Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 5571

colom  Per començar aquest article he triat dues frases de Goethe, pensador i literat alemany, nascut l'any 1749, i que ens poden remetre a una reflexió, per a molts després d'un despertar, en aquests dies d'esdeveniments continuats d'alta transcendència.

“Ningú és més esclau que el que es té per lliure sense ser-ho”.

“La llibertat és com la vida, només la mereix qui sap conquerir-la tots els dies”.

No estem en democràcia. No som lliures. S'ha d'afegir que molt pocs ciutadans vius de l'Estat espanyol ho han estat mai, almenys d'ença que tenen memòria. Hem de prendre consciència que la democràcia, la verdadera llibertat, s'ha de conquerir-la, no és cap regal que ens arriba del treball dels altres o per motius familiars. La llibertat té un valor incalculable, per aquest mateix motiu té un alt cost. Ens han donat, tots aquests anys, un producte menor, a preu de ganga i ens han dit que era democràcia. Mentira, no ho és. La llibertat ens l'hem de guanyar, la llibertat no ens la serviran en safata de plata, la llibertat no vindrà saltant a taula.

Espanya no perd a Catalunya, com deia Miguel de Unamuno a començaments del segle XX. Aquesta vegada és Catalunya qui se'n va d'Espanya. La part activa l'hem de portar els catalans i de moment ho estem fent, però ho hem de tenir molt clar en tot el període de temps que vindrà. Per ser demòcrates en un Estat democràtic, caldrà pagar un cost que serà alt, però el producte que comprarem, la llibertat, no té comparació amb el cost que podem pagar. No hem sigut mai lliures, malgrat que ens ho han fet creure i ens ho hem volgut creure, però som persones, éssers intel·ligents i sabem o imaginem on estar el benestar.

Arribaran noves pors, pors inimaginables, doncs això des d'Espanya sempre ho han fet molt bé, tenen força experiència i amb els catalans els hi ha donat resultat. Hi haurà expedients sancionadors a polítics, a funcionaris, campanyes de la Hisenda espanyola controlant-nos les comptabilitats, les declaracions. Hi haurà persecució, i potser combinada encara que avui no ho sembla, amb un oferiment de més autonomia, quatre gestos i potser un canvi constitucional, de cert reconeixement, però no ens enganyem ni ens enganyaran, només serà una jugada més per guanyar temps, una puntada cap endavant per calmar els ànims i fer baixar l'efervescència actual en espera de l'arribada de nous temps millors i que permetin continuar amb el concepte d'Estat que volen mantenir i fer perdurar, un concepte d'Estat, l'espanyol, on el ciutadà no pinta res, on no existeix la democràcia, on no som lliures.

La recuperació de la nostra llibertat vindrà quan desobeïm el poder i transgredim la Llei, una i un altra vegada, i una més i més, i així fins que deixem clar que no és possible la marxa enrere com poble adult i civilitzat que som. La llibertat no es demana, simplement s'agafa, es conquereix i no es concedeix. El camí de la llibertat només passa per constituir Catalunya com una realitat política sobirana, i fer-ho com els catalans ho estem fent, per la manifestació de la societat civil catalana, des de abaix a dalt, de forma transversal, picant les tecles dels twitter, facebook i smart-phones, vestint-nos de vermell i groc, amb urnes en lloc d'armes i fent front a una Espanya intransigent des de la dignitat i sense voler mal a ningú, significa fer aquest procés amb totes les garanties de què estem construint un Estat modern, competitiu, respectuós, democràtic i sobretot lliure.

Els catalans hem decidit guanyar-nos la llibertat i ho farem perquè volem una Catalunya on tots els seus ciutadans siguem socis, i no parlo ni de comunisme ni de socialisme sinó que els ciutadans siguem els autèntics protagonistes i propietaris de l'Estat, cadascú amb el seu rol. Des d'Espanya no s'entén aquest raonament doncs forma part de la seva essència, estàs amb mi o contra mi, és l'ancestral forma de ser dels espanyolistes. Però la tendència sobiranista ha sigut majoritària quan els catalans ens hem tret de sobre aquesta essència de la qual estàvem impregnats, ja no estem en contra de ningú, ja no tenim enemics a qui volem combatre, sinó el que tenim són uns objectius prioritàries i unes aspiracions conjuntes que ens uneixen, malgrat ser, pensar i tenir interessos divergents. S'ha acabat el temps de les imposicions. Tenim una expectativa davant nostre espectacular, molt bonica, inimaginable dins d'Espanya, per això cal trencar amb aquest concepte no democràtic en el que hem viscut, tenim la llibertat a tocar.

Els anys de pactisme català per modernitzar l'Estat on vivim i fer encaixar la diversitat identitària i multicultural dels pobles d'Espanya s'ha acabat. A Catalunya, uns mai l'hem tingut, i altres han abandonat el projecte de lluitar per una Espanya diferent, Espanya mai canviarà. A Espanya no s'acaben de creure el que estan veient. Uns pensen que és una comèdia per negociar i treure més diners, altres pensen que som exagerats, pensen que som insolidaris i molts ni pensen. Han embogit, s'han enfurismat de la mateixa forma que s'enfurismaria una persona que per un objecte personal valuós, encara que mai li hagi fet ni cas. Aquest estat d'ànim, els fa no escoltar-nos, no voler escoltar-nos, ho sento per ells, el poble espanyol està perdent una oportunitat novament, d'entendre els motius pels quals Catalunya se'n va. Aquí no hi ha xoc de trens, ni dos partits enfrontats, aquí hi ha un concepte de nació basada en què els governats fan el que volen i un concepte democràtic defensat pel poble català, al que s'afegeix els gestos d'unitat de les forces polítiques com el dels partits polítics a favor de la consulta del divendres a la nit i el dels batlles dissabte al matí.

Llibertat!!! és la darrera paraula que pronuncia William Wallace a Braveheart després de ser traït.

Llibertat!!! és la darrera que pronunciem en aquest article, que aconseguirem si estem units.

Llibertat!!!

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493