EconomiaCAT
NI WATERLOO, NI MADRID
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
NI WATERLOO, NI MADRID
Que voleu que us digui... la nova picabaralla estèril entre Esquerra i Junts per la frase d’en Rufián fent referència a Waterloo ja em cansa. Em cansen uns i em cansen els altres. És això tot el que sabeu i voleu fer! Feu pena!
Mentre mostreu aquestes banals discussions, ni tenim independència, ni dret a autodeterminació, ni aplicació del referèndum, ni pacte fiscal, ni amnistia, ni aplicació de la voluntat popular que us va donar el 52% dels vots. Al contrari, estem assistint perplexos a anar cap endarrere, enrere en la immersió lingüística, sense cap profit en la taula de diàleg, humiliats per l’espionatge arbitrari, i amb l’amenaça d’anul·lar els indults. I tot, sense cap reacció seriosa institucional, sense cap reacció des dels partits, per part de Catalunya.
Ni Waterloo, ni Madrid. Cap front funciona. Potser hem de mirar cap en dins i no fer-ho cap en fora.
A Madrid ja veiem els resultats. Pedro Sánchez ja no necessita els vots d’Esquerra, recentment ha aconseguit tirar endavant dues votacions al Congrés sense el suport de la formació de Junqueras, primer va ser el decret llei de mesures econòmiques contra la guerra, i aquesta mateixa setmana la Llei de l’audiovisual que ha comptat amb l’abstenció necessària i útil del PP, tota una declaració d’intencions de cara als próxims temps, per cert.
A Waterloo més del mateix. Molt soroll burocràtic, que arriba als que llegim diaris locals i a qui ens interessa el dia a dia, però poca sonoritat general i internacional del cas català, poca ressonància més enllà de nacions que tenen determinats símils i paral·lelismes amb nosaltres, molt poques i no les més influents.
Madrid i Waterloo, Espanya i Europa en definitiva, només entenen i reaccionen a una cosa, la mobilització multitudinària de la ciutadania. Aquesta vegada sense somriures ni gaites, amb cara de pocs amics i disposats a qualsevol cosa perquè no ens segueixin prenent el pèl. A ells, espanyols i als europeus, ja els hi va bé les coses com estan, per aquest motiu normalitzen una situació que no té res de normal. Els greuges contra la nostra cultura, contra la nostra societat, contra la nostra economia, existeixen igual que existien fa uns anys, és més, aquests greuges s’han intensificat en quantitat i qualitat.
Els grans perjudicats som nosaltres, a qui trepitgen els drets i reprimeixen és a nosaltres, a qui perjudiquen el benestar i posen en perill el futur dels nostres fills en benefici d’altres territoris és a nosaltres. Som nosaltres qui hem de reaccionar, qui hem d’actuar, som nosaltres qui hem d’ impedir que ens robin els diners i les nostres llibertats, som nosaltres qui no hem de permetre que ens governi qui no pinta res a Catalunya, qui no el vota quasi ningú, som nosaltres qui no hem de permetre que ens jutgin els seus jutges parcials incapaços de fer justícia a casa nostra, som nosaltres qui ens hem de mobilitzar.
Som nosaltres qui ens hem d’alçar. Fa mandra, però més mandra fa perdre-ho tot.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
