EconomiaCAT
JUTGES PER L’ECONOMIA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: ESPAÑA
JUTGES PER L’ECONOMIA
El fort deteriorament de la reputació de la justícia a Espanya sembla que no té aturador. Avui, l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem, i en general tot el seu òrgan de govern (CGPJ) està totalment desprestigiat. El que ha succeït aquestes darreres setmanes amb el Tribunal Suprem i qui ha d’assumir el pagament de l’impost sobre les hipoteques, amb resolució final favorable als bancs, ha fet que aquest declivi injustificable de la institució judicial per manca d’agilitat, per manca d’independència, per conducta frívola, irresponsable i erràtica, i per actuar amb imprevisibilitat, mostri una vegada més, però d’una forma molt més greu, uns símptomes inequívocs que estem dins d’un estat cada vegada més decadent.
Aquesta situació de descrèdit nacional i internacional, i d’inseguretat jurídica és un desastre per la justícia i els membres que la componen, però també suposa un pas de gegant cap al precipici de la manca total de confiança de la societat amb les institucions, cap a la pèrdua de democràcia, i cap el deteriorament de l’economia. Justícia i economia són un binomi indissoluble, quan els jutges fan justícia de veritat són jutges per l’economia també, quan prevariquen i es converteixen amb ayatollahs fanàtics perjudiquen la justícia, a la democràcia en general i a l’economia de forma simultània.
La inestabilitat jurídica és un aspecte clau que afecta i molt de forma negativa a l’economia i al seu creixement. Existeix un vincle directe entre la qualitat de l’estat de dret, l’estabilitat política i el desenvolupament econòmic i social d’un estat. El funcionament del sistema judicial incideix directament en el desenvolupament econòmic com a element dinamitzador i impulsor de l’intercanvi de béns i serveis.
L’eficàcia del sistema judicial, la seva agilitat i rigorositat, és un dels principals factors, juntament amb la rendibilitat, que valoren els inversors interns i estrangers, quan decideixen invertir en un o un altre indret. Un bon sistema judicial té efectes positius sobre la competitivitat en una economia globalitzada, ja que suposa una oportunitat per atraure el capital i els recursos productius necessaris per crear riquesa i llocs de treball. El funcionament del sistema judicial influeix en el desenvolupament dels mercats financers, al mateix temps, facilita l’augment de la inversió i del volum d’activitat. La seguretat jurídica garantida per un marco estable i previsible serà un incentiu als empresaris i treballadors molt qualificats per desplegar la seva capacitat innovadora per millorar la productivitat i potenciar el creixement econòmic.
A l’estat espanyol, els indicadors d’eficàcia en comparació internacional, com la duració de procediments, la taxa de liquidació del sistema judicial, la taxa de morositat a escala local, el temps mig per resoldre una disputa comercial, el grau d’especialització judicial i la taxa de litigació, situen la justícia espanyola en clara inferioritat de condicions, cosa que perceben els ciutadans sobretot en l’aspecte de la corrupció.
La justícia espanyola perjudica la seva economia, transmet una imatge de corrupció i inestabilitat impròpia d’un país que vol avançar, és una àncora que manté al país en situació reaccionària. És necessari la seva reorganització sota principis d’eficiència i control d’aquesta, s’ha de reduir la complexitat de l’entramat legislatiu i seguir la tendència dels països més desenvolupats que estan simplificant les normes mentre a Espanya s’augmenten, fent que tot sigui més i més difícil, és important motivar l’existència d’òrgans alternatius a la resolució de conflictes, com serien la mediació i l’arbitratge. I sobretot, cal impulsar un organisme rotatori que jutgi als jutges contra la prevaricació constant que exerceixen.
La justícia espanyola, fatxa, casposa, mentidera, partidista i injusta, és actualment el principal obstacle perquè l’estat pugui avançar cap a la modernitat que requereix, la seva reforma urgent és una necessitat per la societat i l’economia.
Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
NO PASSARAN!, JO ACUSO!
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
NO PASSARAN!, JO ACUSO!
La primera referència al seu ús es troba per part del general francès Robert Nivelle a la batalla de Verdú, a la Primera Guerra Mundial, "ils ne passeront pas!". Més tard va ser utilitzat per Dolores Ibárruri “La Pasionaria” durant el setge franquista sobre Madrid en el seu famós discurs en temps de la Guerra Civil espanyola, ¡No pasarán!. El trobem també a la Segona Guerra Mundial, tant a cartells propagandístics com a les plaques identificatives que portaven els combatents de la Línea Maginot, amb una petita variació gramatical, "On ne passe pas". Al crit de "No pasarán!", els revolucionaris sandinistes l’any 1979 van bloquejar els carrers impedint el pas de la Guàrdia Nacional als barris prosandinistes. L’any 2012, una de les components del grup punk-rock feminista rus Pussy Riot va utilitzar aquest lema com consigna en una de les seves camisetes durant el seu judici per vandalisme.
No passaran!, ha estat i és un lema internacional antifeixista, un lema de resistència i llibertat democràtica enfront de l’autoritarisme.
La fiscalia de l’estat ha utilitzat el "No passaran!" d'en Jordi Cuixart, dins del seu argumentari d’existència de violència i alçament que necessiten per justificar els càrrecs de rebel·lió, assegurant en la seva qualificació que “pese a reivindicar el pacifisme de la movilización, Jordi Cuixart apeló también a la determinación mostrada en la guerra civil (empleando la expresión ¡no pasarán!), y retó al Estado a acudir a incautar el material que se había preparado para el referèndum...”, tot és delirant, una farsa inventada i mal feta, no importa, ells acusen i ells jutgen.
La nostra revolució dels somriures va ser infantil, esperàvem justícia i diàleg, i el que hem rebut és l’odi del “A por ellos” i una aferrissada venjança que no s’atura ni s’aturarà. Hem de madurar, són espanyols. Ara ens toca als catalans tenir el cap fred, tenir les coses clares, resistir, saber qui és l’enemic i unir-nos per combatre`l. Resistir sense defallir i atacar fins a la victòria.
No passaran!, Jo acuso!
No passaran! No podem seguir consentint que la riquesa que genera el nostre país sigui robada, que els nombrosos impostos que es recapten amb el nostre diari esforç serveixi per escanyar-nos a nosaltres mateixos en benefici d’altres, que serveixi per impedir generar més riquesa portant les infraestructures generades amb els nostres diners a altres indrets, no podem consentir que la nostra riquesa sigui utilitzada en un estat que permet perseguir els nostres drets fonamentals i les nostres llibertats, un estat que manté a uns jutges prevaricadors i parcials que persegueixen els polítics als quals hem votat per la seva/nostra ideologia, no podem permetre que els nostres impostos serveixin per pagar als qui ens amenacen i a la colla d’ignorants violents que han vingut a pegar-nos.
Jo Acuso!, acuso l’estat espanyol de mentider, acuso el seu rei, acuso els seus mitjans de comunicació, acuso els seus partits, acuso els seus jutges i fiscals, acuso a la seva policia i a la guàrdia civil, acuso els seus intel·lectuals de callar i fer res convertint-se en còmplices. Els acuso de anar contra la democràcia i escopir en ella, els acuso de fanàtics, d’acarnissament institucional, de perseguir idees i persones, de no respectar la Llei i pixar-se en ella, els acuso de viure en un constant delirium tremens sense aturador, de ser covards, de ser roïns, de ser pocavergonyes, de perversos, de mala gent, de manca d’humanitat i de mesquins.
Hem de deixar la infantesa revolucionària i anar a la maduresa d’una autèntica revolució per la llibertat. Hem de canviar o acompanyar les manifestacions, cassolades, escridassades i altres expressions més pròpies d’un grup d’esplai de barri per passar al món dels grans, al món de les accions, les que calguin, les que ens portin definitivament a la llibertat real i no a un teatre de ficció que ens ocupa les hores i ens indigna per cada cosa que fan els “acusats”.
Volem revolució, fem-la, no cal esperar cap judici doncs ja sabem quina serà la sentència. Cal valentia.
El govern català ha d’implementar la República proclamada el 27 d’octubre del 2017, amb partits i entitats socials favorables, comunicar a la UE, altres estats i institucions de caràcter mundial que Catalunya és un estat lliure amb noves garanties jurídiques i normatives adequades als tractats internacionals; comunicar al govern espanyol la finalització de la seva representació a terres catalanes i exigir la seva retirada en un mínim de temps possible; ordenar per Decret, i fins la constitució d’un nou Parlament català, el control de la justícia, seguretat, hisenda pública, aeroports, ports, duanes, fronteres, mossos i funcionaris de la Generalitat; ordenar, d’acord amb la nova implantació judicial, la immediata llibertat dels nostres presos polítics i el retorn d’exiliats sense condicions.
Tot sota la garantia del poble català lliure i fidel a la República catalana i amb el lema: No passaran!
Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya