EconomiaCAT
ADDICCIONS, DEL MARLBORO A INSTAGRAM
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: INTERNACIONAL
ADDICCIONS, DEL MARLBORO A INSTAGRAM
Quan les addiccions, inicialment inofensives, es fan molt populars apareixen els problemes socials. Quan els costos a llarg termini de les addiccions comencen a acumular-se apareixen els problemes econòmics. Quan les addiccions es fan immensament rendibles i les empreses que les exploten poden comprar influència per protegir els seus productes tòxics i nocius, apareixen els problemes polítics.
Va passar amb la indústria del tabac abans que la seva alta toxicitat no es podés seguir dissimulant i protegint per les autoritats polítiques de tot arreu i passa ara amb les xarxes socials. Addiccions, del Marlboro a Instagram.
Mesurar el cost de les addiccions és difícil.
En el cas del tabac, sabem el preu de venda d’un paquet de tabac posat en el punt de venda convencional però desconeixem el seu cost real. El cost del tabac no és només un sumatori del cost de factors necessaris per a produir, empaquetar, distribuir i comercialitzar els cigarros i cigarrets. En el cost total cal afegir els milions d’euros que costen els tractaments pulmonars, cardiovasculars i altres derivats del consum del tabac, sense considerar altres costos igualment importants com serien la reducció de vida útil del factor humà de producció, la productivitat d’aquests i les pèrdues emocionals que això comporta.
Si consideréssim tots els costos totals de l’addicció al tabac, el cost d’un paquet de cigarrets passaria fàcilment a multiplicar-se per 15 o 20, el seu cost estaria al voltant dels 60-70 euros. Qui es podria permetre consumir un paquet diari amb aquest cost?
En el cas d’addicció a les xarxes socials els costos hi són malgrat la nostra incapacitat per mesurar-los donada la dificultat afegida per la inexistència d’un històric. De moment coneixem els efectes devastadors dels casos més greus, casos per exemple de bullying informàtic a adolescents, sotmesos a 24 hores diàries i ininterrompudes d’escarni col·lectiu i continuat que han acabat amb el suïcidi del noi o la noia. També s’ha de comptabilitzar com a cost de les addiccions a xarxes socials, tota la productivitat perduda en centres de treball, en escoles i oci, per les interactuacions d’aquests addictes als seus mòbils i ordinadors, sembla ser que unes mitjana de 150 vegades al dia.
No existeixen beneficis propis en les addiccions. El tabac basava el seu màrqueting en l’atractiu de ser un producte prohibit (per a nens per exemple) i ser artificialment glamurós (els actors sofisticats fumaven a les pel·lícules). Les xarxes socials comparteixen, salvant les distàncies, determinats aspectes d’aquestes dinàmiques.
Les xarxes socials ofereixen l’oportunitat als individus de tenir un megàfon per destacar-se i elevar la seva jerarquia i estatus social a l’atraure comentaris positius i més “me gusta” d’altres consumidors de xarxes socials. Per exemple, a la vida real cal tenir o guanyar molts diners per comprar-se un Ferrari i presumir davant de coneguts o amics, però a Instagram només necessites fer-te fotos amb un Ferrari i publicitar-les. Instagram i les xarxes socials permeten a una persona donar-li l’oportunitat de fer veure el que no és realment, fer-la més gran segons la seva consideració, sense necessitat de l’esforç i el treball, i fer-ho amb eines molt modestes, només amb una càmera o un mòbil i una connexió a Internet.
Però una cosa és l’oportunitat i l’altre la crua realitat. Igual que a la vida, a les xarxes només destaquen uns pocs, mentre que la resta s’ha de conformar amb un grapat més o menys important d’amics virtuals o followers, deixant a la majoria d’usuaris en una posició extremadament vulnerable a petits canvis en la seva visibilitat, sense poder determinar el cost que pot tenir aquesta situació pels que són addictes.
Utilitza les xarxes socials però no t'en facis addicte, ni a elles ni a res. Les addiccions són tòxiques i t’anul·len com a persona. Sigues lliure.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
EUROPLANTOFADA ALS MORROS
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
EUROPLANTOFADA ALS MORROS
L’eufòria no és bona amiga, ho sé, però penso gaudir de forma totalment conscient del plaer d’estar en aquest estat mental i emocional de sentiment de benestar, felicitat, excitació i alegria almenys fins demà dilluns.
No és que m’hagi tocat el Gordo ni cap dels seus premis secundaris, de fet, ni em tornen els diners. El meu goig, com ja imagineu, és com a resultat de la sentència emesa pel Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) sobre la immunitat del vicepresident Oriol Junqueras, la seva vulneració de drets, i les conseqüències de tipus Tsunami que poden haver-hi a partir d’ara, i que de forma immediata afectaran el President Puigdemont i a en Toni Comín.
Una Europlantofada als morros als tribunal espanyols d’injustícia i a tota la seva “claca de palmeros”, a tots els falsos salvadors de la pàtria, als que alguna vegada han cridat o pensat “a por ellos”, als fatxes, a tots els organismes repressors no demòcrates de l’estat espanyol, a tots els que els aplaudeixen i a tots els que ho accepten amb el seu indigne silenci... Ostres! Que a gust m’he quedat!
Però des de demà dilluns, hem de deixar l’eufòria a un costat i continuar amb el treball, la perseverança i estar alerta, molt alerta. Els enemics de la llibertat són poderosos, fa massa anys que estan al poder, que fan favors a altres i com a contraprestació, se’ls hi deuen favors. Ara es senten humiliats, traïts per Europa, traïts per l’ONU, traïts per Amnistia Internacional, traïts i ferits en el seu orgull nazi-on-all espanyol. Treuen foc pels queixals, estan rabiosos, no els hi han donat la raó, com s’atreveixen aquests maleïts europeus del TJUE, deuen ser maçons? O potser jueus? Qui s’ha cregut que és aquest David Sassoli? Deu ser un comunista, un defensor de terroristes, un etarra, un criminal colpista...
Ells reaccionaran, no ho dubteu, i reaccionaran malament, estar clar. Tornaran a rescatar l’esperit més ranci del Cid Campeador. No saben guanyar i menys saben perdre. Intentaran fer el que sempre han fet, prevaricar, enganyar i falsejar. S’empararan amb els fanàtics ayatollahs que componen el poder judicial, un poder descontrolat i autoritari que s’imposa sobre els altres poders escollits democràticament a l’estat espanyol, per fer una interpretació inexistent de la sentència, una interpretació de la Llei que només està en els seus caps retorçats però no en els textos, ni tampoc en una Constitució que han tornat a reescriure a la seva conveniència amb finalitats malicioses i decadents. Quina tristor i pena de gent. Quina merda de gentussa.
De realitat només hi ha una: Oriol Junqueras estava a presó provisional quan va ser escollit com a membre del Parlament Europeu. Des d’aquell moment havia de haver cessat la presó provisional i activar-se la immunitat, ja que des d’aquell moment és diputat europeu. Per poder continuar penalment contra ell hauria sigut necessari que el Suprem sol·licités el suplicatori corresponent al Parlament Europeu i haver esperat resposta. El Suprem va actuar de forma fraudulenta.
Junqueras ha estat condemnat i està empresonat per un tribunal que no tenia dret a condemnar-lo donat que disposava d’immunitat. Els delinqüents són els jutges i els fiscals espanyols. Els jutges esteu, ni més ni menys, que per impartir justícia, no per donar lliçons a ningú, ni per fer política a favor del rei i la ultradreta, ni per salvar a cap pàtria conjuntament amb les forces d’ocupació estatals i la caverna mediàtica, ni per defendre determinats resultats o interessos com veu fer amb els bancs.
Cap funcionari de l’estat ha d'anar contra la democràcia, la llibertat i els catalans, que és el que feu. Sabem que ens odieu i sabem els motius, però no entenem aquests perquè som demòcrates.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya