EconomiaCAT

L’ANY DE LA MARMOTA, O NO

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 03 Gener 2022

L’ANY DE LA MARMOTA, O NO

Començava l’any 2021 amb pandèmia accelerada i comença igual l’any 2022. Preocupació, tristesa, impotència davant la crisi sanitària, la crisi social i la crisi econòmica, moltes coses i aspectes van començar l’any 2021 igual que com comencen l’any 2022.

2021 va ser l’any del vaccí. Ens semblava que ho podia canviar tot, però anímicament comencem l’any amb les mateixes incerteses i pors que el darrer any, amb la mateixa desinformació estadística, amb els mateixos enganys.

També l’any 2021 va ser un any d’eleccions al Parlament amb una victòria històrica de l’independentisme, que per primera vegada assolia més del 50% en vots i escons. Però a l’hora de la veritat, el canvi que vam decidir i votar els catalans, ha donat com a resultat la mateixa voluntat autonomista dels partits de sempre, fer el paripé i apostar per una escenografia en forma de taules de diàleg inútils, impossibles i que no avancen mai.

Mentre les promeses que arriben des de Madrid van caient totes de cop, la repressió penal que va començar el 2017, continua any rere any. Els exiliats continuen a l’exili. Els indults als presos polítics s’han produït, però no com a convicció, sinó com a part d’una campanya de neteja i falsa credibilitat del govern espanyol enfront de les institucions i tribunal europeus que no deixen de donar posar de manifest la persecució arbitrària i polititzada per part dels magistrats espanyols a polítics catalans, a qui volen castigar per alliçonar-nos i intentar atemorir-nos a la resta.

Som davant l’odi de sempre, l’odi que es repeteix, l’odi al català, l’odi als costums catalans, l’odi a Catalunya i l’odi als catalans. Espanyolitzar als nens catalans, espanyolitzar als joves i als adults. Tot s’hi val per fer-ho.

I mentre, els partits que tenen el 52% es barallen, en lloc de fer pinya es treuen els ulls, ERC no suporta a Junts, Junts no suporta a la CUP i la CUP no suporta a ningú, va contra tot, però no fa mai res. Tots ells ens van prometre avançar amb el mandat de l’1-O i no fan res de res. La gent els hi demanem que aparquin les seves diferències perquè busquin i trobin l’objectiu comú, un objectiu molt i molt gran, que sembla els hi ve gran a ells, la independència.

La repetició diària dels mateixos comportaments i dels mateixos fets s’expressa popularment com a dia de la marmota, un costum real i folklòrica dels grangers dels Estats Units i el Canadà per fer prediccions sobre el final de l’hivern basat en el comportament d’una marmota quan surt d’hivernar el 2 de febrer. Segons la creença, si la marmota al sortir del seu cau veu la seva ombra torna a anar dins del cau i això significa que l’hivern durarà sis setmanes més.

Quan any rere any estem al mateix lloc, parlem doncs de l’any de la marmota. Sembla doncs, que estem una vegada més davant d’aquesta situació, l’any de la marmota, o no. Què pot fer-ho canviar? Que mai ens resignem. Que mai ho deixem estar.

Al Regne d’Espanya tot s’aguanta per un fil, un fil molt prim que en qualsevol moment es pot trencar. L’estabilitat semblava que era causada per l’aprovació de pressupostos, res més lluny, crec que moltes coses ens ofereix aquest 2022. L’economia espanyola està enfonsada, incapaç de pagar les seves pensions, i encara més la de la generació babyboomer que està arribant a l’edat de jubilar-se, l’estat ha de sobreviure i perviure amb una política comunitària que el rescata de forma recurrent i permanent, l’IPC s’ha esqueixat, el preu de la llum puja i puja sense parar, els carburants fan pujar el preu del transport, tot augmenta de preu, també augmenten els desequilibris i com a conseqüència la desafecció.

Davant d’aquesta situació, s’haurien de buscar solucions, però el que faran serà buscar un culpable. Aquest no serà el seu règim corrupte i caduc que és el culpable de debò. No faran les reformes estructurals que caldrien. No aniran contra uns jutges corruptes, de la ultradreta. No aniran contra el seu acabat sistema econòmic basat en les subvencions i l’amiguisme. No aniran contra el seu rei o el seu pare emèrit, al que faran tornar. El que faran és tornar a atacar a Catalunya, que és l’únic que fan i volen fer des de fa més de 400 anys per a tapar les seves misèries i frustracions.

Espanya no canviarà, no baixaran del burro, són com són, i fan el que fan perquè són així. Parlen de democràcia, parlen de justícia, parlem de llibertat d’expressió i llibertat en general, però aquesta democràcia, aquesta justícia i aquesta llibertat estan mortes, són inexistents. A Catalunya hem de canviar-ho. No hi ha més sortida que separar-se, com més ràpid, millor, i al preu que sigui.

S’ha acabat el temps de ser bons minyons, s’ha acabat el temps d’anar amb el lliri a la mà, s’ha acabat el temps d’esperar a que les coses ens vinguin donades. L’any 2022 no pot tornar a ser l’any de la marmota. Ha de ser l’any de la desobediència, l’any de la tornada d’exiliats, l’any del retorn de Puigdemont, l’any dels mossos com a policia patriòtica, l’any de la justícia, la democràcia i les llibertats, l’any de la independència i de la República.