EconomiaCAT
IN, INDÀ, INDEPENDENCIÀ
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
IN, INDÀ, INDEPENDENCIÀ
Res a dialogar. Res a parlar. Res a esperar. Res a negociar més enllà de negociar els termes de la nostra llibertat.
Prou monarquia. Prou de jutges polítics que no tenen res de jutges sinó que són militants d’òrgans institucionals espanyols farcits de feixistes. Prou de forces ocupació. Prou repressió. Prou corrupció estatal. Prou Espanya.
Què hem de pactar? Parlar de rodalies però no poder parlar d’autodeterminació? Hem de deixar-nos prendre el pèl? Referèndum? Ja l’hem fet i l’hem guanyat. Pactes que després els tribunals de la ultradreta es carregaran?
Hem de seguir escoltant com polítics del PP i Vox pretenen decidir el nostre futur? Seran una força important a Espanya, tindran a la majoria de jutges, al monarca, a l’exèrcit i a les forces d’ocupació al seu servei, però a Catalunya són només el 10%.
Hem d’escoltar com el “perdonavides” de Pedro Sánchez es dediqui a donar-nos lliçons fàcils al congrés del PSOE parlant d’empatia amb els catalans i dir-nos que això de la independència és cosa del passat? Creu realment que el seu missatge ens arribarà i ens conformarem? El que digui serà important pel PSOE, però a Catalunya són només el 24%.
Som catalans, som majoria, som unilaterals, som u-octubristes, no acceptem amos, IN, INDÀ, INDEPENDENCIÀ. Fem realitat el crit que ressonava als carrers quan ens podíem manifestar, un crit que està més viu que mai. Ni les agressions, ni la repressió, ni la Covid poden aturar-ho. Tampoc ho podran fer els partits polítics, ja siguin estatals, ja siguin catalans en cas que dubtin o vulguin seguir aferrats a la poltrona.
Catalunya està desconnectada d’Espanya, però Espanya també està desconnectada de Catalunya, emocionalment parlant. Els mitjans de comunicació s’hi han ocupat, propagant una realitat inexistent de forma maliciosa. L’única connexió Espanya-Catalunya en l’àmbit econòmic és unidireccional, en forma de calers que van de Catalunya a Espanya i mai tornen, calers que marxen sense consentiment, i per tant, sí, són robats. Espanya és morta a Catalunya perquè és morta en el sentiment de la majoria dels catalans, encara que alguns partits pensin que la negociació és possible, els catalans sabem que no ho és.
Ara, Espanya també s’està desconnectant d’Europa, els seus mitjans de comunicació, reben les derrotes que vénen d’Europa com ofenses a la pàtria. El procés d’independència català ha posat al descobert el que amagava la taula llitera sota de les seves faldilles, les 4 potes que la sustenten, que són la monarquia, els alts tribunals espanyols, les forces armades d’ocupació i els mitjans servils de comunicació nacionals, així com el braser que hi ha sota, el poder de la majoria de les empreses de l’Ibex-35 que hi dóna calor i que alimenta les deficiències democràtiques, el franquisme psicològic i les incongruències polítiques que pateix l’estat menys democràtic de la Unió Europea.
Europa va mirar a un altre costat, va donar l’esquena a quasi 8 milions d’europeus, volia donar temps a Espanya a reprendre el camí dels drets i la democràcia, a la senda de la “admirada” transició del 78. Això va ser un error per part d’Europa, la transició no va tenir res de modèlica, a Europa potser ho desconeixen, però a Catalunya ho sabem. No hi ha res de democràcia en implantar un rei imposat per un dictador. No hi ha res de democràcia en mantenir els hereus dels jutges franquistes als nous tribunals que havien de ser democràtics i imparcials. No hi ha res de democràcia en mantenir la supremacia d’una llengua estrangera, com és la castellana, enfront de menysprear l’autòctona catalana. No hi ha res de democràcia en no poder recuperar la memòria històrica robada al que anomenen guerra civil, però que realment va ser un alçament feixista militar.
Mentre Europa mirava a un altre costat, potser de bona fe, però ho dubto, més aviat com a resultat de la corrupció dels dirigents europeus de l’època comprats pels diners de l’estat espanyol robats als catalans; a Espanya, els poders fàctics de les 4 potes amagades durant anys sota de la taula llitera es van encoratjar, van entendre que com Europa no els volia mirar en aquell moment, tampoc ho faria en el futur, van veure una oportunitat per sortir de cop a la superfície i fer-ho de forma impune, fent visible per a tothom el que havia estat amagat tant de temps, i al seu crit de guerra “a por ellos” han fet caure el prestigi internacional espanyol adquirit abans de les crisis econòmiques, se’ls a girat la truita.
El resultat ha sigut 4 eleccions en 4 anys, un estat arruïnat, en fallida amb deute desbordat i en constant creixement, jutges polititzats i corruptes espanyols que qüestionen als prestigiosos jutges europeus, el rei espanyol exiliat amb una fortuna amagada a Suïssa, jutges que creuen que són experts en tot i que es creuen els amos del “cortijo”. Un desastre de país amb un estat dins de l’estat que governa de facto, i moltes vegades en contra del mateix govern oficial de l’estat. Europa ha mirat massa temps a un altre costat, i lluny de solucionar-se el problema, aquest ha empitjorat, no pot dissimular més.
Espanya desconnectada de Catalunya, Espanya desconnectada d’Europa. Espanya desconnectada del món, no té model, no té futur, només li queda un grup d’hiperventilats patriotes de pacotilla que fan molt soroll, uns quants mediocres engominats amb la rojigualda al rellotge que són incapaços de passar pàgina al futur, i molts que viuen de subsidis, de falses promeses, del braser sota la taula llitera que dóna calor de manera fictícia a un imperi decrèpit que ja no existeix.
Espanyols! Els radiadors fa anys es van inventar i funcionen arreu.
IN, INDÀ, INDEPENDENCIÀ. És el moment d’avançar, no de parlar i perdre el temps amb qui retrocedeix. Agafem el que és nostre.
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
QUI ÉS OTELLO? QUI ÉS IAGO?
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
QUI ÉS OTELLO? QUI ÉS IAGO?
Quants i quants bons records de la meva infantesa tinc d’escoltar òpera els diumenges al matí, el meu pare era un gran aficionat, en aquell temps només hi havia un equip de música a casa, no hi havia spotify, tampoc cascos, així que el que escoltava un ho escoltàvem tots. Escoltar Otello era recurrent. Otello és la penúltima òpera de Verdi, una peça dramàtica basada en l’obra clàssica de Shakespeare “Otelo, el moro de Venècia”.
El general de la flota veneciana, Otello, torna a Xipre com a heroi triomfador, després de guanyar la batalla als turcs. El poderós i valent general no és el que sembla, amaga una personalitat feble, és una persona gelosa, insegura i molt fàcil de manipular. Aquestes característiques són aprofitades pel seu lloctinent Iago, un dels meus personatges favorits a l’univers de Verdi, una persona de total confiança d’Otello, però que realment odia al general, un home que és tot maldat, astúcia i intel·ligència.
Les manipulacions i mentides que Iago injecta a Otello el fan embogir de gelosia, convencent-lo que la seva estimada esposa Desdèmona li és infidel amb Cassio. Otello, corcat pel que considera la traïció de qui més estima, estrangula fredament la seva esposa. Després, quan és conscient del que ha passat i s’adona que ha sigut víctima de l’engany de Iago, el seu món s’ensorra i es suïcida apunyalant-se amb la seva pròpia daga.
Qui és Otello? Qui és Iago?
Quin paper tenen en aquesta òpera el presidente del Gobierno de España i el president de la Generalitat de Catalunya. Quin paper té Pedro Sánchez, i Carles Puigdemont, i Pere Aragonès? Qui serà assassinat com Desdèmona, sempre metafòricament parlant? Qui es suïcidarà com el general Otello? Qui, com Iago, podrà desenvolupar el seu astut pla que permeti portar a terme els seus objectius?
Ens trobem en un marc en el qual Espanya està molt i molt desprestigiada, fins i tot, el Marroc s’encoratja i s’atreveix amb ella. Ja són molts el cercles en què se la comença a comparar amb Turquia. També són molts, els que des de fora pensen que Espanya només els hi ha venut fum, així han venut que el sistema sanitari era l’enveja del món, i a l’hora de la veritat, els morts de Covid s’han disparat. Han venut ser una democràcia plena amb separació de poders, però amb la internacionalització del cas català, tothom ha vist que els tribunals espanyols no han passat pàgina del seu passat franquista, que són un reducte reaccionari de la persecució d’idees i del càstig de les ideologies personals, cosa que els hi està suposant i més els hi suposarà, un seguit de garrotades judicials procedents d’Europa. Han venut ser un exemple de canvi de model econòmic cap a un sistema de recuperació i sostenibilitat, i el deute públic que ha sortit a la llum és inadmissible i inassumible. La degradació de l’estat espanyol és un fet i no hi ha marxa enrere, seguirà fins a podrir-se.
Davant d’aquest escenari, tot són corredisses al Gobierno de España per activar tota mena de pactes i el que convingui, ja sigui en forma de taules de diàleg o d’indults. Ara juguen a ser Iago, però sembla que són un Iago de pa sucat amb oli, un Iago de pacotilla. No els hi manca la maldat i la manca d’escrúpols, però al meu entendre el que no tenen és ni astúcia ni intel·ligència. Iago és un observador, un gran manipulador. Ells no són intel·ligents, no ho van ser quan van enviar les forces armades d’ocupació per atonyinar a la gent del carrer per impedir el dret a vot. No són astuts, no ho van ser quan ens acusen als catalans de forma generalitzada de separatistes insolidaris, de garrepes i de supremacistes. No són llestos, no ho són quan pensen que som tontets, que tragarem amb un indult que són insults per la seva condició de ser revocables, parcials, condicionals, reversibles i amenaçadors. Estan capacitats per ser el Iago de l’òpera? Més aviat sembla que tenen reservat el paper d’Otello, que acabaran suïcidant-se com ell.
Ara bé, i quin paper juguem els catalans. El de Desdèmona que és injustament assassinada? O serem Iago? Desdèmona també anava amb el lliri a la mà i mireu com va acabar. Està bé no haver apostat per la violència, afortunadament, però una cosa és això i un altre és ser un babau. Otello no serà prou llest, però és fort i va armat, és el governador de Xipre, té les institucions del territori del seu costat. No l’hem de menysprear en cap moment, hem de ser astuts i intel·ligents, segurament també malvats, traïdors i mentiders si cal, tot en benefici del nostre objectiu.
Ara estem al quart acte de l’òpera, ens acostem al final de l’obra i hem de decidir: qui és qui? L’escenari ja l’hem posat nosaltres, majoria independentista al Parlament, govern independentista català, desbordament democràtic amb majoria d’independentistes al carrer, les noves generacions que creuen amb la victòria, tot a punt, no perdeu aquesta oportunitat, sigueu en Iago.
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya