EconomiaCAT
CATALUNYA EN FLAMES
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
CATALUNYA EN FLAMES
Arriba l’estiu i Catalunya crema, una vegada més.
Les imatges de paisatges catalans totalment devastats per les flames és recurrent. La tristesa que ens genera veure com el que eren llocs bonics, paratges idíl·lics i boscos frondosos es converteixen en territoris erms i morts pel foc es repeteix molt sovint. L’incendi ’hectàrees i hectàrees forestals ens visita massa habitualment, generant-nos enuig, laments, cabreig i indignació. Aquest any ha estat primer a Martorell i Castellví de Rosanes, després a l’Alt Empordà, i això encara no ha acabat, poden haver-hi més, donades les condicions previstes a les nostres terres de temperatura, humitat i vent.
És cert que els comportaments inconscients, irresponsables, negligents i imprudents de la gent, siguin fets de bona o mala fe, de forma voluntària o involuntària, acostumen a estar darrere dels focs estivals. Evidentment que el senyor que tira la burilla del cigarro des del cotxe, o l’inconscient que soldava a una casa al costat del bosc són culpables de les seves accions, són uns indesitjables, però el problema va més enllà, el problema el genera l’oblit dels boscos, la gestió preventiva d’aquest.
Els focs no s’apaguen a l’estiu, s’apaguen a l’hivern. La millor lluita contra els incendis és que aquests no es produeixin. Hem de preparar el terreny perquè no es pugui encendre, mentre no es faci així, tindrem una Catalunya en flames. Catalunya és un país de boscos, el problema s’ha de solucionar i es pot solucionar, per fer-ho, cal actuar, cal voler-ho arreglar.
On està el problema? El bosc ha passat a ser un magatzem d’energia, és un polvorí de combustible que el fa més vulnerable que mai.
Hi ha uns factors identificats de l’augment del perill actual, en cito alguns de forma esquemàtica. El primer, en els darrers anys hi ha hagut un abandonament progressiu del camp i una reducció dels terrenys de pastura, cosa que ha provocat un avançament dels boscos en detriment de les zones de cultiu. El segon, la proliferació de construccions descontrolades d’urbanitzacions properes a zones forestals en els darrers 50 anys ha apropat al bosc a gent que hi resideix, però que no treballa la terra, és a dir, no aporta beneficis, però genera riscos al bosc. El tercer, el canvi climàtic, l’augment de temperatures i la disminució de precipitacions.
Els recursos del país, incloent-hi els bombers, estan preparats per combatre i apagar amb un alt grau d’eficiència la gran part dels incendis. En els darrers 20 anys hi ha hagut al voltant de 15.000 incendis que no han fet mal, el problema ha vingut donat només d’una quarantena d’incendis, els grans incendis, i que aproximadament han suposat el 75% del total de superfície cremada. Contra els grans incendis no hi ha mitjans efectius, el mal és inevitable i els recursos es fan limitats i són insuficients, superant les seves capacitats.
La inversió de més recursos no soluciona els grans incendis, és gastar més en despesa per no obtenir beneficis. La solució i la inversió ha d’estar en la prevenció i la gestió de boscos.
S’ha de disminuir la densitat del bosc, els hem de transformar en àrees més equilibrades, sanes i resistents, hem de preparar els nostres boscos a les noves problemàtiques. S’ha de trencar la línia continua del bosc, establint terrenys de conreu i pastures creant un paisatge de mosaic, un paisatge combinat. S’ha de pensar, dissenyar i mantenir una infraestructura que pugui fer més eficient l’extinció del foc, construint camins que afavoreixin el pas d’equips d’emergència, establint punts d’aigua, creant clarianes que puguin fer de tallafocs. S’ha de fer cremes controlades del bosc per evitar la concentració de combustible. Falta cultura de la vigilància continuada, s’ha d’estar elaborant, estiu i hivern, mapes de riscos i actuar en conseqüència.
En els pressupostos de la Generalitat es veu clarament l’errada. Cada vegada més inversió en extinció de focs i menys a la prevenció i gestió de boscos. La diferència és del 90% contra el 10%, en la meva opinió, una ceguesa d’altes dimensions, un escàndol, una sobirana irresponsabilitat per parts dels que manen i que són incapaços de fer mínimament bé la seva feina.
Però, com pot estar encara prevenció i extinció de focs en mans de dues conselleries diferents? O sigui, prevenció amb els agents rurals en mans del departament d’Agricultura, i extinció incloent els bombers en mans del departament d’Interior. Inútils! Catalunya s’està cremant, any rere any, i vosaltres us ho mireu sense fer-hi res.
Quasi el 75% de les àrees forestals estan en mans privades. És necessari subvencionar, per després exigir a aquests propietaris de tres quartes parts dels boscos, que facin la seva feina. Pensem que cada propietari té la seva pròpia sensibilitat enfront del problema, pensem que si ha de deixar en condicions no vulnerables els seus territoris, hi ha de posar diners de la seva butxaca i no tots ho poden o ho volen fer per criteris de rendibilitat a curt termini.
Catalunya és dels indrets que menys aportació fa en aquest aspecte, i amb una molt poca part dels nostres impostos es podria solucionar aquest problema, estem parlant d’1 euro anual per català, no més, la xocolata del lloro. Subvencionem per solucionar un problema comú, controleu i exigiu, que són les vostres responsabilitats i feina.
Si volem canviar la situació i revertir-la, hem de fer les coses diferents. És solucionable, però cal posar-se d’una punyetera vegada seriosament.
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
SALUT I ECONOMIA ÉS COSA DE TOTS
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
SALUT I ECONOMIA ÉS COSA DE TOTS
En pandèmia, els conceptes de salut i economia s’han volgut contraposar, fer-los antagònics. Per millorar la salut ens havíem de confinar de forma severa i l’economia de país s’enfonsava de manera inassumible, i al contrari, si volíem una recuperació econòmica ens havíem d’exposar i arriscar la nostra salut. No és veritat.
Salut i economia són magnituds que van de la mà, directament proporcionals, no al contrari, i menys en una situació extrema com és la pandèmia.
Salut i economia és cosa de tots. La salut individual és responsabilitat de cadascú de nosaltres, dels nostres hàbits i dels nostres comportaments, i aquests, davant d’una situació excepcional s’han d’adaptar. En pandèmia no hem i no podem socialitzar com ho fèiem abans. No cal abraçar-nos i petonejar-nos, les coses són diferents i, per tant, la nostra consciència ciutadana s’ha d’adaptar a la situació. Ja vindran temps millors.
L’economia no cal que pari, no ha de parar, no pot parar, podem fer quasi totes les coses que fèiem, però les hem de fer diferents. És clar que podem anar a dinar o sopar a un restaurant, però hem de revisar que tot el personal estigui perfectament equipat per a evitar al màxim la transmissió del virus, tothom amb mascareta i ben posada sobre el nas. I és clar que podem anar a comprar al súper, però exigint que la neteja de mans amb gel hidroalcohòlic i la mascareta sigui obligatòria per a tothom qui entra. Clar que podem pujar a un taxi, però no ho hem de fer si el taxista no portava la mascareta i se la posa en aquell moment, o no veiem l'ampolla d'hidroalcohol, o ja ha desmuntat el plafó d'aïllament. Denunciem i avergonyim a qui no ho respecti!, perquè ens posa en perill, a tu, a mi, a les nostres famílies i amics. Això no ens transforma en inquisidors, fiscalitzadors ni pseudo-jutges urbans, això ens fa ser millors com a ciutadans, ens preserva la nostra salut i la nostra economia, preserva la salut i l’economia dels altres també.
Ja sé que aquests comentaris no agradaran i no seran acceptats per a molts, són els que sempre es queixen, els que esperen que tot els hi vingui donat, els inconscients de mena, els còmodes, els que no saben ser pacients, els insolidaris de veritat, els que es deixen portar i no tenen criteri propi, en definitiva: els borregos. En són molts i són un dels principals motius pels quals estem on estem ara mateix, en una situació descontrolada quan tot semblava que amb l’arribada del bon temps i la vaccinació de la població de més edat, la incidència pandèmica aniria a la baixa de manera clara i rotunda.
Però no carreguem només el problema en la gent i en les actituds personals de molts, per inconscients i imprudents que siguin. La salut col·lectiva és responsabilitat de governs i institucions. La salut econòmica i financera col·lectiva també. L’estat i el sistema institucional estatal, territorial i local té l’obligació de proveir als ciutadans dels recursos necessaris i de la seguretat sanitària i econòmica suficient derivada de l’aplicació de mesures més eficients possibles.
No és ara el moment de parar-ho tot de nou, l’impacte econòmic, i de retruc, el de la salut emocional de la gent seria irreversible en molts anys. És el moment de fer els deures que no s’han fet fins ara, és el moment d’aprendre dels errors si no n’han après abans.
Partim de les realitats i els fets:
El virus no sabem exactament com actúa, no és una crítica a investigadors i epidemiòlegs, ho considero normal, fa massa poc, fa un any i escaig que la Covid va entrar a les nostres vides per a canviar-les, esperem que no per sempre. Les conseqüències dels vaccins no les coneixem, no és per crear més incerteses sinó per expressar les coses com són, jo personalment estic a favor de vaccinar-nos per evitar la seguretat del que passa sinó ho fem. Un altre fet és que estem en un estat mentider i que és incapaç de finançar les pèrdues i els tancaments derivats de les restriccions, un model d’estat i de país amb dependència del lleure i del turisme. És un model econòmic horrorós, però no el podem canviar de la nit al dia com si fóssim la Ventafocs.
Tenim un govern central, i en aquest cas també autonòmic, que ha sigut erràtic en la gestió pandèmica. Governs que manen lluny de la recerca de solucions globals, que manen en funció de l’interès propi i en funció de les crítiques que reben o volen esquivar. Aquesta manera de manar els ha portat a dictar normatives autoritàries, iguals per a tots els territoris sense considerar les incidències particulars, disposicions sense transparència i que no s’expliquen, generant una manca greu de coneixement social de què ha passat, passa i passarà. Els seus discursos, mesures, estadístiques i missatges han estat absurds, contradictoris i amb una alta dosi de propaganda inacceptable per la gravetat límit de la situació.
Tenim uns governs que no fa el que han de fer i una gran part dels ciutadans que han deixat de raonar, que fan el que li manen i que han deixat d’interpretar la realitat i el moment, que quan surt pensa que tot està arreglat, que pot fer el que vol i aquí hi ha el problema que ens ha portat a la cinquena onada, amb l’agreujant de la ineptitud i negligència dels governats a saber i voler reaccionar.
La pandèmia hi és i hi serà. Perquè ens afecti el menys possible en el fons, hem de moderar i si cal radicalitzar les formes.
Recuperem la mascareta i la distància de seguretat a entorns tancats i a l’aire lliure, diguin el que us diguin. Només heu de veure quants refredats heu agafat aquest any per comprovar si és efectiva, malgrat la incomoditat i la calor que ens dóna.
Exigim als nostres governats que ens informin del que és i no del que ells volen que sabem, que facilitin que arribi al gran públic les recomanacions d’experts, que no ens enganyin, que posin a disposició de farmàcies els tests d’antígens, que no deixin malbaratar als calaixos més vaccins i que sobretot els joves també siguin vaccinats amb la celeritat més gran possible.
El triangle test-rastrejament-aïllament de possible positius, ha estat la clau de l’èxit a la majoria de països asiàtics orientals on s’ha combatut amb més eficàcia el virus. Els tests s’han de practicar a tothom i arreu de manera massiva, el rastrejament no es pot posar en mans d’amics i coneguts que serveixen per omplir les butxaques d’aquests, però que no tenen prou consciència ni l’alt grau professional que requereix la importància de la situació. L’Aïllament ha de controlar-se exhaustivament per preservar la llibertat dels altres.
No ens podem permetre nous confinaments, no calen, però certs esforços hem de fer. Aquí estem en una de grossa i com a tal hem d’actuar i seguir-ho fent. Pel bé de la nostra salut i de la nostra economia.
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya