EconomiaCAT
UNA DE “CAMPECHANOS”
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: ESPAÑA
UNA DE “CAMPECHANOS”
Vet aquí que una vegada hi havia un rei, es deia Juan Carlos I, però tothom el coneixia com “el campechano”, pel seu caràcter senzill, afable, simpàtic, cordial, proper, un rei que desprenia bon rotllo per tot arreu on anava, un personatge que va portar a la monarquia a ser la institució més ben valorada de l’estat espanyol, i a ell a ser considerat com la solució de molts problemes, com una de les claus de la transició i com a garant indiscutible de la democràcia.
Quina comèdia!
Amic de l’església més reaccionària, pomposa i anacrònica, així com dels militars més fatxes i autoritaris, va ser posat al poder per un assassí dictador després de jurar els principis inamovibles del Movimiento Nacional i formar part del que “todo quede atado y bien atado”, amb el beneplàcit i a canvi de ser confident i col·laborar amb els que manegaven en aquella època la política exterior dels EEUU.
La cortina va caure i a la monarquia espanyola se li va veure el llautó. El rei campechano no era tal com el pintaven, és un personatge molt més sinistre, una persona colèrica que creu realment que té súbdits al seu servei, un Bribón, el mateix nom que tenia el vaixell amb el qual feia regates, un corrupte sense escrúpols, un car mafiós addicte als bordells que rebia comissions per cada barril que els països àrabs venien a l’estat en plena crisis del petroli obligant a l’estat a comprar a Aràbia Saudí el petroli malgrat el petroli qatarí sortís millor de preu, un lladre que va cobrar comissions per la construcció del tren d’alta velocitat a la Meca menyspreant els interessos dels ciutadans espanyols, un supremacista dels que se sent superior de debò.
Però quina mena d’estat és aquest que té rei, un rei com aquest i el seu fill, amb unes lleis que permeten els abusos de la família borbònica, unes lleis que els fan inviolables. Quina vergonya d’estat aquest, on el periodisme tapa les coses i calla, i on la veritat ha de venir explicada des de Suïssa, lloc on la fiscalia i la premsa sí que destapen l’escàndol per la xarxa corrupció i els comptes amb diner negre del rei emèrit i la seva amant, concubina, sòcia i còmplice Corinna Larsen, i el seu cosí Àlvaro d’Orleans.
Una de “campechanos”, una de mafiosos, “uno de los nuestros”, com la famosa pel·lícula de gànsters de l’Scorsese. I ja són 300 anys els que dura aquesta pel·lícula, des de Felip V, un rei bipolar que es va tornar boig totalment i a vegades es pensava que era una granota, l’efímer Lluís I, o el seu altre fill Ferran VI, un violent que maltractava als seus servents i que només es calmava a base d’opiacis. Carles III que es passava la vida perseguint guatlles i va deixar el poder en mans de polítics. El seu fill Carles IV que va vendre la corona a Napoleó a canvi de 30 milions de reals anuals, i el seu fill Ferran VII que va trair als que van lluitar perquè tornés al seu tron. La seva filla, la també campechana i nimfòmana Isabel II que va acabar perdent el seu regne, Alfons XII que va morir molt jove per demostrar res de bo i de dolent, i el tirà, puter i malgastador Alfons XIII a qui van fer fora després de portar a la mort a milers de joves a la Guerra del Marroc.
La "monarquia campechana" ha arribat al seu final, i dona pas a la "monarquia compiyogui", una monarquia menys popular, més gris, menys campechana, però igual que les d’abans, una monarquia que va triar bàndol el 3 d’octubre del 2017 amb el discurs de “la mano dura”, una monarquia propietat de l’ultradreta, que com no podia ser d’un altra forma va renovar el ducat dels Franco, la monarquia de Vox, la monarquia dels fatxes.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
