EconomiaCAT
CATALANES I CATALANS DEL NORD
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
CATALANES I CATALANS DEL NORD
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no creiem en les fronteres
si darrere hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
Fets i esdeveniments com els de la setmana passada ens fan recordar una cosa que no hauríem d’oblidar en cap moment, i és que més enllà d’aquella frontera que espanyols i francesos ens van posar pel mig al segle XVII amb el Tractat dels Pirineus, també hi és Catalunya, i també hi ha catalanes i catalans, catalanes i catalans del Nord.
Més enllà del mur, el mur polític, cultural i ideològic que espanyols i francesos van voler imposar-nos, hi ha vora de 400.000 catalans, concentrats demogràficament a la plana de Rosselló i a la capital, Perpinyà. A França, ser català i pensar-hi com a tal va ser perseguit, especialment amb l’arribada de la Revolució Francesa on va arrancar una forta repressió contra la llengua catalana i les institucions, on cap funcionari podia exercir si no parlava francès, els monjos catalans van ser substituïts per francesos, i l’ús del francès en escrits públics era obligat. El català va perdurar fins al segle XX mitjançant la tradició oral, igual que a l’Espanya de la dictadura de Franco. En aquest moment, la Història de la Catalunya Nord es separa totalment de la de Catalunya del Sud, es viuen dos mons, on la primera participa en les dues Guerres Mundials que porten als seus ciutadans a accelerar en gran part el procés d’adopció del sentiment nacional francès, i on la Catalunya sud ho fa a la guerra civil espanyola. A partir de la Segona Guerra Mundial, molts pares decideixen parlar amb francès als seus fills adduint que el francès era una eina d’avançament social i d’utilitat universal. L’any 2007, el Consell General, declara l’oficialitat de la llengua catalana, juntament amb el francès però el mal cultural ja està fet, només el 30% de la població declara que pot parlar el català, si bé un 70% diuen que l’entenen.
Però malgrat els més de 300 anys que han passat des de l’esquarterament del territori, malgrat l’al·lèrgia, intervenció i repressió dels dos grans imperis contra tot allò que era i és català, malgrat el camí històric recorregut per cadascuna de les dues “Catalunyes”, hem pogut veure el darrer cap de setmana que tenim moltes coses en comú, molts sentiments compartits i molts més a compartir, la mateixa cultura i la mateixa identitat original i esperem que futura, i que som el que érem i sempre hem sigut, malgrat tots els obstacles i putades que ens han fet procedents de tot arreu, malgrat totes les amenaces, coaccions, insults i danys que hem rebut, som una nació que batega fort com ho fa un cor que té energia, vitalitat i està sà.
Som un únic poble, un únic cor, un cor molt gran que ens oxigena de democràcia i llibertat, dividit en dues parts, on les cavitats inferiors, els ventricles són la Catalunya Sud, i les cavitats superiors, les aurícules són la Catalunya Nord. Tenim molts i sòlids vasos comunicants. Sempre que una part ha necessitat a l’altra part, sap que hi ha pogut comptar-hi. Sense la Catalunya Nord no hi hauria hagut referèndum a la Catalunya Sud, ells van establir el centre operatiu on a l’estiu del 2017 arribaren i es repartiren les urnes, i ho van fer sense demanar res a canvi, ho van fer per solidaritat, per fraternitat i per compromís nacional amb els seus compatriotes catalans, no francesos. Molts d’ells van plorar emocionats al veure sortir les primeres urnes de plàstic de les caixes que transportaven dels camions, elles i ells no podrien votar però elles i ells farien possible que la democràcia es pogués exercir a cadascú dels col·legis electoral del Sud.
Gràcies catalanes i catalans del Nord per l’estimada rebuda que ens veu donar. Gràcies catalanes i catalans del Nord no només per fer-nos sentir com a casa si no per fer-nos entendre que estàvem a casa nostra. Gràcies catalanes i catalans del Nord per fer possible i saber portar una convocatòria d’aquesta envergadura, mai vista a Perpinyà, la capital de la Catalunya Nord. Gràcies catalanes i catalans del Nord per ser uns lluitadors incansables per la causa de tots, gràcies per ser com sou i voleu ser. Gràcies catalanes i catalans del Nord per considerar els nostres Pirineus com el centre del país, i no com la frontera divisòria.
Ens veiem el 11 de setembre, la nostra que també és la vostra Diada. Ens veiem el 7 de novembre, la vostra que també és la nostra Diada.
Tant si venim del Nord, com si venim del Sud, som tots germans, som un sol poble català, i com deia Companys “la causa de la Llibertat i la causa de Catalunya són una sola i mateixa causa”.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
EL CAMÍ DES DE PERPINYÀ
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
EL CAMÍ DES DE PERPINYÀ
La independència no és improbable ni impossible, és imparable.
Amb un començament tant contundent com ple de convenciment he volgut començar l’article d’avui. I per què estic tan convençut?
En primer lloc, perquè no conec cap independentista que hagi deixat de ser-ho. Hi ha de decebuts, altres d’emprenyats, indignats, molts estan cansats i són pessimistes davant la manca de determinació, unió i lideratge intern, així com, de les agressions constants que vénen des de fora, des de les “espanyes”, tant sigui l’Espanya de dretes com la d’esquerres.
En segon lloc, perquè els ciutadans independentistes catalans hem reafirmat persistentment una sòlida consciència de voler pertànyer a una nació republicana catalana, trencant i passant per a sobre de normes i lleis imposades per l’estat espanyol. A Catalunya hem organitzat, votat i reafirmat que volem la independència, amagant urnes a qui ens les volia prendre, defensant-les davant de les porres i pallisses arbitràries de les forces d’ocupació, i triant de forma majoritària l’opció desitjada, el sí a la independència, el no a Espanya.
En tercer lloc, perquè la independència és un moviment transversal, estem a tots els llocs de Catalunya, som de totes les classes socials, som de qualsevol edat. No és un moviment concentrat en una zona, com ho és el moviment espanyolista (no utilitzo, ja ho sabeu, els termes constitucionalista ni unionista, són erronis) que es concentra a les ciutats, àrees metropolitanes d’aquestes i en indrets molt específics. No és un moviment d’ultradreta o esquerres sindicalistes. És un moviment de gent gran, mitjana edat i joves. L’independentisme és un moviment generalitzat.
Cap independentista vol tornar a l’autonomisme, cap independentista vol seguir ser governat des d’Espanya on no ens entenen ni ens volen entendre, cap independentista vol tenir un rei i menys un rei fatxa, cap independentista vol estar en un lloc sense democràcia ni llibertat, cap independentista vol estar en un model econòmic-polític en què els vots són comprats a canvi de mantenir una economia basada en la subvenció, cap independentista vol que les lleis siguin interpretades i administrades per jutges prevaricadors que defensen els interessos de l’extrema dreta franquista des de fa més de vuitanta anys, cap independentista vol que el català estigui constantment sota amenaça i serveixi de moneda de canvi sinó que sigui una llengua respectada, cap independentista vol ni creu en una taula de diàleg amb el govern espanyol que sabem no servirà de res, on no es va a dialogar i que només servirà per fer-nos perdre el temps, desorientar-nos i restar-nos més energies, cap independentista vol seguir vivint en un país en què l’odi, l’escarni i els insults es reben simplement per pensar diferent, simplement per ser independentista.
El proper cap de setmana a Perpinyà és important. Després d’un temps aturats, el camí des de Perpinyà ens porta als independentistes a tenir de nou l’oportunitat de confirmar i refermar que volem reconstruir una estratègia conjunta.
A Brussel·les hi vam ser per donar suport als exiliats i presos, i ens vam guanyar el cor dels ciutadans flamencs que al·lucinaven davant d’aquella demostració de civisme i llibertat. També hi vam ser a Madrid, territori hostil i jutges podrits, per protestar davant un judici sumaríssim contra la democràcia i una persecució contra la llibertat dels presos i exiliats, i on la Cibeles va acabar portant la senyera estelada. Ara toca Perpinyà, el lloc és adequat, escenifica el retorn d’exiliats a casa, a la Catalunya Nord, territori històricament català, administrativament francès però que el proper cap de setmana serà català, només català, i independentista, només independentista.
A les portes d’una convocatòria electoral, avançada per la crisi de confiança entre els dos partits independentistes majoritaris i socis de govern, uns partidaris de la taula de diàleg de la “señorita Pepis” i els altres amb el President de la Generalitat desposseït del seu escó, malgrat la inexistència de sentència ferma, apareix la figura de Puigdemont a Perpinyà que simbolitza com ningú en aquest moment la figura de l’independentista, pacífic, odiat i acusat del que no és, persistent, tossut amb les idees que defensa, perseguit, mal vist, convençut i lliure.
El President Puigdemont és un símbol però no és tot l’independentisme, Perpinyà no ha de ser capitalitzat pel President, ni ha de ser el gran acte de precampanya electoral de JuntsxCat, ha de ser el gran acte per tornar al camí que ens ha de portar a la independència. Perpinyà no ha de ser el dia del triomf dels exiliats, ha de ser-ho també dels presos, dels represaliats i de totes les persones que lluitem i ens la juguem contra l’estratègia repressiva espanyola, ha de ser el dia de tots els independentistes units per a sempre amb l’objectiu comú: una Catalunya independent, lliure i millor. Perpinyà ha de ser el dia del final de l’autonomisme i la claudicació de continuar seguint jugant amb les regles dels nostres enemics, ha de ser la fi dels equidistants i dels dirigents de partits que no fan cas a les bases, a les que tenen captives i sense participació en les seves sectorials (i ho dic pels dirigents d’ERC).
El dia 29F, tothom a Perpinyà i tothom amb Perpinyà!. I quan dic tothom dic tots els ciutadans independentistes, els que busquem unir i no dividir, la gent d’Òmnium, la gent de l’ANC, els ciutadans simpatitzants amb les idees de la CUP, els de JuntsxCat, els d’ERC, els d’altres partits que creguin amb la democràcia, però la democràcia de veritat, no la democràcia que ens han venut des d’Espanya, que no és una autocràcia encoberta però que no té res de democràcia, com sabem.
Perpinyà, la Catalunya Nord va ser un territori clau en la celebració del Referèndum de l’1-O, i ara ha de ser clau per agafar aire de nou, un aire que ens oxigeni els pulmons, la sang i el cervell per encarar, de forma decidida i lleial, continuada i determinada, el camí cap a la República Catalana.
#CapAPerpinyà #29F #TothomAPerpinyà Som-hi! doncs.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya