EconomiaCAT
CIBELES ESTELADA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
CIBELES ESTELADA
Sens dubte una de les imatges icòniques que deixa la macro manifestació de la tarda del dissabte 16 de març a Madrid és la de la “diosa Cibeles” sostenint una senyera estelada, una deessa per cert, que en els darrers temps està molt mancada de celebracions al seu voltant, una deessa Cibeles estelada.
A EconomiaCAT hi vam ser una vegada més, com sempre estem i estarem fins que la democràcia sigui una realitat, encara que sigui a territori hostil, com ho era. Arribada en AVE divendres nit, ens trobem al Girona FC a l’hotel, el dissabte ens aixequem ben d’hora, ben d’hora, seguint les recomanacions d’en Pep Guardiola, esmorzem xocolata i xurros, passeig pel centre, visita al Museo del Prado, on ens adonem que serà un dia molt especial, ja que el català és l’idioma que s’escolta més al museu, museu en gran part pagat pels catalans. Dins del museu, parada obligada al quadre “El jardín de las delicias” de "El Bosco", un dia farem un article d’aquesta obra mestre transgressora en el seu temps, per acabar dinant a prop del Congreso de los Diputados i estar ben situats de cara a la tarda.
Gent, molta gent a la manifestació, ni divuit ni vint mil, menteixen com sempre, menteixen compulsivament siguin de dretes o d’esquerres. Hi van arribar 500 autocars, però es va desplaçar gent amb AVE, avió i cotxe particular. Seríem uns 100mil o 150mil com a poc. Mobilització controlada com les de sempre, sense incidents, somriures a dojo, palpable i evident transversalitat, carregada de civisme i pacifisme, amb gent de totes les edats salvant òbviament els extrems, simbologia groga, persistència, molta persistència, gent que no es cansa mai, gent que no afluixa ni afluixarà, i també algun gest crític i de cabreig amb els nostres partits polítics. Gent neta, neta de pensament i neta físicament, potser el "Fairy" ens marca molt culturalment.
“L’autodeterminació no és delicte”... clar que no ho és en un estat de dret. Llavors per què ho és a Espanya?
Democràcia és decidir ... és la mateixa essència. Per què doncs és selectiu a Espanya el fet de poder decidir?
Els dos lemes de la manifestació, tan evidents en si mateixos, haurien de fer pensar al poble espanyol, que es va mostrar llunyà i indiferent. Només uns quants centenars de madrilenys, castellans, canaris, gallecs i bascos (per cert, molt poques “ikurriñas” vaig veure) sembla que siguin receptius a aquesta barbaritat que veiem cada dia, a aquesta caricaturesca aberració jurídica contra els presos polítics on els teòrics agents de l’ordre són els primers a falsificar-ho tot, a aquesta aberració mediàtica que lluny d’informar els desinforma amb propaganda barata i ens insulta diàriament, ja no només a la nostra intel·ligència sinó també a la nostra dignitat, a aquesta aberració humana que és l’odi racial cap al tot que és català, una massa dirigida i convençuda que els catalans som persones d’una altra categoria, que no tenim raons ni tenim drets, una massa de persones amb comportaments més propis dels ignorants pobles causants dels grans genocidis de la història que de societats avançades com el temps actual ens requereix.
Aquesta imatge de la Cibeles estelada que intenta cridar l’atenció amb el seu, escolta Espanya!, que intenta transmetre i ser vista com un raig d’esperança, com un raig de claror cap a la brillantor de la diversificació de pensament, com un raig per recercar una vida diferent i millor, com un raig per fugir dels mals de sempre; malauradament no és escoltada ni vista, és ignorada i menyspreada en el millor dels casos, i en el pitjor es considera com una amenaça al que tenim i no com una oportunitat el que podríem ser.
No hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar. No hi ha pitjor cec que el que no vol veure. No hi ha pitjor insensibilitat que el que no vol empatitzar.
I donada aquesta situació, potser la imatge que perdurarà serà la del rètol que hi havia a la mateixa plaça de la Cibeles, aquell que assenyalava a la “plaza de la independencia”.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
FAIRYLAND
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
FAIRYLAND
Benvinguts a Fairyland: el lloc imaginari on tot és possible, un món de fantasia creat a mida i de forma exclusiva per a vosaltres, però no per les vostres il·lusions i somnis positius sinó per contrarrestar els vostres més lúgubres i desagradables temors, els vostres prejudicis i racisme ancestral.
A Fairyland us diuen que el setembre del 2017 es respirava violència als carrers catalans, una kale borroka insostenible que va derivar en els fets tumultuaris del dia 20 davant la Conselleria d’Economia, on les forces d’ordre i seguretat de l’estat i els funcionaris que intentaven fer la seva feina, van témer per la seva integritat, alguns fins i tot van haver de saltar pels terrats. Però la realitat és que no va haver-hi ferits, ni detencions, ni destrosses al mobiliari urbà i els funcionaris van sortir pel seu propi peu. Cotxes oficials devastats diuen a Fairyland, però la realitat és que només hem vist cotxes plens d’adhesius i moltes fotos de periodistes pujats a aquests cotxes, i potser abonyegant-los, amb l’objectiu de prendre la millor foto i fer el millor vídeo.
A Fairyland us relaten que l’1 d’octubre, no va haver-hi càrregues policials, al contrari, us diuen que va existir proporcionalitat, que desenes de policies i guàrdia civils van ser ferits per la turba i massa de gent adoctrinada, plena d’odi i embogida. Però la realitat és que no hi ha cap hospitalització, ni cap informe de baixa, ni cap imatge que provi atacs a les forces de seguretat, el que hi ha, són centenars d’informes mèdics i hospitalaris certificant els ferits civils, i centenars d’imatges que proven i testimonien que qui aplicava la violència de forma desproporcionada eren els policies estatals, abusant de ciutadans amb les mans aixecades. La realitat és que els policies armats van atonyinar a pares de família, iaios, iaies i joves que van sortir a votar.
A Fairyland us expliquen que els condemnats, (ai perdó!, els processats) van liderar una rebel·lió organitzada i que per això mereixen estar 20 anys o més a la presó. Us diran que no són presos polítics, us explicaran amb alta dosi de dramatisme, com els acusats van radicalitzar i aixecar en “armes” a fanàtics, que van utilitzar miserables estratègies domèstiques de guerrilla, com la trampa del Fairy. No dubteu que a Fairyland, la premsa corroborarà amb tota la solemnitat aquestes teories conspiratòries d’escamots preparats i especialitzats amb aquesta perillosa arma, i fins i tot es realitzaran debats “tècnics” sobre la nocivitat del detergent. Però la realitat és que el Fairy és un magnífic desengreixant, que com màxim serveix per fer bombolles i prou. La resta és, com diu el nom de Fairy traduït, un tema de fades.
A Fairyland us vendran que les empreses van fugir d’una Catalunya que s’enfonsava pel cataclisme socioeconòmic del moment. La realitat és que el nivell d’inversió estrangera ha pujat, les exportacions han pujat, i les empreses van marxar forçades per la pressió feta des de l’estat i la monarquia del “A por ellos” VI.
A Fairyland afirmen contundentment que un senyor altament menyspreable i molt dolent de cognom impronunciable, segur que fet a propòsit, tal com Puigdemont, és un pròfug, un perillós fugat de la justícia, i us ho creieu. Però la realitat és que en Carles es passeja per Europa, totalment lliure, donant conferències cada vegada més multitudinàries, on molta gent vol conèixer la realitat del que passa i va passar.
A Fairyland us diuen que el Tribunal Suprem és la justícia. La realitat és que no ho és, és una farsa, un fake ideat per prevaricadors amb toga negra, inventors de ridículs relats amb l’únic objectiu de fer el mal i preservar la unificació antidemocràtica de poders.
A Fairyland defensen que votar en el referèndum català va ser el pitjor dels delictes, una infame rebel·lió. Ara, ciutadans, només cal que penseu i decidiu si voleu seguir vivint en el món paral·lel de Fairyland.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya