EconomiaCAT
EL FINAL DEL SOMNI EUROPEU
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: INTERNACIONAL
EL FINAL DEL SOMNI EUROPEU
Europa sempre ha sigut un somni per a molts ciutadans catalans des de fa molt de temps. Un somni de benestar, de pau, d’estabilitat, de democràcia, d’economia social, de justícia, de solidaritat, fins i tot, un somni d’unitat dins la divergència individual de cadascú.
Amb l’idea d’apropar-nos a aquest somni i fer-lo realitat, recercant una societat millor, una economia millor, un major respecte pels drets fonamentals de les persones, i conscients que aquesta realitat estava i seguiria estant lluny d’aconseguir-la dins de l’estat espanyol, la majoria dels catalans vam emprendre un decidit camí cap a Europa, un camí que implicava per Catalunya marxar d’Espanya.
De seguida vam comprovar el que ja imaginàvem, el que ja sabíem. Espanya no és una democràcia i no ens deixaria marxar. Els ciutadans espanyols no pinten res dins del seu estat, però menys pinten els ciutadans catalans, a qui només ens volen per produir, robar-nos i espoliar-nos. Som una colònia i com a tal ens tracten i ens tractaran.
Pensàvem que davant l’abús manifest de l’estat espanyol, que davant l’amenaça que suposa per la UE la manca de democràcia en un dels seus estats membres, que davant del greu atemptat produït a l’essència de l’esperit europeu, les seves institucions pararien els peus a l’autoritari estat espanyol, reaccionarien i ens ajudarien a fer possible el nostre somni. Però no.
Europa ha deixat de ser un somni perquè Europa s’assembla molt a Espanya. El final del somni europeu.
A Europa hi governa un grup de polítics que no busquen solucions a les coses, que no busquen avançar en res sinó en mantenir la seva cadira i parcel·la de poder, són una casta que pertany a un club, són els de sempre, entre altres el mussolinià Antonio Tajani, el sempre ebri Juan-Claude Juncker, l’oportunista Christine Lagarde, que podria ocupar aviat el lloc més alt del Banc Central Europeu, sense tenir experiència en banca i sense ser ni tan sols economista. Són polítics grisos que no han treballat a la seva vida, que no han donat brot i que s’han dedicat a estar en el lloc adequat en el moment oportú.
Aquests no busquen cap tipus d’unió ni de cohesió europea, al contrari, estan interessats en la continuïtat d’un sistema fragmentat, en el que viuen però no conviuen, diferents realitats i velocitats, en el que les desigualtats socials, culturals, polítiques i econòmiques dels diferents estats membres estan a l’ordre del dia. Són els principals causant i garant de deixar les crisis sense resoldre.
Aquesta no és la bella Europa, és la vella Europa aberrant, que recorda molt una Europa dels anys 40, una Europa fosca, xenòfoba i assassina que consent que els seus estats membres deixin morir a nens i adults refugiats a pocs kilòmetres de distància de la seva costa, a la vegada que permeten la persecució de la gent de bé que acudeix a salvar-los en missió humanitària, sense cap recurs institucional. Pensem realment la gravetat d’aquesta situació i la deriva autoritària a què va aquesta Europa lletja, inhumana, repugnant i sense sentit.
El somni d’Europa s’ha acabat perquè no hi ha benestar, no hi ha pau, no hi ha democràcia, no hi ha solidaritat ni respecte pels ciutadans en aquesta Europa. Europa s’ha espanyolitzat i el resultat no m’interessa. És hora que els catalans deixem de mirar tant a Europa, deixem d’emmirallar-nos i de buscar sempre la seva aprovació per fer coses importants per a nosaltres, i mirem més i només en clau interna.
Una Europa d’aquesta mena, una Europa de club d’estats, és normal que no vulgui tractar el cas català, no els interessa la democràcia, però la nostra persistència i perspectiva ens porta i portarà a la victòria, i a captar l’atenció dels ciutadans europeus que a poc a poc aniran treien la seva racionalitat i humanitat.
Qui sap, potser un dia parlarem de què Europa s’haurà catalanitzat, llavors no parlarem d’un somni europeu, parlarem d’una realitat de democràcia i llibertat.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
