EconomiaCAT
EL RETORN DEL LLADRE
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
EL RETORN DEL LLADRE
Amagueu les carteres, que ha tornat l’emèrit!
Torna el rei d’Espanya. Per vacances, per visitar a família i amics. Mantindrà la residència habitual, i també la residència fiscal a manera de tallafocs, a la dictadura petroliera dels Emirats Àrabs Units. Ell tributa, encara que sabem que no ho fa, als Emirats i nosaltres li paguem la seguretat i l’assistència del seu viatget.
Juan Carlos de Borbó, va poder acumular la seva fortuna a Suïssa perquè els diferents governs espanyols van preferir mirar a un altre costat, també ho van fer la premsa, els fiscals i els jutges durant dècades. Espanya ha estat regnada per un defraudador fiscal que cobrava comissions de milionàries dictadures a canvi de favors que mai ens explicaran, i tot amb el silenci còmplice d’un entramat de poders estatals que han permès, amagat, protegit i blindat la corrupció i els abusos reials.
El retorn del lladre. Torna el rei, torna el lladre, torna el defraudador, torna l’evasor, i ho fa amb una operació vergonyosa, delirant i ridícula de blanqueig monàrquic, amb un jet privat de superluxe, amb total impunitat, una imatge que posa de manifest els privilegis familiars dels Borbons sobre la resta de ciutadans, convertint aquests en súbdits d’un sistema feudal.
Torna el rei emèrit, i torna amb ell l’Espanya més casposa i reaccionària, l’Espanya del blanc i negre, que acull i treu a passejar en barca per Sanxenxo a un home culpable d’haver-se emborsat milions d’euros aprofitant-se de la seva posició, un home que blanquejava i evadia diners a dojo en paradisos fiscals, un home que defraudava a la Hisenda del seu país reiteradament, un home que portava i porta una vida desenfrenada de luxe, safaris i amants pagada amb diners públics.
L’exrei, el rei lladre, és el símbol de l’Espanya hereva del sistema franquista, en la que els poderosos fan el que volen, manipulen, enganyen, roben i estafen, sense passar comptes a ningú, sabent-se que són intocables, demostrant a plena llum el seu poder davant d’una ciutadania domesticada que els permetrà continuar fent el que els hi plagui.
Ara podem parlar de causes arxivades com les comissions irregulars rebudes per l’adjudicació a empreses espanyoles de les obres de l’AVE a la Meca a canvi de substancials rebaixes del preu, com tota la trama organitzada en els casos de blanqueig de capitals o com el cas de les targetes opaques i per la que l’emèrit ha abonat més de 678 mil euros a Hisenda. Les ombres dels negocis foscos sempre han envoltat a l’exrei de forma directa o per testaferros fidels al monarca, encapçalats pel seu intendent general i responsable dels seus negocis privats, Manuel Prado y Colón de Carvajal. És conegut que Espanya pagava el petroli més car pel sobrecost de les comissions pagades amb els diners dels consumidors espanyols mitjançant el preu de la benzina.
Banquers, nobles i empresaris del franquisme van ajudar i finançar a Juan Carlos en els seus inicis de regnat, quan el rei emèrit va arribar al tron amb una mà davant i l’altre darrere. Aquests personatges i d’altres com especuladors, amants aconseguidores, traficants i mafiosos van contribuir al fet que l’emèrit acumulés una gran fortuna al llarg dels anys guardada en bancs suïssos i de Liechtenstein. Tots aquests favors cal pagar-los, però evidentment no els paga ell sinó la resta de contribuents espanyols, com sempre.
Cada vegada que es parla de la inviolabilitat del rei emèrit, constitueix una violabilitat dels drets de tots els altres. Cada cop que s’amaga i es silencia qualsevol dels seus abusos, s’abusa i es falta al respecte a la resta. Cada vegada que un fatxa li riu les gràcies a aquest desgraciat o qualsevol altre monarca espanyol, es vomita a sobre d’una democràcia que no existeix.
Una Constitució que diu que tots som iguals davant la Llei i després menteix, menteix també en tota la resta.
I encara alguns (molts) ho aplaudeixen.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
PREFEREIXEN VIURE AGENOLLATS
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
PREFEREIXEN VIURE AGENOLLATS
Colla d’acollonits! Colla de covards! Colla de venuts!
En el sac esteu tots els partits polítics que us anomeneu incorrectament independentistes, ERC, Junts i la CUP, sense cap excepció i sense cap dignitat per part vostre. També, totes les institucions del govern autonomista català, mal anomenades catalanes. Pere Aragonès: Tu no ets el president de Catalunya, ets el president de fireta de la comunitat autònoma. Parlamentaris: no formeu part del Parlament de Catalunya, sou un ridícul i incapacitat parlament autonòmic. Prou de farsants, prou de mentiders, prou de rendits!
L’encaix de Catalunya a Espanya és impossible. Si hi ha una Espanya, no hi haurà cap Catalunya.
La imposició per part del TSJC del castellà com a llengua vehicular a Catalunya i l’ultimàtum fixat pel mateix tribunal per aplicar l’obligatorietat del 25% a les aules catalanes en un curt termini de temps és el darrer episodi d’un relat continuat de supèrbia, imposicions i humiliacions que són acatades al primer crit i obeïdes dòcilment pels nostres polítics, que prefereixen viure agenollats, que prefereixen viure asseguts còmodament a les seves poltrones, que prefereixen combregar amb rodes de molí, que accepten amb normalitat ser espiats sense fer-ne una de grossa com requereix un fet d’aquesta gravetat.
Ens espien impunement, ens atonyinen quan anem a votar pacíficament, ens munten un atemptat a les Rambles, ataquen la nostra llengua, trepitgen tots els nostres drets fonamentals que ens distingeix com a poble, els drets socials, polítics, econòmics i lingüístics que ens defineixen com a catalans. I els polítics a tragar, a acceptar derrota darrera derrota, declarant-se vençuts davant un insaciable enèmic que no para ni pararà fins a aniquilar-nos.
Les Lleis es fan per als ciutadans. Quan un tribunal o tot un ordenament jurídic s’atribueix competències legislatives o normatives il·legítimes en democràcia, la resposta mai pot ser acceptar-ho, acatar-ho, abaixar el cap i obeir. La voluntat popular, expressada a les urnes és sobirana i no pot ser substituïda per cap tribunal. Un tribunal en un país democràtic no pot dictar el règim lingüístic a les escoles, com no pot decidir dissoldre un parlament, cap tribunal ens pot ordenar com hem de viure.
I si ho fa, ha de trobar uns polítics fent front a aquest abús, uns polítics valents, compromesos, íntegres, disposats a tot per a defensar als ciutadans que els van votar. Ara bé, el que troben és una tropa de xerraires de palla fent comèdia, declarant una ferma oposició i una contundent obstrucció que mai es portarà a terme. Aquests covards claudicaran i callaran a l’hora de la veritat perquè han decidit viure agenollats davant la repressió de les togues, tenen por a perdre la seva nòmina, i tenen la cara molt dura per a no dimitir davant de la seva falta d’aptitud i d’actitud per a fer complir les seves promeses i compromisos.
Ens n'hem d’adonar que si els continuem votant, estem posant el nostre destí en mans de covards, en mans d’acollonits, en mans de venuts, en mans de traïdors, en mans de sangoneres sense cap dignitat. Si votem als derrotats de mena, anem de cap a la derrota, al suïcidi col·lectiu com a poble.
Necessitem polítics disposats a estar dempeus, a viure dempeus, a combatre dempeus, a guanyar dempeus.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
