Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 4215

v1  Orgullós de ser català. Orgullós de ser demòcrata. Orgullós de voler la independència.

La Diada d'aquest any novament fa història, la V realitzada per catalans de tot arreu entre dues de les grans avingudes de Barcelona com són la Diagonal i la Gran Via, demostra i certifica que no existeix al món una causa com la nostra, tan raonada, tan pacífica, tan democràtica, tan pacient, tan transversal, tan plena, i a la vegada tan incompresa, que demani tan poc, només votar, i que ho faci amb tanta fermesa.

Nosaltres ni portem fusells, ni tirem bombes, potser per aquest motiu i afortunadament, no som portada continuada als diaris mundials i només tenim ressò quan concentrem 1.800.000 persones al carrer. Malgrat tot, se'ns acusa de ser adoctrinats pels mitjans i les escoles, de ser malalts mentals, de ser fanàtics, d'estar bojos, de ser intransigents, de pensament únic, de ser temeraris, insolidaris, totalitaris, nazis per alguns.

No serà que simplement hem madurat com societat democràtica identitària? No serà que veiem reflectit en l'Estat espanyol aquests valors negatius dels quals a nosaltres se'ns acusa? Veiem alguns exemples del que se'ns acusa.

A Catalunya posem la tele i hi ha TV3, el 33 i l'esport 3, però amb un simple click pots accedir a tot un món castellanoparlant, TVE1, TVE2, Antena3, La Sexta, Cuatro, T5, 13TV. Es tracta d'escollir, de decidir, i cada persona que viu i treballa a Catalunya ho fa lliurement. Aquesta elecció no està a Extremadura, ni a Andalusia, ni a Madrid, ni tan sols a València on parlem el mateix idioma.

A les escoles, els que estem a Catalunya sabem que els nostres fills saben català i castellà perfectament, que estudien la Història de Catalunya i la d'Espanya. Les matemàtiques, la física i l'anglès, com són assignatures internacionals, entenc que no hi ha perill d'adoctrinament. Però aquest coneixement de la Història de Catalunya està a Espanya? Evidentment no hi és, per això quan alguna cosa llegeixen s'escandalitzen i parlen d'adoctrinament, quan el problema és el desconeixement.

Fanàtics? Tots sabem el que fan una dotzena de fanàtics, com va passar a la Blanquerna, peguen a la gent que pensa diferent (...en aquest cas, potser només que pensa) i destrueixen. Doncs imagineu el que serien capaços de fer un milió vuit-centes mil persones fanàtiques de tota mena pels carrers de Barcelona.

Nazis? No hi hauria ni dedicar una línia a comentar aquest tema, però ja posats, quantes esvàstiques o simbologia totalitària hi havia entre 1.800.000 persones? Cap. I a la concentració matinal de les 55 persones ultres que van anar al Raval, els “españolistas salvadores de la patria”? Doncs, 55.

Intransigència? Qui vol escoltar al poble? I qui diu només que NO?...

Respecte als que parlen d'imposar el pensament únic, no serà que els que se senten estrangers ara a Catalunya mai no han acceptat la catalanitat del país, no reconeixent mai el fet català, ni estan a dins. Una catalanitat que en tres-cents darrers anys no s'ha mostrat com ara ho fa, amb prou força quantitativa i qualitativa a l'hora. Nosaltres hem viscut a Espanya, sabem el que significa fer-ho, i per aquest motiu, molts, la majoria, volem deixar de fer-ho.

Cal seguir parlant a qui no vol escoltar? Cal parlar i voler explicar als difamadors, que emparant-se amb una Constitució post-feixista volen negar el dret més fonamental de la llibertat de les persones que és expressar-se? Cal escoltar i obeir a un TC que prevarica, que va contra les Lleis dels Tribunals internacionals de justícia, que avui quan encara no s'ha proclamat la Llei de consultes, els polítics del govern ja diuen que el TC ho derogarà? Com ho saben? què saben com pensa el TC?, doncs ho saben com ho sé jo i ho sabeu vosaltres, són els mateixos “gossos amb diferents collars”, en aquest Estat espanyol no existeix separació de poders, no hi ha democràcia, doncs es menysté el profund gir democràtic que ha fet la societat catalana.

Quan la legalitat no és legítima, cal sentir que cadascú tenim la parcel·la de sobirania que ens pertoca com a ciutadans, i reivindicant aquesta, cal desobeir de forma desacomplexada, i fer-ho en el benefici col·lectiu present i futur, pels nostres fills, nets, besnéts i tataranéts, però també per nosaltres.

v2La V també ens recorda una famosa sèrie televisiva emesa per TVE fa 30 anys que va ser tot un fenomen. Uns extraterrestres amb forma humana, en aparença amistosos i amb bones intencions, arriben a la terra. Diuen que volen fer un intercanvi, prometen compartir la seva avançada tecnologia a canvi de certs productes químics que són necessaris al seu planeta. Els humans els accepten i els hi faciliten les coses, però aviat Michael Donovan, un periodista amb talant aventurer, descobreix la veritat. Sota la disfressa humanoide dels extraterrestres s'amaguen uns rèptils despietats, escenificat per una mítica imatge on la malvada Diana es menja una rata. Quan el periodista vol denunciar la situació, no el deixen i és perseguit com a fugitiu, tant pels policies humans com pels visitants. Les autèntiques intencions dels visitants es van desvelant al llarg dels capítols, són robar tota l'aigua de la terra i utilitzar a la humanitat com aliments. Però es forma una resistència, a la que s'uneix en Donovan, que s'oposa als visitants, que no accepta les seves Lleis i actes injustos, que lluita pel seu futur.

Qui creieu que som els catalans en aquesta història? I els espanyols? ... “Lagarto, Lagarto”

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493