EconomiaCAT
SENSE DRETS I SENTENCIATS
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
SENSE DRETS I SENTENCIATS
Víctimes d’un relat inexistent, una farsa inventada, un judici arreglat i fet a mida, els presos polítics ja tenen sentència dictada.
Si no hi ha canvis, el Tribunal Suprem la farà pública demà dilluns o màxim dimarts, però tothom ja coneix el resultat de la sentència: CULPABLES i condemnats per SEDICIÓ, molts anys de pena. De fet la seva innocència real pels fets no importa, només importa castigar el seu ideari, estan condemnats des del dia que van lliurar-se als tribunals espanyols. Són patriotes catalans, independentistes, éssers sense drets i sentenciats, com la resta.
Que volem esperar d’un estat, l’espanyol, un estat que molt lluny de ser l’estat de dret que prediquen ser és un estat que encara celebra un genocidi indigne en lloc de demanar perdó, que fa de l’assassinat i la invasió d’un continent la seva festa nacional, anomenant la barbàrie com a descobriment. Doncs res.
Només podem esperar el que ja fa, vulnerar a conveniència el seu propi dret i atemptar contra les normes vinculants dels tractats sobre drets humans de l’ONU. Abusar del dret penal mitjançant la interpretació arbitrària de les seves normes que són utilitzades, una i altra vegada, per reprimir i perseguir políticament als seus ciutadans. Destituir a governs elegits democràticament, dissolent el seu Parlament català i perseguint als membres del seu govern per delictes inexistents. Suprimir la separació de poders i actuar judicialment en contra dels drets humans quan es tracta dels drets dels catalans. Atemorir als ciutadans de Catalunya utilitzant tots tipus de violència, tant física com psíquica. Utilitzar el veto indiscriminadament a la democràcia ciutadana i a la normativa dictada pels nostres representants mitjançant l’ús i abús del TC que ens coarta constantment. No respectant la llengua catalana, pròpia del país, ni la de la resta de llengües de l’estat, intentant conservar la dominació del castellà, a qui ja considera idioma espanyol, sobre les altres. Espoliant econòmicament des de fa anys i anys la generació de la nostra producció i rendibilitat. Mentir a l’opinió pública espanyola i internacional sobre l’activisme pacífic català, disfressant-lo d’una violència que només està a les seves neurones colonials i a les seves plomes disposades a utilitzar la sang com a tinta.
España no es pot reformar. No existeix la solució a un país que admet la corrupció perquè sempre acaba votant als mateixos corruptes. No es pot arreglar mai un país que accepta la seva ineficàcia que el porta a la ruïna i al seu enfonsament, una vegada darrera un altre. Un país està perdut quan és sociològicament franquista, quan no passa pàgina i no la vol passar, quan manté el regnat borbònic com legat i com a herència del dictador. És impossible arreglar un país que s’enorgulleix de tenir presos per pensar i que tolera les condecoracions a torturadors i repressors. Com es pot solucionar alguna cosa en un país on hi ha gent que advoca per la llibertat de violadors. No hi ha solució per un país que normalitza i aplaudeix els privilegis d’uns quants, ni per un país que justifica el robatori i la dilapidació de centenars de milions als ciutadans de peu per afavorir als bancs. Espanya no té model de futur, de fet, no té futur, cap futur.
Amb Espanya no es pot dialogar, amb Espanya no es pot negociar, a Espanya se l’ha de vèncer, des del carrer, des de les cases, des dels despatxos, des de tot arreu, amb paciència, amb convicció, sense treva i amb perseverança.
Pel dret a tenir drets, guanyarem.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
LLIBERTAT, NI AMNISTIA NI ESTATUT D’AUTONOMIA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
LLIBERTAT, NI AMNISTIA NI ESTATUT D’AUTONOMIA
Vam triar el camí de la independència per fer un nou i millor país, el nostre, no perquè ara hàgim de demanar perdó.
Busquem la llibertat, però no qualsevol llibertat, no una llibertat fictícia i condicionada a l’alliberació d’uns hostatges presos a canvi de què tots ens quedem a una gran presó com és l’estat espanyol. No volem una llibertat inexistent emmascarada dins d’un marc estatutari que ens limita com a poble.
Llibertat, Llibertat i Llibertat, ni amnistia ni Estatut d’Autonomia.
Etimològicament, la paraula amnistia ve del grec amnestia, equivalent a oblit i perdó. S’aplica excepcionalment quan hi ha un delicte i actua anul·lant el delicte. És una forma magnànima d’exercir el poder, de mostrar flexibilitat i generositat vers els delinqüents amb la idea que no ho tornin a fer més.
A Catalunya, la cosa va de presos, exiliats i represaliats, però no va de presos que són delinqüents. A ells els jutjaran i els condemnaran per no haver fet res, per ser demòcrates, no existeix delicte per convocar i desconvocar una manifestació com van fer els Jordis, això és democràcia; no existeix delicte per permetre un debat a seu parlamentària com va fer la Carme Forcadell, debatre en seu parlamentària és democràcia; no existeix delicte per impulsar i facilitar el vot pel dret a l’autodeterminació mitjançant les urnes, això és democràcia.
Exercir la democràcia no pot ser mai un delicte, el delicte és impedir-la, el delicte és la violència i brutalitat policial dels que van colpejar amb acarnissament a la gent del carrer incloent-hi les iaies, el delicte és l’abús de poder de fiscals i de jutges prevaricadors que inventen un relat inexistent per justificar una cruel sentència, el delicte són les amenaces continuades dels governs xucladors i repressors, el delicte són les calúmnies malintencionades de l’aparell de propaganda mediàtica de la caverna.
No sóc insensible i vull l’alliberament dels presos polítics innocents, però vull el seu alliberament per la via de l’absolució incondicional i total, no per la via de cap pacte. Demanar, voler i acceptar l’amnistia significa deslegitimar a la resta d’exiliats i represaliats, significa sotmetre’ns a la força dels autoritaris, significa fer el joc als tirans, normalitzar-los, aplanar-los el camí i posar-los una bonica catifa vermella perquè ens segueixin trepitjant amb tota mena de malifetes i abusos.
Al contrari, hem de seguir demanant l’anul·lació i derogació de la Llei d’amnistia espanyola del 77 i la seva mala aplicació a l’estat espanyol. Les Lleis d’amnistia no es poden aplicar indiscriminadament, estan expressament prohibides quan hi ha delictes contra drets fonamentals, delictes de crims contra la humanitat, genocidis i desaparicions forçades. A Espanya, aquesta Llei d’Amnistia es va aplicar les víctimes polítiques però també als dirigents repressors, a psicòpates assassins i a torturadors durant la guerra civil i la dictadura, impedint jutjar-los. Organitzacions com Human Right Watch, Amnistia International i la ONU han demanat en diferents vegades al Gobierno de España la seva derogació.
Espanya no vol passar pàgina del seu fosc passat, no vol jutjar els crims del franquisme, no vol criminalitzar el judici a milers d’afusellats com Companys, no vol acusar els que assassinaven per les cunetes, no vol avançar del blanc i negra al color, Espanya no té futur. Prefereix tapar els greus delictes de la dictadura sota una Llei mal entesa, una Llei mal aplicada, com tot el que es fa a Espanya, sempre a conveniència dels poderosos, dels culpables, aprofitant-se de les víctimes. Us imagineu per uns moments que els nazis al final de la Guerra haguessin impulsat una Llei d’Amnistia i amb aquesta Llei haguessin amnistiat als pobres innocents dels seus camps de concentració, però també als assassins de la SS, de la Gestapo i els dirigents nazis. Els culpables eren els nazis, no els jueus, no eren els gitanos, no eren els opositors al règim ni els altres col·lectius que van ser atacats. Cap amnistia ni indult per a ells, cap perdó pels dictadors.
Si volem ser un estat en plenitud no podem acceptar xantatges d’aquest tipus, no podem acceptar un intercanvi perdedor, no podem acceptar la llibertat d’uns quants a canvi de la llibertat de tots com a poble. Ho sento però no ho podem fer.
No negociem amb segrestadors, l’amnistia vindrà per la declaració d’independència del nostre país.
Endavant les atxes.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya