EconomiaCAT
VACUNA VESTIDA DE FARALAES
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
VACUNA VESTIDA DE FARALAES
Per diferents motius, però per segona setmana consecutiva toca parlar de banderes, encara que aquest cop la bandera és el que menys importa, més enllà de fer-ho com a folklòric embolcall del preuat contingut intern.
Per fi, les necessàries, desitjades, esperades i benvolgudes primeres dosis del vaccí anti-covid-19, comprades per la UE, han arribat, i en poques hores començaran a ser distribuïdes per tot l’estat. Queda molt per a la solució, queda molt a fer, hem de viure més rebrots, més infeccions i malauradament més morts, però avui és el principi de la fi.
Transformar aquesta important, bona, molt bona, boníssima, magnífica notícia en un acte patriòtic és de molt mal gust. Ofèn, sobta, empipa i causa una certa urticària veure les primeres imatges de l’arribada de la vacuna vestida de faralaes amb el logo del Gobierno de España i la rojigualda rodejant-la.
És una manca de respecte per a tota la gent que hem patit, que aquest cop som tota la gent, que siguin precisament els ineptes negligents de El Gobierno, ells! que han fet una gestió tan nefasta de la pandèmia, ells! que no ens van protegir ni sanitàriament ni econòmicament, ells! que han col·laborat a l’expansió del virus i a la crisi generada, ells siguin els qui semblin els primers a córrer per posar les seves brutes urpes al vaccí, que es vulguin presentar com els nostres salvadors.
Jo hi crec en el vaccí i els seus efectes, 100% hi crec, crec amb el Dr. Ugur Sahin, el CEO de l’empresa alemanya BioNTech, hi crec en el seu equip d’investigadors, i hi crec en nosaltres, que l’hem pagat i la pagarem. Aquesta vacuna ens pertany, que la polititzeu, que hi feu propaganda, que la taqueu amb els vostres símbols, que us n'apropieu d’ella amb aquest ranci populisme nacionalista de sempre em molesta especialment en un tema tan sensible com aquest... El vaccí no és vostre, la solució no ha vingut per vosaltres, el mèrit tampoc.
Increïble. Seria divertit si no fós un tema que ha fet i fa patir tanta gent.Poseu la bandera als estancs com fins ara, emboliqueu els productes que us doni la gana amb ella, etiqueteu brandi, mantega, pots de cigrons, formatge semi, oli del bò, vi de tetra-brick, embotit de chopped, etc., pinteu amb fum la bandera al cel amb aviadors que després confonen els seus colors, us podeu posar la vostra bandera allà on us hi càpiga. No ens enganyeu!, hem vist el vostre patriotisme quan veu deixar entrar el virus sense fer-hi res, hem vist el vostre patriotisme quan heu impagat les prestacions als treballadors, hem vist el vostre patriotisme quan heu fet pagar la quota dels autònoms, hem vist el vostre patriotisme quan no heu ajudat als empresaris de les pimes.
El vaccí arriba a Europa, cap altre país de l’UE ha posat la bandera a aquest, a la solució de la pandèmia. A España, com sempre, falsos! Ganduls! Sabem quin és el vostre patriotisme, un patriotisme de pa sucat amb oli, és el patriotisme que es redueix a embolicar, posar pancartes i fer numerets de tot i amb tot, sobretot d’allò que us és aliè.
Ara bé, i, dit això, si una cosa ha sobtat de tot aquest episodi és: que la dreta rància i fatxa espanyola també ho critica. L’Alberto Rivera ho critica. La Ayuso, que va posar la bandera amb les 7 estrelles per distribuir mascaretes, ara s’emprenya. El PP de la Comunitat madrilenya ataca frontalment dient: “una pancarta tan grande como el número de fallecidos que han ocultado”. Toni Cantó ha publicat a twitter “no hay nada que no toquen y contaminen”.
Aquesta dreta ultradretana espanyola que inaugura festes, exposicions i concerts amb la bandera espanyola, que l’ha posat com a il·luminació nadalenca als carrers de Madrid, que la porta arreu on va, que la vesteix en samarretes, com a polseres, com a arracades, a les mascaretes, fins i tot a les calces i calçotets, ara es crispa i s’irrita quan el govern “de izquierdas comunista”, el govern “del coletas” s’apropia per fer-ne propaganda.
Per acabar, una pregunta: en una situació tan esperpèntica com aquesta, i d’exaltació patriòtica dels inútils, sabeu si les agulles de la vacuna seran normals o seran banderilles per als toros amb els colors de la rojigualda?
Bon Any, feu més bondat que mai i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
CREMAR LA BANDERA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
CREMAR LA BANDERA
No he cremat cap bandera ni ho penso fer, però vull i exigeixo el dret a fer-ho.
Quan exercim un dret fonamental, com és el de la llibertat d’expressió, no l’hem de justificar, ni cal pensar si ofèn o no als altres, són drets propis i personals, no hem de demanar cap permís per a fer ús d’ells. La llibertat d’expressió, la llibertat de pensament, la llibertat a la intimitat i la llibertat a la dignitat, entre d’altres són drets inviolables i no regulables que hem de poder exercir quan volem. Formen part del dret a viure.
He de poder, i puc, cremar la bandera italiana, la francesa, la xinesa, la peruana, la congolesa, la Senyera catalana, la ikurriña basca i l’espanyola quan vulgui. He de poder i puc cremar o estripar les fotos del rei espanyol si em dona la gana, mocar-m'hi en ella si vull, de la mateixa manera que puc fer-ho amb les fotos d’Elizabeth Queen, les del president canadenc o les del sultà de Brunei. He de poder i puc cremar la Bíblia, l’Alcorà, el Talmud i les quatre Vedas de l’hinduisme. He de poder i puc cremar fotos del papa Francesc, de l’arquebisbe de Canterbury, dels patriarques ortodoxes, dels grans muftís islamistes sunnites, dels líders xiïtes, del cap de l’ismaïlisme nassarita, dels rabins del judaisme i del dalai lama, si em ve de gust. Un gust pèssim, per cert, però he de tenir la llibertat de poder fer-ho per a ser lliure.
La llibertat és un dret personal, no pas un delicte; la llibertat d’expressió tampoc no ho és. Cap persona, grup, estat ni tribunal té dret a prohibir-me o jutjar-me per a exercir aquest dret.
Una bandera és, simplement i físicament, un tros de roba pintada. Una bandera, igual que un himne i altres símbols nacionals o grupals, ens n’orgulleixen. Els estimem i respectem pel que representen. No pot ser mai una imposició. Cap símbol, encara que fos el més important dels símbols, pot mai prevaler sobre cap llibertat, encara que sigui la menys important de les llibertats, que no és el cas.
Aquest article no va de banderes, va de llibertat o, millor dit, de la manca de llibertat que hi ha l’estat espanyol per a poder ser lliures. Una manca de llibertat silenciada i manipulada pels mitjans de comunicació espanyols, amenaçada i represaliada per les forces d’ordre i seguretat de l’estat, i aplicada sense cap vergonya i de forma vergonyant pels tribunals.
El nivell de desprestigi dels tribunals espanyols no té límit, i encara menys el del Tribunal Constitucional. Fanàtics, neofeixistes, corruptes, manipuladors sense cap fre ni control que fan ús polític del poder judicial, que van en contra de la llibertat i els drets fonamentals, com ho és el dret a la llibertat d’expressió. Que van en contra de la normativa, els convenis i la jurisprudència europea i internacional dels països democràtics i avançats, fins i tot de les mateixes lleis espanyoles, tot en benefici d’una ideologia pretèrita i obscura que intenta fer de l’estat un organisme autoritari i repressor que cada vegada fa més estret i cargolat el camí cap a la democràcia, i que converteix la Constitució en una magna llei adaptada a la seva imatge i semblança. Una llei falsament patriòtica feta per a trepitjar i aixafar drets i llibertats, precisament tot el contrari del seu significat vertader.
La retirada del tercer grau als presos polítics catalans, el seu empresonament injust per sediciosos, els fallits intents de repatriar al president legítim Carles Puigdemont, la repetició o reinici del procés judicial contra Arnaldo Otegi, la condemna del madrileny Dani Gallardo, la persecució judicial a Gonzalo Boye per ser l’advocat dels exiliats catalans, són alguns exemples evidents de la inseguretat jurídica de l’estat, casos clars del llastimós, inquisitorial i preocupant espectacle judicial que ha tirat per terra anys i anys d’intentar netejar la imatge espanyola de cara a l’exterior.
Cap tribunal espanyol se’n salva, tots són igual. És el rovell de l’ou el que està podrit fins a la medul·la. Tots ells no han pogut més i han mostrat el que eren i són, demostrant que res els importa més enllà del rancor, l’odi, el menyspreu i la venjança. El camí el tenen marcat, confonent maliciosament i a propòsit la interpretació d’intencions amb els fets provats. Ells seguiran i seguiran aplicant preceptes jurídics de forma arbitrària. Seguiran inventant a tort i dret tot el que els hi sembli i el que els hi sigui necessari per a justificar els seus actes.
L’ultratge a la bandera és un dret, no un delicte.
Tenir justícia neta i imparcial també és un dret. El temps dels jutges, d’aquests jutges que fan aquest tipus de justícia injusta i interessada, ha passat. És un dret reclamar la Justícia com cal i un dret exercir-la si cal.
Ara que són temps dels Pastorets, aquests jutges són el Dimoni; són dimonis que impedint la crema de símbols, cremen la llibertat d’expressió, la dissidència, la Llibertat en general i els Drets.
Bon Nadal a tothom, feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya