EconomiaCAT
REVOLUCIÓ, DELS SOMRIURES A LA FERMESA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
REVOLUCIÓ, DELS SOMRIURES A LA FERMESA
Si els catalans fem accions, som menyspreats, amenaçats i insultats per fer-les. Si no les fem rebem el mateix tracte per no fer-les. Ja sigui si anem cap endavant, cap enrere, cap al costat o estem aturats, rebem igual.
Hem de triar, i no és un tema de cervell o estómac, tampoc un tema de rauxa o seny. Ho tinc clar, només tenim un camí, l’acció.
No fer res serà vist pels que ens volen sotmesos com una mostra més segons ells, de la covardia catalana, i ha de ser aprofitat per esclafar-nos un cop més, de forma que la pressió futura seguirà i seguirà fins que ens facin perdre tota l’autoestima que hem anat recuperant i ens anat guanyant des del 2010 fins ara com a poble, amb l’objectiu de derrotar-nos i humiliar-nos. De cara a l’opinió pública internacional, com que no hi haurà notícia, no existirem.
Fer poca cosa, només quatre aldarulls, serà venut per les forces no democràtiques (VOX-C’S-PP-PSOE) com que a Catalunya es respira un clima irrespirable i sort han tingut els catalans de bé i el govern espanyol que la policia nacional espanyola ha defensat a la pàtria davant la passivitat dels mossos. És igual el que pugui succeir, però el relat inventat que explicaran els mitjans de comunicació fanàtics i embogits ja el coneixem prou bé i de sobres, i serà el mateix que voldran explicar a l’estranger, on per cert, cada vegada més l’opinió pública va prenent consciència del que estan fent amb altres ciutadans europeus.
Per tant, només hi ha un camí. Si triem les opcions anteriors, els partidaris de fer efectiva la República Catalana la deixarem per sempre més al congelador, en standby. No tenim un lideratge clar i aquesta situació ens pot desorientar en alguns moments, fent cas del que ens diu un i altre polític, enlloc de fer cas del que ens diu la nostra consciència col·lectiva com a poble català. Respecte pels presos polítics i els exiliats polítics, tot el respecte, però hem d’anar a la nostra per vosaltres també. Què fareu amb la vaga de fam? La portareu a terme fins a la mort... Heu de saber que a ells no els importa ni la vostra vida, ni el vostre patiment, ni la vostra mort, ells gaudeixen de l’èxit del seu xenofisme i si perdeu la vida és una forma més de eliminar el seu rival polític. A nosaltres si ens importeu, hem de pensar també en vosaltres.
Queixant-nos des del sofà de casa quan veien el telenotícies i les tertúlies de TV3 o de qualsevol cadena estatal, queixant-nos a les sobretaules de Nadal, a les pistes d’esquí o als sopars d’amics, no porta a cap lloc, només a estar de mal humor, a pujar-nos la pressió arterial i emprenyar-nos amb el món i amb nosaltres mateixos.
Ens hem de moure i portar a terme la revolució que vam començar, la revolució de veritat. Hem de persistir i finalitzar aquella revolució que va començar amb somriures i lliris a la mà però que a hores d’ara ja és història, en aquest moment necessitem fermesa. Revolució? Sí, revolució: dels somriures a la fermesa.
La República sabem que no vindrà de dins, que no hi haurà mai un respecte des de l’estat espanyol pel dret a decidir dels catalans, per la nostra voluntat democràtica. Ells només saben d’autoritarisme, de militarisme, d’armes, de tirar benzina als incendis, d’arrogància, de prevaricació, de repressió, de vulneració de drets humans, de provocació i de fer-nos passar vergonya aliena amb els seus innobles actes, com ho és organitzar un consell de ministres del govern espanyol el divendres proper 21-D, una imposició més que els catalans no volem, just en el primer aniversari de la nostra darrera victòria, feta novament només que amb voluntats de la gent, amb urnes i amb els vots.
Digui el que digui el nostre Govern, molt dubitatiu, diguin el que diguin els nostres partits, que no són capaços d’unificar el missatge, diguin el que diguin els suposats líders dels nostres partits, respectables però errats sovint, nosaltres continuem el camí de la nostra llibertat, nosaltres a fer la nostra Revolució, a la nostra manera però sense defallir, sense baixar la intensitat, sense acomodar-nos.
Llums, càmera i ACCIÓ!
Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
DE MOSSOS A VOXXOS
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
DE MOSSOS A VOXXOS
No, no i no! La policia, sigui del cos que sigui, sigui d’on sigui, no pot ser mai un organisme per reprimir, carregar, agredir i atacar als ciutadans. No és admissible ni es pot tolerar que agents policials actuïn de forma desproporcionada, amb abús de poder, trencant tot tipus de protocols, i ho facin de forma reiterada. Aquests policies han de deixar de ser policies, no serveix l’excusa de dir que són uns manats.
Ser policia i anar armat en l’exercici de la seva feina, requereix exemplaritat i equilibri, d’altra forma no es pot exercir aquesta professió, han de ser expulsats, no és cap purga perquè són un perill pels ciutadans a qui han de defensar. La policia en un país democràtic ha de ser considerada com a professionals que estan al servei del ciutadà, professionals han de treballar per mantenir l’ordre públic, per defendre’ns dels perills, per garantir la nostra seguretat ciutadana.
Els mossos són la policia de Catalunya, dels ciutadans catalans. Cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya. Malauradament, tot el prestigi que tenien arran de la bona feina feta en els atemptats de Barcelona de fa dos estius, i de la correcta, però neutre, actuació que van tenir al referèndum de l’1-O el darrer any, s’ha anat a norris en els darrers dies. Quina llàstima.
Les actuacions desproporcionades a favor del bàndol equivocat, el bàndol no democràtic, el bàndol que vol imposar una dictadura, els ha portat a abandonar la seva imatge de policia democràtica, de policia de bé, de policia neta, de policia ciutadana, per tornar a la rància imatge de sempre, a la trista imatge repressora de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional de tota la vida, la imatge d’un servei armat al servei dels interessos dels poderosos i en contra del poble, en contra de la gent de a peu.
La ultradreta ha arribat a l’estat espanyol, i ho ha fet amb molts partits polítics espanyolistes rient-los les gràcies, al fi i a la cap, la distància entre VOX, el PP i C’S és una línia molt fina, que una part dels seus votants ja han travessat, també alguns del PSOE. Aquesta permissivitat política amb els fantasmes de la dictadura, s’ha tingut en gran part per la qüestió catalana, per l’anticatalanisme ibèric, pels que ens diuen despectivament i de forma gratuïta "catalufos" cosa que ens omple d’orgull venint d’aquesta mala gent, i que ha fet posar sobre la taula la ment confosa, perduda, malalta, adoctrinada i feixistoide de molts antidemòcrates que campen al seu aire per la península hispànica.
Aquest malèvol rebrot del feixisme, si no ho denuncien els polítics, ho han de denunciar els ciutadans en defensa dels seus drets i llibertats. La protesta al carrer està més que justificada, és legítima i és necessària en termes democràtics. I no pot ser, que aquesta protesta sigui reprimida per la policia, pels mossos. Si actuen com a repressor passen a ser de mossos a voxxos, passen a ser policies que van en contra del poble que intenta lluitar contra els autoritaris d’ultradreta amb les armes que aquests no tenen, que intenten lluitar amb la força de la raó i no amb la raó de la força, que intenten lluitar amb arguments i valors en contra de la força mediàtica i les mentides, que intenten lluitar amb protestes pacífiques i urnes contra la violència verbal i física que els antidemòcrates volen exercir.
És mentida que VOX sigui un partit nou i homologable amb la resta de partits d’ultradreta que estan pujant als països europeus, les seves connexions umbilicals franquistes i els seus odis endèmics i històrics els delaten, són els reaccionaris de sempre, els fatxes interclassistes que s’alimenten del malestar general i que culpen als altres, als catalans per exemple, dels problemes propis, de la societat que ells mateixos han generat.
VOX, els seus votant de El Ejido, dels altres indrets andalusos, i en un futur breu de tota arreu de l’estat espanyol interpreten el sobiranisme català com una idea oberta i moderna que els molesta i espanta, un anar endavant al que no estan acostumats, ho veuen com una amenaça que els porta a acomodar-se en la repetitivitat per trobar-se segurs, sense por, com si fossin nens mirant els Teletubbies, que fan sempre el mateix sense evolució, que els porta a un projecte polític i una visió del món en general que només els fa a mirar enrere, a involucionar cap a l’esperit militarista del 36, cap l’esperit conformista de l’Antic Regim.
Però tot aquest pensament de què està passant a la societat espanyola ja ho explicava Plató al “Mite de la Caverna”, oi?
Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya