EconomiaCAT
CONTRA CATALUNYA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
CONTRA CATALUNYA
Molts milers de persones s’han mobilitzat i han marxat pacíficament per la GranVia de Barcelona en protesta per la farsa judicial contra els líders catalans involucrats en el procés i referèndum independentista, i sota el lema en defensa de què “l’autodeterminació no és delicte”. Una vegada més ha sigut una marxa històrica, impressionant, però no serà la darrera, la “muralla humana” insisteix i persisteix.
L’estat fa anys i anys que va contra Catalunya, “a por ellos” i Catalunya ha dit que ja n’hi ha prou a l’estat.
L’estat no governa mai pels catalans sinó que ho fa contra nosaltres. L’estat va capar i tombar l’Estatut aprovat majoritàriament a Catalunya, l’estat va negar-se a un pacte fiscal que també hagués sigut majoritari. L’estat es va negar a respectar a Catalunya i als catalans, que van començar a desconnectar de l’estat. L’estat va combatre un referèndum avalat per la majoria parlamentària i voluntària dels catalans, el va combatre amb totes les seves forces, forces repressores legals i il·legals però sempre il·legítimes, el va combatre judicialment, policialment, políticament, violentament, propagandísticament. Un referèndum que vam guanyar i llavors l’estat va aplicar el 155. L’estat va empresonar els líders polítics, convertits en presos polítics, sense cap voluntat de dialogar, només d’aniquilar, inventant-se un relat, mentint. L’estat jutja ara als presos polítics, tots sabem que és un teatre de judici perquè la sentència ja està escrita i signada.
És i serà una sentència contra la democràcia, contra la llibertat de drets fonamental individuals i col·lectius, és i serà una sentència contra Catalunya però Catalunya ha dit i dirà tossudament alçats: prou! a l’estat, fins a l’autodeterminació i fins a la independència, única via possible cap a la supervivència i la prosperitat, cap a la llibertat. No hi ha cap altra via de sortida, Catalunya contra l’estat.
El concepte d’estat a Espanya, lluny de ser el concepte que definia Sant Agustí: “és una reunió d’homes dotats de raó i relacionats en virtut de la comuna participació que estimen”, coincideix i fins i tot sobrepassa el concepte d’Oppenheimer: “és la institució social imposada per un grup victoriós al derrotat, amb el propòsit de regular el seu domini i d’agrupar-se contra la rebel·lió interna i els atacs de l’exterior”. L’estat espanyol és un estat autoritari, reaccionari, no democràtic, ancorat a la mentalitat del segle passat, involucionat cap a un feixisme estructural que permeabilitza les mentalitats dels seus ciutadans, que ignorants del que passa al seu voltant creuen tenir uns valors que no són tals, un estat que no sortit del seu estatus franquista on els “guanyadors” campen al seu aire per un territori que consideren seu.
És terrible veure com una persona pot ser empresonada preventivament tant de temps, com pot ser jutjada, i acusada, per un tribunal com aquest, sota un estat així, un tribunal i un estat foscos i corromputs, un tribunal i un estat que persegueixen les ideologies, un tribunal i un estat organitzats des del continuisme franquista i consolidat pels dos grans partits de poder, còmplices del règim de sempre. Només així es pot entendre com el responsable de fer els informes dels fets de la Guàrdia Civil, acceptats pel tribunal, sigui el mateix que va escriure des del seu compte de tuit com “Tácito” allò de “Ponga las urnas en el suelo. Lentamente. Las manos detrás de la cabeza”.
Per això, Oriol Junqueras va triar no defensar-se, sap que ja ha sigut prèviament condemnat, és un testimoni pensat per liderar la futura Catalunya que avui ha dit prou i en un futur, no gaire llunyà, serà fundada com a República, i en la que no hauran de tenir cap cabuda els personatges i les tendències polítiques no democràtiques i autoritàries, cap ni una. Als catalans ens agrada molt perdonar i ser permissius, però per ser-ho de veritat, cal acabar abans amb qui no vol ser-ho. Prou a l’estat, prou a anar contra Catalunya.
Espanya és una gran presó. Ho és per totes les persones i totes les nacions que volen viure plenament i en llibertat. Prou, doncs!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
LA MÀQUINA DEL TEMPS
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: ESPAÑA
LA MÀQUINA DEL TEMPS
Avui a la plaza Colón de Madrid, lloc on oneja des del 2001 aquella macro ensenya espanyola rojigualda de 294 metres quadrats i 35 quilos de pes, s’iniciarà la molt anunciada manifestació convocada per PP i C’S, i a la que s’ha sumat oficialment VOX, la Falange Española de las JONS i altres dinosaures, a més d’uns quants o molts militants del PSOE, per reclamar a Pedro Sánchez la convocatòria d’eleccions i exigir-li el compliment de la “Llei”, suposo la "Llei de l’embut", que sembla que és l’única Llei que coneixen i reconeixen els no demòcrates trifàxics, mal anomenats constitucionalistes. Són anticonstitucionalistes doncs convoquen la manifestació per fugir del diàleg com a mètode per aproximar posicions i intentar resoldre un conflicte polític.
La màquina del temps s’ha activat a España, per traslladar-nos a temps pretèrits, a l’època del blanc i negre i del NO-DO, al temps de les dos Españas. Espanya torna a estar trencada, i no ho està només territorialment parlant, ho està també en l’aspecte polític i social, un trencament que pretén continuar invisible a causa de la manipulació continuada de l’aparell de l’estat, un aparell d’estat que és de dreta i ultradreta, que controla els mitjans, les forces armades i els tribunals. Pedro Sánchez ha reculat en la voluntat de diàleg, ja no necessita ni vol relator perquè el relat el posen cada dia els relators fatxes que campen “por las Españas”, fent i dient tota mena de mentides i bestieses sense límit, moguts per la xenofòbia i l’odi.
La màquina del temps ens ha portat a un lloc en el qual la dreta espanyola és ultradreta, i ha decidit embolicar-se amb una senyera rojigualda, amb pollastre o sense ell, per tapar totes les vergonyes que té el país, una senyera per tapar les negres tenebres del futur del país, per tapar l’atur juvenil, el desequilibri social, la inseguretat jurídica i fiscal, la impunitat pels poderosos, la manca de drets fonamentals, la repressió al lliure pensament, etc.. Una senyera que envolta el gris fanatisme nacional de devots que no escolten ni veuen la realitat que tenen al seu voltant, és un fanatisme patriòtic decadent de creients que no s’han parat a pensar en el que diuen i creuen, per què creuen realment que no hi ha res a dialogar? I si no hi ha res a dialogar, hi ha democràcia? Hi ha llibertat?
La màquina del temps ens ha portat a una època on la violència era la forma de solucionar els conflictes i les divergències, aquesta màquina s’ha espatllat i ara el retorn a la democràcia no és possible. La irresponsabilitat del tripartit nazi-espanyolista que de forma desacomplexada confonen a la població equiparant el diàleg a la traïció, aquells que normalitzen el llenguatge bèl·lic i de conflicte com a forma habitual d’expressió, aquells que apel·len als folklòrics ideals excloents, aquells que busquen la crispació són l’enemic que de forma perversa busca l’erosió i manca de confiança en les institucions democràtiques, establint un sistema de democràcia de baixa intensitat o no democràcia que és on aquest tripartit de dretes i ultradretes, incloent la ultradreta catalana, es troben còmodes.
Ja ho deia Fraga Iribarne: “la calle es mía”, els seus seguidors s’ho van creure, però confio que malgrat els autoritaris no demòcrates, la racionalitat de la gent i la voluntat de llibertat ens faci reaccionar i reivindicar que “el carrer és de tots”.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
