Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 3855

canvies  Era necessari? Calia enderrocar Can Vies després de 17 anys d'okupació, l'endemà de les eleccions al Parlament europeu, l'endemà que Podemos, el partit inspirat en el moviment dels indignats del 15-M, hagués tret un milió de vots a l'Estat espanyol; i l'endemà de una victòria aclaparadora dels partits a favor del dret a decidir a Catalunya? És una casualitat el moment de fer-ho? La dimissió del polèmic i qüestionat Manuel Prat, com cap dels mossos d'esquadra, al mateix temps que s'iniciava el conflicte, va ser pura casualitat també?

Hi ha elements que no estan clars, alguna cosa no quadra, fa pudor.

No es tracta ara de donar pas a una imaginació desbocada i muntar des d'aquesta pàgina web un article basat en una teoria conspiratòria de realitat ficció i d'un complot organitzat pels serveis d'espionatge polític, però sí es tracta de fer algunes reflexions, es tracta de pensar i no creure només el que ens diuen o ens mostren.

En el món de les empreses és habitual pels economistes fer dels problemes, solucions, cosa del tot racional. Sembla que en política moltes vegades passa al contrari, precisament quan la política hauria de ser l'art de gestionar bé la societat, l'art de resoldre problemes. Independentment del posicionament intel·lectual que cadascú pugui tenir sobre el moviment okupa, sobre els moviments socials alternatius, els anti-sistema, sobre la valoració de risc d'esfondrament que es va fer de l'edifici, sobre les activitats cívico-socials que es feien en ell, això com comprendre als que es queixen de la immundícia que hi havia en el local, el que és indiscutible és que Can Vies no era part de cap problema, sinó part d'una solució, ara el problema s'ha creat.

Can Vies és un centre força arrelat al barri de Sants, històric, un símbol de la Barcelona popular. Convertit inicialment en un centre okupa de referència, es va anar convertint en un equipament social, un centre de trobada, de cohesió, de formació, que agrupa a més de 50 entitats de característiques diverses, d'aquests centres que hi han als barris des de fa molts anys, de tota la vida, perquè 17 anys és ja tota una vida. Can Vies és part de Sants, Sants és part de Barcelona i Barcelona és part de Catalunya, Can Vies és Catalunya doncs. Com es pot cometre una errada com la de l'Ajuntament? L'alcalde, els regidors i tota la “troupe” d'assessors viuen a Múrcia o a Transilvània? No s'han assabentat que Catalunya està patint, social i identitàriament? No s'han adonat que els moviments socials catalans estan guanyant pes i la gent s'està mobilitzant buscant sinergies entre elles? Creuen els polítics de l'Ajuntament, que realment tots els veïns que han tocat cassoles des dels seus balcons comprenen i estan d'acord amb el moviment okupa? S'ha obert la caixa dels trons, l'Ajuntament ha encès el llumí (desallotjament forçat), enmig d'un gran basalt de benzina (malestar general de fons), i això només es fa per dos motius: per irresponsabilitat o per maldat.

No estic d'acord amb el moviment okupa en l'aspecte més extrem, de fet no estic d'acord amb cap okupació. No acceptaria que en pisos de la meva propietat, unes senyores, senyoretes o senyors entressin i s'ubiquessin sense permís, però tampoc estic d'acord que entitats financeres, algunes rescatades i que estem pagant tots, mantinguin pisos buits amb objectius especulatius. No puc acceptar que mentre uns paguem la llum, l'aigua i fins i tot el Wi-Fi, altres ens buitregin pel morro els subministres sense pencar en “sa vida”, però tampoc puc acceptar un món, el meu món, on algunes persones no tenen oportunitats mentre altres, per casta (ara ja semblo el de Podemos) tinguin no només el dret de tenir tantes com vulguin, sinó també de malgastar-les.

L'alcalde Trias, en el debat a TV3 demanava confiança amb els seus compromisos i confiança en buscar solucions conjuntament. Alcalde, amb tot el respecte del món, no veus que no et respecten, ni es confia amb les teves paraules? Que no sap alcalde, que la gent “en general” no confia en els polítics “en general”? Si ja sap perfectament el que ha passat. A tu mateix i en primera persona et vaig sentir, quan eres Conseller en un acte de graduació de diplomats en empresarials, com defensaves la impossibilitat d'una Universitat pública que hi hauria un dia que la Universitat no seria pública...i ara vols confiança. Alcalde, que ens vols tractar de rucs quan parles de dialogar, però abans has portat les grues per enderrocar Can Vies. Parleu que esteu en l'obligació de complir una sentència, però si qui fa la denúncia és TMB, és a dir, el mateix Ajuntament, a què juguem? Com vas defensar en aquella conferència, el teu discurs anava encaminat a primar la butxaca sobre el talent, llavors has confós el voler amb la realitat? T'has cregut que la gent tot s'ho empassa? Doncs ara no hi ha remei, haureu de gestionar i solucionar des de la desconfiança fins a guanyar-vos aquesta, si podeu. I en cas de no poder, que sembla el més normal arribat al punt actual, només teniu dos camins: cedir o okupar policialment per la força. I ara el més racional és cedir, reconèixer que s'ha fet el ridícul i arremangar-se a construir un Can Vies digne, pacífic, segur, net i útil. S'ha de començar a canviar la forma de pensar, prou de fer el que els espanyols fan tota la vida, s'ha d'escoltar més, comenceu a fer un nou país. Alcalde Trias, tú mateix, canvies o sereu com sempre, Can Vies o tot segueix igual. Això no és una derrota, no han guanyat els violents, és una retirada a temps, una victòria, que significa trencar avui amb l'aliança emocional de la qual s'estan aprofitant els violents i que pot permetre a partir d'ara treballar diferent, treballar en la previsió i no en la repressió. Què és millor, desallotjar tres okupes que acaben d'entrar en una nau abandonada o fer-ho quan aquesta nau s'ha transformat en un centre de vida quotidiana després de 17 anys d'existència?

De moment, Sants i Barcelona ens deixen tres imatges impactants aquests dies:

- la victòria del sobiranisme a les eleccions europees ha quedat eclipsada pel conflicte

- s'ha projectat una imatge violenta enfront de la imatge pacífica projectada fins ara

- s'ha deteriorat més la imatge dels mossos

La violència està a peu de carrer i la violència no està justificada, de cap tipus, ni ciutadana ni policial. Hem vist aparèixer encaputxats, s'han cremat contenidors, s'han cremat vehicles, s'han trencat vidres i s'han tirat còctels Molotov, accions que s'han de censurar, s'han de condemnar i s'han de penar de forma individual, doncs a part d'accions il·legals són accions il·legítimes, com igual d'il·legítim també ho és l'abús de poder de determinats mossos, els que s'excedeixen. No volem a uns ni als altres, ens sobren a la Catalunya del futur. Amb el conflicte finalitzat, i els ànims més freds, la societat civil s'ha de desmarcar dels actes vandàlics perpetrats per agressius, professionals de la kale borroca o per sicaris. Les causes justes, democràtiques, sempre són no violentes.

Casualitats o no, en altres episodis històrics, sempre que el catalanisme cívic ha estat a punt de vèncer, han aparegut aldarulls que han minat aquesta força. Esperem que no torni a passar, perquè posar a Catalunya i violència en la mateixa frase és un objectiu polític.

Pensem i reflexionem sobre qui surt beneficiat amb aquesta situació? Qui l'ha provocat? I en funció d'això, prenem decisions i obrem en conseqüència.

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493