EconomiaCAT
NO HI HA DIÀLEG, NI N'HI HAURÀ
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
NO HI HA DIÀLEG, NI N'HI HAURÀ
No hi ha diàleg, ni n'hi haurà.
De què volen dialogar? Del problema català, com ells diuen? No n'existeix cap de "problema català", com no va existir mai cap "problema basc", l’únic problema que hi ha és el problema espanyol.
Espanya és en sí mateixa un problema, és! el problema. Amb la seva pomposa cort, el seu retrògrad nacionalisme postfranquista i el seu centralisme tan castís, xulesc i orgullós de ser el que són, i que realment no són res, l’estat espanyol és inviable sense Catalunya, inviable econòmicament sense les nostres transferències de diners, inviable sense el nostre espoli, inviable sense l’aportació del nostre PIB, inviable sense les nostres exportacions.
Com pot llavors dialogar d’autodeterminació? D’encaix de Catalunya? D’Amnistia dels presos polítics catalans que van desafiar la unitat de la sacrosanta pàtria espanyola?.
Ningú mourà un dit per dialogar a Espanya. El deute gegantí del regne el condiciona, fa impossible la seva existència sense Catalunya i és el que determina la relació de servilisme amb la Unió Europea. Per això, veuen com un deure nacional i patriòtic, ocupar el nostre país, pegar a la nostra gent, reprimir les nostres llibertats i empresonar als nostres dirigents socials i els dirigents polítics escollits democràticament.
No hi ha diàleg, ni n'hi haurà.
Amb qui es "dialoga"? Amb el PP? Ja sabem que és impossible. Amb Vox?, amb la “montapollos” anat cap a l’escorxador?... Amb PSOE? Pedro Sánchez és el típic seductor oportunista, el típic venedor de fum, un polític professional i no un estadista, polític de gestos que avantposarà sempre els interessos electorals a curt termini enfront d’apostar per un decidit i necessari canvi de règim a l’estat.
Deixarà la porta oberta a un diàleg que mai es produirà. Ara són les eleccions de la comunitat madrilenya, abans van ser les catalanes, i després seran les que siguin, sempre hi haurà una excusa per a no parlar, per a no buscar solucions, viu de l’ambigüitat.
Ell només vol governar, o més aviat, dir que governa perquè qui realment crea el marc i els límits és l’autèntic poder de l’estat, els de sempre, que neguen i negaran la diversitat i la realitat, aplicant sense cap dubte l’autoritarisme borbònic, la dura repressió, la inexistència de cap mena d’empatia, la manca de democràcia i la manca de respecte pels ciutadans catalans.
No hi ha diàleg, ni n'hi haurà.
Qui dialoga per part nostra? Els partits polítics catalans no han estat ni estant a l’alçada del moment. Ho han fet fatal, pitjor no es podria fer. Estant més pendents de la calculadora electoralista dins d’un marc autonòmic que de mantenir viva la flama d’una societat valenta, mobilitzada i sobretot preparada per realitzar el salt, el gran salt que el país reclama en forma de República Catalana.
Que si ara toca eixamplar la base, que si ara toca una majoria més gran, que si ara toca un nou full de ruta, que si ara hem de fer estructures d’estat...falòrnies i més falòrnies!, excuses de mal pagador, excuses de covards, excuses d’ineptes, excuses de polítics mediocres.
Parlar de diàleg és autoenganyar-se i enganyar-nos. No hi ha diàleg, ni n'hi haurà perquè no hi ha de què dialogar, ni voluntat de fer-ho, tampoc no hi ha amb qui dialogar, ni hi ha qui tingui capacitat, responsabilitat i autoritat per dialogar.
No dialoguen perquè no volen o perquè no poden, però també no dialoguen perquè no en saben.
Parlar d’una taula de diàleg inexistent, d’una taula de diàleg on no es podrà parlar o d’una taula on del que es parli no servirà de res, no ens interessa. Volem la INDEPENDÈNCIA, aquesta arribarà, i la taula de diàleg només servirà per endarrerir el moment. No hi ha diàleg, ni n'hi haurà.
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
PREGUNTES, PREGUNTES
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
PREGUNTES, PREGUNTES
I ara, on anem?
Declararan la independència? o viurem una legislatura autonomista més? Qui formarà el Govern català i amb quin propòsit? Quin serà el seu full de ruta? Què passa amb els presos polítics catalans? Què passa amb els exiliats polítics? Seguim acatant els dictats dels polititzats tribunals feixistes espanyols? Què farà la CUP? ERC i JxC seran aliats de coalició de veritat o es faran la punyeta seguint interessos partidistes i no de país? Encara hi ha intenció de pactar amb els espanyolistes de Comuns? Encara pensem que amb el PSOE les coses canviaran o el pacte d’ERC no serveix de res? Hi haurà oposició al barnicidi de la grisenca Colau o seguirà fotent impunement als ciutadans de Barcelona? Què significa el retorn de Meritxell Serret? Amnistia, indult o alliberament directe? DUI? Parlarem més d’un impossible referèndum pactat? Encara confiarem amb les solucions que vindran d’Europa? El paper de na Laura Borràs serà de molt soroll i poca cosa o serà fidel al seu discurs? Anirem endavant, retrocedirem o ens quedarem igual que estàvem? Creixeran les inversions en infraestructures necessàries per a l’avenç del país? El teixit empresarial català es refarà i progressarà? Hi haurà més feina per a tots? Hi haurà més seguretat? Els Mossos seguiran pegant a la gent que es manifesta? S’aturaran els desnonaments? Es protegirà impunement a la ultradreta? L'idioma català, seguirà sent atacat, cedint terreny i anat cap a la seva marginalitat? Una part del nostre talent seguirà marxant a fora per manca d’opcions i oportunitats dins del país? Seguirem dient que tenim un impecable sistema sanitari quan és una gran mentida? Recuperarem llibertats i drets fonamentals? Anomenarem pel seu nom l’ocupació espanyola del nostre país? Continuarà l’espol·li econòmic, social i patrimonial contra Catalunya?
Preguntes, preguntes, moltes preguntes ens venen al cap. Moltes dubtes i cap certesa respecte cap on anem. Sabem on volem anar però no hi anem. No hi sabem anar? No és el moment d’anar-hi? O es que simplement no hi volem anar?
Som majoria de vots. Som majoria al Parlament. Els catalans independentistes guanyem eleccions i eleccions malgrat tots els entrebancs. Els catalans independentistes fem manifestacions que no tenen cap comparació en altres indrets del món, any darrere any, per dir-li al món el que volem. Guanyem aclaparadorament les consultes. Arrassem en el referèndum. Il·legal diuen, però no el volen pactar perquè saben que també el guanyaríem. Al carrer, la gent, el poble, s’ha pronunciat des de fa temps, volem la INDEPENDÈNCIA, no som i no volem ser espanyols.
Llavors, quin és el problema? Més dubtes i més preguntes dirigides a ERC, JxCat i CUP:
Seguireu l’encàrrec del poble català a les urnes? Això és la democràcia, en altre cas plegueu i doneu pas a altres disposats i capacitats per fer-ho.
Sou realment independentistes o només ho sou “de boquilla”? Si ho sou, demostreu-nos-ho ja!
La independència és per a vosaltres l’objectiu a aconseguir o només és un titular polític i tot això només va de cadires i repartiment de poltrones? Per nosaltres és l’objectiu i el volem fer un fet.
Per vosaltres és vàlid l’1-Octubre? Per nosaltres SÍ que ho és, no hem de fer cap referèndum més.
Treureu els presos de les cel·les? Els volem fora de les presons, lliures, no han fet res, obriu les masmorres i poseu fi al seu captiveri, volem la seva llibertat, igual que volem el retorn dels exiliats.
Acatareu els dictats dels tribunals espanyols? No són la Llei, són un grup de fatxes que no poden seguir dictant el nostre camí polític, hem de desobeir des del primer dia.
I els Mossos? La seva dependència i autoritat ha de venir del govern de Catalunya, el que no ho acati o dubti queda expulsat automàticament.
Però tot això és possible? Sí, només amb la DUI i l’activació de la República Catalana.
Teniu el vot, la confiança i suport de la democràcia, dels demòcrates, ara bé, teniu l’honradesa i la valentia per fer-ho?
El poble català vol i seguirà volent la Independència de Catalunya, no cessarem en l’afany fins a la proclamació de la nostra República, si ens falleu, el problema no el tenim nosaltres que no defallirem, el tindreu vosaltres, els vostres dies estaran comptats, passareu a la història com a covards, com a rapinyaires, com a traïdors.
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya