EconomiaCAT

DE MOSSOS A VOXXOS

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 09 Desembre 2018

Catalunya

DE MOSSOS A VOXXOS

No, no i no! La policia, sigui del cos que sigui, sigui d’on sigui, no pot ser mai un organisme per reprimir, carregar, agredir i atacar als ciutadans. No és admissible ni es pot tolerar que agents policials actuïn de forma desproporcionada, amb abús de poder, trencant tot tipus de protocols, i ho facin de forma reiterada. Aquests policies han de deixar de ser policies, no serveix l’excusa de dir que són uns manats.

Ser policia i anar armat en l’exercici de la seva feina, requereix exemplaritat i equilibri, d’altra forma no es pot exercir aquesta professió, han de ser expulsats, no és cap purga perquè són un perill pels ciutadans a qui han de defensar. La policia en un país democràtic ha de ser considerada com a professionals que estan al servei del ciutadà, professionals han de treballar per mantenir l’ordre públic, per defendre’ns dels perills, per garantir la nostra seguretat ciutadana.

Els mossos són la policia de Catalunya, dels ciutadans catalans. Cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya. Malauradament, tot el prestigi que tenien arran de la bona feina feta en els atemptats de Barcelona de fa dos estius, i de la correcta, però neutre, actuació que van tenir al referèndum de l’1-O el darrer any, s’ha anat a norris en els darrers dies. Quina llàstima.

Les actuacions desproporcionades a favor del bàndol equivocat, el bàndol no democràtic, el bàndol que vol imposar una dictadura, els ha portat a abandonar la seva imatge de policia democràtica, de policia de bé, de policia neta, de policia ciutadana, per tornar a la rància imatge de sempre, a la trista imatge repressora de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional de tota la vida, la imatge d’un servei armat al servei dels interessos dels poderosos i en contra del poble, en contra de la gent de a peu.

La ultradreta ha arribat a l’estat espanyol, i ho ha fet amb molts partits polítics espanyolistes rient-los les gràcies, al fi i a la cap, la distància entre VOX, el PP i C’S és una línia molt fina, que una part dels seus votants ja han travessat, també alguns del PSOE. Aquesta permissivitat política amb els fantasmes de la dictadura, s’ha tingut en gran part per la qüestió catalana, per l’anticatalanisme ibèric, pels que ens diuen despectivament i de forma gratuïta "catalufos" cosa que ens omple d’orgull venint d’aquesta mala gent, i que ha fet posar sobre la taula la ment confosa, perduda, malalta, adoctrinada i feixistoide de molts antidemòcrates que campen al seu aire per la península hispànica.
Aquest malèvol rebrot del feixisme, si no ho denuncien els polítics, ho han de denunciar els ciutadans en defensa dels seus drets i llibertats. La protesta al carrer està més que justificada, és legítima i és necessària en termes democràtics. I no pot ser, que aquesta protesta sigui reprimida per la policia, pels mossos. Si actuen com a repressor passen a ser de mossos a voxxos, passen a ser policies que van en contra del poble que intenta lluitar contra els autoritaris d’ultradreta amb les armes que aquests no tenen, que intenten lluitar amb la força de la raó i no amb la raó de la força, que intenten lluitar amb arguments i valors en contra de la força mediàtica i les mentides, que intenten lluitar amb protestes pacífiques i urnes contra la violència verbal i física que els antidemòcrates volen exercir.

És mentida que VOX sigui un partit nou i homologable amb la resta de partits d’ultradreta que estan pujant als països europeus, les seves connexions umbilicals franquistes i els seus odis endèmics i històrics els delaten, són els reaccionaris de sempre, els fatxes interclassistes que s’alimenten del malestar general i que culpen als altres, als catalans per exemple, dels problemes propis, de la societat que ells mateixos han generat.

VOX, els seus votant de El Ejido, dels altres indrets andalusos, i en un futur breu de tota arreu de l’estat espanyol interpreten el sobiranisme català com una idea oberta i moderna que els molesta i espanta, un anar endavant al que no estan acostumats, ho veuen com una amenaça que els porta a acomodar-se en la repetitivitat per trobar-se segurs, sense por, com si fossin nens mirant els Teletubbies, que fan sempre el mateix sense evolució, que els porta a un projecte polític i una visió del món en general que només els fa a mirar enrere, a involucionar cap a l’esperit militarista del 36, cap l’esperit conformista de l’Antic Regim.

Però tot aquest pensament de què està passant a la societat espanyola ja ho explicava Plató al “Mite de la Caverna”, oi?

Xavier Mas Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

VAGA DE FAM

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 02 Desembre 2018

Catalunya

VAGA DE FAM

A en Jordi Sánchez i a en Jordi Turull els admiro per fer un pas més enllà dins del seu sistema de lluita no violenta. Estic impressionat, cal molta valentia i dignitat personal per portar a terme l’honorable acció de fer una vaga de fam, de renunciar als aliments reivindicant la defensa dels seus drets que són els nostres.

També cal molta baixesa humana per minimitzar aquesta acció, per no respectar-la, per menysprear-la, i fins i tot, per consentir-la mirant a un altre costat.

Però no en tingueu cap dubte, la consciència dels espanyols no despertarà ni amb aquesta protesta ni en cap altre. Ho vam veure després de la violència de l’1-O. Són fanàtics, mentiders, injustos, repressors i autoritaris de mena, per tant, no tenen consciència humanitària, i possiblement tampoc gaudeixen de consciència humana.

Ja sigui el seu govern, les seves autoritats i el que és pitjor, la majoria dels seus ciutadans, no només no protestaran ni reaccionaran davant aquesta greu situació, no només els hi rellisca el perill d’irreversibilitat en què entra la vida d’aquestes dues persones, no només no valoraran aquest noble gest, sinó que a més faran escarni i burla generalitzada a totes les seves tertúlies, ja sigui als vergonyosos mitjans de in-comunicació que han desenvolupat, o a qualsevol bar peninsular més abaix de Catalunya i Euskadi, on es prenguin, ells sí, un bon àpat amb força greixos i ofegat de força alcohol.

La premsa internacional s’ha fet ressò de la vaga iniciada pels presos polítics, i se’n farà els dies vinents, se’n faran creus, es qüestionaran el règim poc democràtic que hi ha a España, en contra del que pensaven fa un temps, el desprestigi internacional espanyol continuarà calant als ciutadans d’arreu del món, però els hi queda massa lluny i no els hi representa un perill immediat, la solució mai vindrà iniciada de fora, sempre es rentaran les mans a l’hora d’intervenir activament.

A l’hora de la veritat, no tenim ni tindrem aliats a dins i a fora de l’estat espanyol. La consciència ha de venir de nosaltres, els catalans, que no podem normalitzar de cap manera aquesta situació, i aquesta vaga de fam és una magnífica oportunitat per començar a fer-ho. Ha arribat l’hora que el nostre govern, les nostres autoritats i els nostres ciutadans hem de reaccionar i fer-ho amb urgència, hem de lluitar amb totes les eines, eines que hem fet servir i altres que ens hem negat a utilitzar-les, i ho hem de fer pels seus drets que són els nostres, per la seva llibertat que és la nostra, per la seva democràcia que és la teva i la meva.

Ells denuncien la intolerable i il·legal abús de poder per part de l’aparell de la in-justícia espanyola i de tot el pervers i pervertit poder judicial, les dilatacions injustificades i a propòsit portades a terme pel tribunal constitucional espanyol admetent i no resolent els recursos presentats pels presos amb l’abominable objectiu de retardar, bloquejar i impedir l’accés als tribunals europeus. Sabem que és veritat, que és així, sabem que la justícia espanyola és parcial i arbitrària, que no és imparcial, sabem que la justícia espanyola és prevaricadora compulsiva, que està al servei dels interessos fàctics i no dels ciutadans de bé, sabem que no hi ha separació de poders, i sabem que aquest aspecte no canviarà.

Ara que la revolució dels somriures ha donat pas al drama de la fam, hem d’entendre que Espanya és i serà una dictadura que ja ni es disfressa, el seu franquisme des de les elits ni es camufla, i a les dictadures cal combatre-les des de dins. Si volem que Catalunya sigui un estat republicà, i ho volem pel nostre bé, només ho podem aconseguir de forma unilateral, amb desobediència persistent, sense esperar res de ningú, estant disposats a tota classe de sacrificis i utilitzant tots els recursos que tinguem.