EconomiaCAT
MONOPOLI DE LA VIOLÈNCIA, MONOPOLI DE LA RESISTÈNCIA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
MONOPOLI DE LA VIOLÈNCIA, MONOPOLI DE LA RESISTÈNCIA
Hem vist i tingut violència. Hem vist i tingut resistència.
Violència és utilitzar i abusar de la força física i psíquica contra les persones, violència és violar, violència és denigrar, violència és pegar, violència és estirar dels cabells, violència és atropellar i arrossegar a algú amb un furgó, violència és donar cops de porra, violència és disparar a la gent, violència és fer mal, violència és treure ulls als manifestants, violència és esclafar testicles i trencar ossos mentre es gaudeix de fer-ho.
Per contra, manifestar-se, cridar fort, cantar, caminar, estar asseguts, portar llaços per demanar la llibertat dels presos polítics, portar una estelada, fer una cassolada, encendre espelmetes com a protesta davant d’edificis públics, etc. no és violència, és resistència portada a terme de forma pacífica per la via de la desobediència activa. Tallar el tràfic, col·lapsar aeroports i bloquejar infraestructures bàsiques buscant alterar l’ordre de forma coordinada per aturar el país és resistir, fent-ho al marge del control policial i l’autorització de l’estat per provocar una reacció política, que fins ara, no es dóna. Fins i tot, fer barricades, trencar coses i cremar-les no és violència, pot ser incivisme, pot ser vandalisme, pot ser gamberrisme però violència no és. És més, quan aquests actes es fan per protegir-se també es tracta de resistència a la violència.
En altres indrets hem vist a miners encarar-se a la policia, els hem aplaudit per defendre els seus treballs i les seves famílies. Hem vist tallar vies del tren per demanar el soterrament de l’AVE i hem celebrat amb ells la seva victòria. Veiem com a Hong Kong és lluita al carrer per les llibertats de drets fonamentals, estem amb ells. Igual que estem d’acord amb les reivindicacions que ens arriben des de Xile per una economia més digna i millor.
En tots els casos, igual que aquí, no hi ha violència del poble, hi ha resistència. Resistència per la lluita social, resistència de gent que està fins als nassos que no els escoltin, resistència per la lluita per la democràcia. En tots ells, la violència ve de part de l’estat que la canalitza per les forces policials, les quals teòricament estant per protegir als ciutadans però que sempre actuen per represaliar-los.
Monopoli de la violència, monopoli de la resistència. El filòsof, historiador i economista Max Weber explicava ja fa 100 anys aquesta estreta relació entre violència i estat que és qui té el monopoli de la violència d’una forma contradictòria. L’estat sufraga campanyes a favor de la pau mentre ven i té més armes que el conjunt de la ciutadania. L’estat intenta deslegitimar i considerar com a violència les accions alienes contra els seus interessos, però en cap cas deixa de fer ús de la violència per autosustentar-se, pel que ells consideren sobreviure. Si un grup exigeix un impost revolucionari a un ciutadà se’l considera un grup criminal doncs no disposa del monopoli de la violència, si ho fa l’estat se’l considera legítim, encara que el ciutadà s’oposi, a qui a més li caurà a sobre tota la violència estatal en forma de lleis, a qui voldran confiscar-li les propietats, fer-li perdre els seus drets civils i empresonar-lo. Quina contradicció, no? La legitimitat de la violència no fa que aquesta deixi de ser violència.
El monopoli de la resistència està en els ciutadans, resistir és viure. Resistència és la protesta dels malalts en llista d’espera fetes per afavorir la privatització de la sanitat. Resistència és la queixa dels familiars de malalts d’Alzheimer sense cap ajuda social. Resistència és la indignació dels pares de la noia violada a Manresa a qui el jutge ha deixat lliures. Resistència és la que ve dels ulls buidats i testicles perduts per l’abús dels policies violents que acusen les seves víctimes. Resistència és la que porta a terme un obrer que en prou feina arriba a final de mes i decideix fer vaga per dignitat. Resistència són els CDRs tancats i torturats en presons d’un estat que es fa dir democràtic però que no ho és. Resistència és el cabreig d’uns pares que no poden seguir pagant la Universitat a la seva filla. Resistència són els iaios i iaies de Barcelona que no poden seguir pagant el seu lloguer en un Ajuntament regit per una populista associada a la ultradreta i que surten al carrer per demanar llibertat. Resistència és la gana que passa un pescador que no té peix per pescar i que està a punt de perdre la seva barca. Resistència és un pagès desesperat que ha perdut la seva collita per les pluges però que surt amb el tractor a demanar un país millor pels seus fills. Resistència és la d’aquell informàtic que hackeja en defensa dels seus ideals de coneixement compartit. Resistència és la d’aquell economista ètic que ha de fer moltes més hores que altres per intentar salvar empreses amb les quals empatitza a canvi d’un mòdic preu. Resistència és el poble català que busca deixar de ser una colònia, una unitat de producció, i desitja ser un país: Catalunya
El monopoli de la violència està en l’estat, el monopoli de la resistència està en els ciutadans.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
EL PROBLEMA EL TENIU VOSALTRES
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
EL PROBLEMA EL TENIU VOSALTRES
Espanyols: el problema el teniu vosaltres.
La claror de la jove democràcia emergent que dèieu estar construint se us ha anat a fer punyetes. Les forces de la foscor, de l’autoritarisme endèmic heretat de la permeabilització del franquisme a tota la societat han triomfat a l’estat espanyol, un estat que lluny d’avançar, va quedar atrapat en el temps, i ara va a la deriva més absoluta, retrocedint cada dia i sense aturador, el poc que havia aconseguit avançar amb els anys.
Espanyols: sou vosaltres qui heu deixat que això passés, sou vosaltres qui no teniu voluntat de solucionar-lo, a nosaltres els catalans, ens heu posat dins del problema però el problema el teniu vosaltres, de fet, vosaltres sou el problema.
Quan el vostre Presidente del Gobierno, parla de diàleg a cada moment, però no és capaç, ni tan sols, de despenjar el telèfon, el problema el teniu vosaltres. Quan aquest mateix grotesc senyor, ve de visita ràpida a Barcelona, amagant-se de la ciutadania, escoltat subfusell en mà, per visitar a un policia nacional que fingeix, i és escridassat pel personal treballador sanitari, el problema el teniu vosaltres. Quan mentiu, el problema el teniu vosaltres.
Quan organitzeu un homenatge i funeral d’estat a qui va ser el vostre (i el nostre) dictador, 40 anys després de la seva mort, el problema el teniu vosaltres. Quan considereu patriotes als feixistes que abanderats amb la rojigualda i a mà alçada canten el Cara al Sol, a les manifestacions prounitat de la “nación de España”, el problema el teniu vosaltres.
Quan us dediqueu a fer boicot a productes catalans, el problema el teniu vosaltres. Quan accepteu com a normal que a una botiguera gallega de fruita se l'apallissi per vendre peres de Lleida, el problema el teniu vosaltres. Quan us en burleu o permeteu l’odi als catalans, la catalanofòbia, el problema el teniu vosaltres. Quan esteu d’acord en fer actes d’estat per debilitar la nostra economia, el problema el teniu vosaltres.
Quan us sentiu súbdits d’un rei imposat per la dictadura, el problema el teniu vosaltres. Quan assassineu i feu patir a braus a les places, el problema el teniu vosaltres. Quan aplaudiu i rieu les gràcies a un milionari defraudador fiscal, capità de la “selección de fútbol”, el problema el teniu vosaltres. Quan els vostres diaris de referència són l’ABC, la Razón, el Mundo i el País versió Madrid, el problema el teniu vosaltres.
Quan respecteu, us creieu, us conformeu i no reaccioneu davant de la implantació de la injustícia a l’aparell de Justícia espanyola, el problema el teniu vosaltres. Quan no feu res per combatre la manca d’independència del poder judicial, quan accepteu l’aixafament de llibertats i drets fonamentals, i les sentències injustes emeses pels tribunals polititzats i prevaricadors, el problema el teniu vosaltres. Quan penseu que els registres a casa, i a les oficines de l’advocat del MHP Puigdemont, en Gonzalo Boye, estan justificades, el problema el teniu vosaltres.
Quan ja no sou, ni sereu una democràcia, el problema el teniu vosaltres. Quan no teniu cap proposta més enllà d’utilitzar la violència contra les protestes ciutadanes, quan el vostre camí a fer i seguir només està basat en el model del garrot i la por, el problema el teniu vosaltres.
El problema el teniu vosaltres, el nostre problema és estar amb vosaltres, s’acabarà quan marxem.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya