EconomiaCAT

I L’OTAN? NARINAN, NARINAN, NARINAN

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: INTERNACIONAL; Publicat el 04 Juliol 2022

I L’OTAN? NARINAN, NARINAN, NARINAN

A la festa hi convido jo, però la paguen ells.

Es calcula que tot el muntatge i la parafernàlia de la cimera de l’OTAN celebrada a Madrid ha costat més de 50 milions d’euros, pagats amb diners públics de l’estat espanyol, és a dir, pagats per nosaltres, dels nostres impostos com a contribuents, diners que deixaran d’anar a l’educació, a la sanitat, a la investigació i a la inversió en noves infraestructures.

Ara que la festa ha acabat, ara que les llums s’han apagat, queda recollir la brossa i tornar a la realitat. Ens queda un context molt fosc, ple de moltes incerteses, de manca d’estabilitat, de retorn a la guerra freda, de súperinflació que pinta molt malament, i sobretot, d’una súperrecessió a dos anys vista com a màxim.

I l’OTAN? Narinan, narinan, narinan, com cantaven els de La Trinca. Mentre el món ho passarà malament, l’OTAN acaba d’aprovar a Madrid un nou “concepte estratègic”, que no és res més que una forma eufemística de dir-nos que per a justificar noves guerres no caldrà buscar arguments, que no caldrà l’aprovació ni el debat parlamentari de cadascun dels països socis per a intervenir, que cal augmentar la despesa per a militaritzar-nos, comprar més pistoles, més canons i més armes de nova generació, això sí, en nom de la pau, de la llibertat i de la democràcia.

Quina pau?, quina llibertat?, i quina democràcia? La impulsada precisament pels que tenen a la presó a Julian Assange per denunciar actes contra la pau, la llibertat i la democràcia. Pau, llibertat i democràcia amb regles, però on només valen les seves regles. Regles que són les úniques que s’han de seguir i complir, erigint-se l’OTAN en garant, xèrif i jutge absolut d’aquestes, com el braç armat dels que volen continuar controlant el món.

Ells provoquen el perill, i després ell mateix ens volen salvar. I ho fan amb els nostres diners i que prèviament hem generat, utilitzant-los per a pagar les factures del lobby armamentístic. Hem de recordar que va ser l’OTAN qui va es va expansionar cap a l’est, això no justifica a Putin, Putin és culpable, molt culpable, però també els hi ha representat la coartada perfecta per a preservar l’imperi de la por i per a renovar una aliança militar basada en la pèrdua de sobirania, en l’augment de presència i del domini nord-americà a Europa, que ens deixa en una posició més feble, subordinada i més depenent.

Una dependència que no només és militar sinó també per vies de recursos energètics, mentre l’aixeta del gas es tanca des de Rússia, s’obre la que ve dels Estats Units, fet que rendibilitzarà la inversió milionària feta en infraestructures basades en tècniques extractives del fracking en temps d’Obama.

Rússia no té capacitat militar ni tecnològica per combatre a l’OTAN i amenaçar als Estats Units, així i tot, s’ha optat per a dessagnar-la amb l’objectiu de debilitar a la Xina, l’oponent real per a l’hegemonia mundial. Mentre aquestes dues superpotències dediquen recursos a veure “qui la té més gran”, la gestió de reptes de vital importància per a la supervivència i benestar de la humanitat queden aparcats, Europa s’empobreix cada dia més i l'Àfrica entra en una crisi humanitària de dimensions descomunals, que combina una crisi alimentària derivada del tall de subministrament de cereals, una crisi sanitària per una covid descontrolada i una crisi climatològica que genera una sequera infinita a conseqüència del canvi climàtic.

És casualitat? A qui beneficia la guerra? Sens dubte no beneficia a catalans, espanyols, francesos, britànics, belgues ni a cap ciutadà europeu dins de l’OTAN, no beneficia a qui li costa pagar la llum a final de mes, el que passa fam, ni a qui va a buscar un producte al súper i veu que en el mateix embolcall n’hi ha de menys, tampoc beneficia al ciutadà americà del carrer. Aquesta guerra, com sempre, beneficia a les oligarquies, aquesta guerra no va de defensa, va de mercats, va de control per a les matèries primeres, va de poder i de diners.

Diu la lletra de La Trinca:

Dominen el món dues grans potències,

 i tot un garbuix d'interdependències, 

si és que els hem de creure tots volen la pau,

però quan es reuneixen, redeu quin cacau! 

i mentre dialoguen a cops de sabata, 

la resta del món els té per corbata,

 doncs així que es troben les dues nacions, 

a sobre la taula posen els canons, 

I l'Otan? Narinan, narinan, narinan