EconomiaCAT
BOLÍVIA, NO SERÀ LA GUERRA DEL LITI?
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: INTERNACIONAL
BOLÍVIA, NO SERÀ LA GUERRA DEL LITI?
Potser creus que el que està passant a Bolívia és una disputa domèstica i no va amb tú?, segur? Pensa, pensa.
Potser penses que Evo Morales era un dictador que havia manipulat eleccions i que la nació boliviana ha sigut alliberada?, segur? Pensa, pensa.
A altres poden enganyar però els catalans sabem com es construeixen les mentides, com es manipula l’opinió pública, com es construeixen relats. A casa nostra sabem i veiem en primera persona com algunes institucions internacionals i governs de nacions diuen que la situació a Catalunya és un assumpte domèstic, cosa què és mentida, aquí hi ha ciutadans europeus que són represaliats i han perdut els seus drets. Des d’Espanya han venut un relat de violència que no ha existit, per emmascarar i intentar legitimar un règim democràtic que no és tal, un relat que han utilitzat els jutges per condemnar a polítics. Pensa, pensa.
Pensa. Pensa que Evo Morales ha estat obligat a dimitir per l’exèrcit, com tantes altres vegades ha passat en anteriors cops d’estat Llatinoamèrica. Pensa que Evo ha guanyat eleccions democràtiques i ha implantat models d’esquerres pel seu país, models que han fet trontollar les grans corporacions en determinats sectors. Pensa que a Bolívia hi ha el saler d’Uyuni, la plana de sal més gran del món, equivalent a 13,5 vegades la mida de la ciutat de New York, pensa que aquesta gran superfície conté més del 50% de les reserves mundials de liti, i pensa que el liti, anomenat també com a or blanc, és el material clau utilitzat en les bateries recarregables, bateries que subministren l’energia als vehicles elèctrics, les bateries que alimenten el futur. Pensa.
El que està passant a Bolívia, no serà la guerra del liti?
Els preus del liti quasi s’han triplicat des de 2015 fins ara, la tona ha passat d’un valor de 10 mil dòlars fins a més de 25 mil dòlars. La previsió pel 2025 és que la demanda global del tercer element químic a la taula periòdica almenys es dupliqui, de manera que els inversors estrangers esperen beneficis massius. Aquesta expectativa de la classe inversora no coincideix ni lliga amb els termes del President bolivià Morales de socialitzar els beneficis entre la gent que proporciona la terra del material que dóna els beneficis. No és possible separar els negocis dels majors industrials del món amb la situació de Bolívia i en el projecte d’explotació i industrialització sobirana que volia desenvolupar Evo deixant fora als Estats Units i altres potències occidentals. Per exemple, Panasonic, Toshiba, LG i Tesla, quatre dels deu majors fabricants de bateries de liti del món, han vist apujar el preu de les seves accions d’ença que s’ha produït el cop d’estat. Pensa, pensa.
Tenint en compte la història del canvi energètic i climàtic, quan alguna cosa és bona per aquest tipus d’indústria, és dolenta per a la resta del món. Gràcies a aquest cop d’estat a Bolívia, l’energia del futur pot acabar sent propietat de les mateixes forces econòmiques i polítiques de sempre. No sabem si la CIA està al darrere del cop d’estat, però intuïm que així és, Donald Trump mai s’ha amagat del seu desig de destituir a Morales, i la CIA ha admès haver enderrocat altres democràcies anteriorment a Sud-amèrica per instal·lar líders favorables que venen els recursos naturals als interessos de les grans corporacions estrangers. El cop d’estat arriba als pocs dies que el govern bolivià ha cancel·lat un projecte amb l’empresa minera alemanya ACISA per explotar el liti bolivià per la fabricació de bateries i automòbils de la marca Tesla a Alemanya, i que suposava l’explotació de recursos a Bolívia amb els greus problemes mediambientals que comporta, i emportar-se el valor afegit cap a les fàbriques ubicades a Europa. Pensa, pensa.
Make lies, lügen machen, faire des mensonges, fazer mentiras, fabricar mentiras лгать, sigui en l’idioma que sigui es tracta de fabricar mentides. Pensa, pensa.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
TOT SUMA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
TOT SUMA
Avui, dia de votacions a les "Elecciones Generales de España “pal Congreso los Diputaos”, i van quatre en menys de quatre anys. A 180-200 milions de cost cadascuna, són un total de quasi 800 milions d’euros que surten de la butxaca per anar a les escombraries directament.
Els ciutadans espanyols i ciutadans d’altres llocs dins de l’estat espanyol, estem convocats de nou a les urnes per votar a uns partits i uns líders que no sabem molt bé el que representen, que ens omplen de receptes genèriques, missatges dictats per experts en la comunicació que ni ens coneixen, propostes inexistents i discursos prefabricats de pa sucat amb oli que mai es converteixen en realitat.
Escoltem uns parlar de diàleg un dia i després són incapaços de despenjar ni tan sols un telèfon l’endemà. Escoltem com altres, que fa anys que es disfressen amb els discursos de la moderació, es converteixen cada vegada més enel que són, fatxendes, radicals ultradretans. Escoltem els discursos dels que volen trencar de boquilla l’actual status quo i després són els primers a bavejar, pactar a corre-cuita i riure totes les gràcies als professionals del montapollastrisme més retrògrad i ranci. Tot emmarcat en una campanya electoral en què s’ha parlat molt i malament de Catalunya, poc o res de l’atur, gens de la possible crisi que tenim a portes, ni de les pensions, ni de les inversions davant una economia amb clars senyals d’esgotament, una campanya electoral demagògica i sense idees basada amb qui la feia més grossa, una campanya que podíem definir com a “lo malo y breve dos veces malo”, de forma antagònica al que pregona el refranyer castellà.
A Catalunya, la campanya no ha anat molt millor, ja no sabem qui és qui, no sabem qui és l’estendard del seny i qui és el de la rauxa. Els ciutadans demòcrates no entenem que els partits independentistes no vulguin pactar entre ells, cap se’n refia dels altres, i malgrat què hem anat i anirem a votar, tot i estar decebuts, fatigats i enfadats, la gran majoria el que farem és un acte de fe perquè els partits independentistes no ens han explicat el volen fer, amb qui volen i no volen pactar, i el que és més important, si pacten sota quines condicions ho faran.
En aquest escenari, tot suma en el nostre objectiu, sigui votant a JuntsXCat, o votant a ERC o votant a la CUP, qualsevol vot a aquestes formacions és bo, doncs són els únics que cadascú a la seva manera busquen la llibertat del nostre poble, alguns potser equivocats en moltes coses, altres en menys, qui sap qui té la raó, però tots amb la consciència democràtica mínima exigida per crear un país nostre, un país lliure, un país normal, un país que sense cap dubte serà millor. Nosaltres els hem de votar, donada la seva negligència i manca de mires, la societat ha d’anar per endavant, ells ja s’adonaran del que volem que facin, nosaltres, el poble els guiarem.
Tot suma en aquest camí. Cadascú que faci el que cregui, el que pugui, el que vulgui, tot és important i tot és vàlid, sigui participant en les diferents convocatòries i manifestacions, sigui fent cassolades, sigui cantant i fent cançons, sigui encenent espelmes, sigui tallant carreteres, sigui col·lapsant infraestructures com l’aeroport i el port, sigui defensant-se a la plaça Urquinaona o intimidant a l’enemic, sigui fent xarrades o articles, sigui explicant el que passa als fills, sigui escoltant i pensant, sigui penjant senyeres o sigui votant.
Tot suma per Catalunya.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya