EconomiaCAT
RES HI HA DE NORMAL
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
RES HI HA DE NORMAL
Desitgem que torni la normalitat al context polític, volem veure la tornada a un escenari tranquil i normal de les coses, necessitem sentir que es fan passos que ens portaran a recuperar aquesta situació de normalitat perduda en els darrers anys, que ja en són molts, però no us enganyeu, aquí no res hi ha de normal.
Malgrat busquem com enganyar a la nostra ment, vivim en l’excepcionalitat més absoluta, privats de llibertats fonamentals que estant en mans d’altres, ja sigui un govern, ja siguin uns jutges, ja siguin uns mitjans de propaganda que ens dicten el que està bé i el que està malament fer, o ja sigui la suma de tots ells.
Que veiem als senyors Puigdemont i Comín participant en les sessions del Parlament Europeu no té res de normal, no són lliures d’exercir el dret de representació dels seus votants, sobre ells recauen les malicioses accions no democràtiques dels que es creuen “senyors” sobre nosaltres i que els hi volen retirar aquesta facultat, sobre ells hi ha l’amenaça certa de demanar la seva detenció. No res hi ha de normal en què puguin ser lliures a tot el món, menys a l’estat espanyol, menys a casa seva, a Catalunya. Res hi ha de normal en què encara segueixi aquesta persecució.
Que veiem la sortida de Jordi Cuixart de la presó no té res de normal, perquè 48 hores més tard hem vist el seu retorn a la gàbia on continua privat de la seva llibertat com a conseqüència d’una sentència que fa vergonya només pensar-hi. Ell i altres líders socials, igual que els altres polítics empresonats, incloent-hi una presidenta electa democràticament pel Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, són esclaus segrestats pel poder pervers judicial, una colla de fanàtics i energúmens. Res hi ha de normal, això és molt gros i encara manca una solució.
Que veiem que han nomenat a una socialista, Dolores Delgado, com a fiscal general de l’estat no té res de normal, el PSOE-PSC són artífex de l’aniquilació de la democràcia a Catalunya amb l’aplicació del 155. Demà comença el judici al major Trapero, i a hores d’ara encara roman l’acusació de rebel·lió i sedició feta per fiscalia de l’estat. Res hi ha de normal en l’acusació al major dels Mossos, ho sabem perfectament, igual que sabem que la seva única culpa va ser no donar l’ordre d’atonyinar als seus ciutadans que només volien votar.
Que veiem una taula de negociació Gobierno Español i Esquerra ERC, i la recent entre els grups majoritaris dels partits que componen el Parlament català, no hi ha res de normal. S’intueix una aposta personal de Junqueras dins de la seva guerra fratricida amb Puigdemont, segurament amb l’ombra d’en Mas i alguns dels antics d’Unió, per d’abraçar-se als Comuns i PSOE a canvi de què? Només de sortir de la presó i la resta fum? El mateix fum que hi havia en les estructures d’Estat i la mateixa xarrameca buida que ens prometien? Res hi ha de normal en la seva resposta: “Y una mierda. Y una puta mierda”, com a reacció a una pregunta molt normal.
Que veiem que el govern de Madrid s’omple la boca de dir que la solució vindrà pel progressisme, el seu progressisme constitucional fet a mida, i onegi la paraula diàleg com a lema propagandístic per no tenir precisament diàleg sobre certes coses, no té res de normal. Quatre paraules boniques per seguir fent el mateix de sempre, que han permés estabilitzar el govern de Madrid i a la vegada dividir a l’independentisme perquè torni a caure a l’ona de l’autonomisme, al somni dels submisos i a la renúncia voluntària dels seus drets i llibertats, per tornar de nou a la casella de sortida.
No hem fet tot el que hem fet, no hem arribat on hem arribat, per ara tornar al començament, per anar allà on ja estàvem, per tornar a viure a l’excepcionalitat infame excepcionalitat de la indignitat del què no té drets i no busca solucions.
Res hi ha de normal en el que hem fet, i ho seguirem fent fins ser lliures.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
NO ROBARÀS...
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
NO ROBARÀS...
Espanya ens roba i ens segueix robant.
Aquesta setmana s’han publicat les dades del dèficit fiscal de Catalunya amb l’estat segons el flux monetari, la xifra supera els 16.800 milions d’euros en els exercicis 2015 i 2016. D’acord amb aquestes xifres, el dèficit fiscal del 2015 va suposar el 8,2% del PIB en un any que els catalans van aportar el 18,9% dels ingressos del sector públic espanyol, un total de 16.803 milions d’euros, i només van rebre el 13,2% de la despesa. Respecte al 2016, el dèficit fiscal va ser del 7,9% del PIB, els catalans vam aportar el 19,2% dels ingressos del sector públic espanyol, un total de 16.801 milions d’euros, i només vam rebre el 13,5% de les despeses.
Aquestes xifres empitjoren més si restem la despesa discrecional de l’Estat, és a dir, si s’exclouen les despeses de la seguretat social, bàsicament pensions i prestacions d’atur, que s’han de considerar com a drets adquirits per els ciutadans a títol personal i no subjecta a la discrecionalitat de les polítiques territorial del govern central, i que d’aquesta manera fan pujar l’índex del dèficit més enllà del 10%.
Aquest percentatges, que no tenen cap cas similar a tot el món occidental, mostren que l’espoli a Catalunya persisteix any darrera any i es fa insuportable. Ni a la Baviera alemanya, ni al Massachusetts americà, per posar dos exemples clars de zones de gran contribució proporcional al seus respectius Estats, el percentatge s’acosta al nostre. Això no és solidaritat, això és un robatori gran com un cabàs.
Catalunya pateix un efecte contractiu continuat en la seva economia com a resultat del dèficit fiscal derivat de l’actuació de l’Administració central, cosa que perjudica el nostre benestar present i futur. Cada dia surten 45 milions d’euros de Catalunya cap a Espanya que no tornen. El dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya representa un important drenatge de recursos que té uns costos socials i econòmics molt importants.
Dit d’un altre forma més directa, són uns lladres. No robaràs... I sense excepcions, no robaràs..., tampoc als catalans.
En quant l’aspecte social, s’acostuma a dit que Catalunya ha de ser solidària amb les altres comunitats de l’estat espanyol i s’oblida que a Catalunya mateix hi ha molta pobresa, una xifra estimada de prop d’1 milió de persones. No és just que els diners que haurien de servir per ajudar als catalans amb menys recursos acabin destinats a finançar burocràcies sobredimensionades d’altres comunitats, exèrcits fatxendes i cossos de policies estatals, que quan venen a Catalunya, no venen a fer el bé i a protegir-nos sinó que venen a fer mal.
En quant l’aspecte econòmic, els empresaris, treballadors, polítics, estudiants, investigadors, consumidors, i en definitiva, tots els ciutadans de Catalunya fan i faran esforços per què el país pugui competir. El govern, central i local, han de garantir que les infraestructures i els serveis públics que els catalans tenen, han d’estar a l’alçada d’aquells dels que tenen els competidors d’altres indrets, però això no succeeix. Ens estem quedant enrere comparativament amb altres àrees de l’estat: línies de metro que mai no es fan, trens d’alta velocitat que mai no arriben, hub intercontinental de l’aeroport del Prat que mai no es produeix, ampliació del port i corredor mediterrani, solucions a les carreteres més congestionades i perilloses que no es porten a terme, rondes col·lapsades, universitats infradotades que no poden oferir el que la indústria necessita, etc., són només alguns dels senyals d’alarma que ens avisen que estem perdent el tren d’Europa i del món. On hi ha més activitat econòmica ha d’haver més infraestructura pública, en el cas català, a l’estat espanyol passa just al contrari.
Amb els nostres recursos es perpetuen sistemes negligents, sistemes basats en el subsidi i no en la productivitat. El dèficit fiscal ofega l’economia catalana de forma directa i indirecta.
És el nostre futur, però com podem demanar justícia fiscal a qui no sap el que és la paraula “justícia”? Com podem demanar-li sang al vampir? Com podem demanar-li al lladre que ens torni el que ens ha robat?
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya