EconomiaCAT
LA TOSSUDA REALITAT
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
LA TOSSUDA REALITAT
La realitat no és tossuda, simplement és realitat, la tossuda realitat.
Els fets: la tossuda realitat és que l’independentisme ha tingut els seus millors resultats a les eleccions catalanes, ara és hegemònic superant el 50% dels vots i arribant una xifra rècord amb 74 diputats, situació en què de cap manera, els espanyolistes incorrectament anomenats unionistes sumen prou per formar govern. I dic mal anomenats unionistes perquè tots ells busquen la divisió profunda i la confrontació, l’única unió que els fonamenta és l’estrambòtic acoblament de ser forces antiindependentistes i forces profeixistes.
La tossuda realitat és que l’operació d’estat organitzada per aconseguir la victòria aclaparadora del PSOE amb Salvador Illa al capdavant ha fet fallida. La tossuda realitat ha situat al mentider partit visceral “marca blanca del franquisme” Ciudadanos a un pas de la seva desaparició, posant en evidència la volatilitat i poca fidelitat dels que van ser els seus votants a les eleccions del 2017, que marxen vergonyantment cap a PSOE i VOX, precisament a partits antiindependentistes i profeixistes, com abans comentava que tenen la desnacionalització de Catalunya com a un dels seus principals ideals.
La tossuda realitat mostra el creixement de l’independentisme provocant la ràbia de tribunals repressors d’ultradreta, el desànim de les clavegueres de l’estat i la desesperació de la manipuladora propaganda provinent dels intoxicadors mitjans de comunicació espanyolistes que es comencen a veure incapaços de frenar l’independentisme mentre l’estat espanyol és situat pel BCE a la cua de la zona euro en els grans indicadors. A la cua en descens del PIB que registra l’any 2020 una caiguda històrica de l’11%, a la cua en despesa per combatre a la crisi economicopandèmica en la que el deute públic s’enfila fins al 117%, a la cua en taxa d’atur juvenil que es dispara amb el 41,5% i pràcticament triplica la mitjana d’aquesta taxa a la dels països desenvolupats de l’OCDE.
La tossuda realitat manifesta les conseqüències polítiques de construir una democràcia en fals i tapar-ho durant dècades. El rei emèrit dels espanyols Juan Carlos fugat pels seus escàndols i abusos mentre el seu fill Felipe apareix com a beneficiari d’una societat offshore creada pel seu pare emèrit. Internacionalment, Rússia va enfotent-se descaradament a la cara de la Unió Europea posada en ridícul per l’impresentable José Borrell, el món lliure condemnant la persecució, detenció i empresonament del raper Pablo Hasel pel contingut dels seus tuits i cançons, i per acabar-ho d’adobar, Israel i Rússia manifesten la seva total indignació amb Espanya per permetre l’homenatge a la División Azul a Madrid i les proclames nazis realitzades en aquest brut acte. Espanya genera vergonya, misèria, decrepitud, repulsió, com el fàstic que suposa que un ministre del govern espanyol com és Grande-Marlaska sigui el jutge instructor que te el rècord de condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans per no investigar tortures.
Aquesta és la realitat, la tossuda realitat. Espanya està en fallida, en fallida econòmica, en fallida política, en fallida ètica i moral, en fallida emocional.
Els independentistes hem d’aprofitar aquesta situació, el món està tip d’una Espanya fosca i desacreditada. Ara tenim una oportunitat i no la podem desaprofitar, els partits que ens representen han de tenir sentit d’estat, s’han de posar d’acord deixant a banda el mutus recels infantils, les sortides de to, les picabaralles de poca monta, les profundes animadversions i les desavinences. És evident que els votants de JxCAT i els de la CUP tenen poc en comú, són totalment diferents en la forma de veure, entendre i vertebrar econòmicament i socialment l’estat, però la tossuda realitat és que encara no tenim Estat, i aquest no serà possible sense l’unionisme tossut i real de l’independentisme.
Cal treballar junts per sortir del fang i la misèria que és i representa l’estat espanyol, ara cal impulsar i construir un nou horitzó nacional, la República Catalana, amb totes i només forces independentistes, amb la confiança de més del 50% dels vots, amb la força de la il·lusió del poble, amb el seny de recercar el benestar que no tindrem si ens quedem on estem. INDEPENDÈNCIA JA!!
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
