solar panels  Aquest article planteja la situació de les energies renovables des d'una òptica purament econòmica, en cap cas, des d'una visió científica del tema.

Existeixen unes noves tecnologies energètiques, les renovables, que sembla que per primera vegada a la Història, podria representar una solució per abastiment d'energia, una solució senzilla i sostenible però que contradiu l'esquema centralitzat de l'actual model, basat en combustibles fòssils i nuclears, en els que les grans corporacions energètiques són els propietaris de les seves infraestructures, mantenint l'oligopoli corporatiu en un bé imprescindible pel benestar i pel creixement de les persones, i per tant, el captiveri generalitzat dels seus consumidors.

El canvi energètic no es tracta, per tant, d'un canvi o batalla tecnològica, sinó que es tracta de una lluita ideològica i social amb un fons econòmic de primer nivell.

Existeixen diversos factors racionals, que fan suposar que hauria d'existir en breu el canvi de model tecnològic:

- El preu dels panells fotovoltaics ha baixat en més del 75% respecte l'any 2012, i continua baixant, fet que suposa una forta amenaça, ja que l'elevat cost de les instal·lacions suposaven un important fre per aquestes.

- Increment en les estratègies de gestió de la demanda, de forma que el consum dels usuaris es desplaça des de les hores més cares, on hi ha els pics de consum fins a les hores de menys consum i més econòmiques, de forma que es reduirà considerablement la factura energètica. S'aconsegueix, per exemple, amb la càrrega de bateries en les hores de consum més econòmic per aprofitar-les en les de màxim consum i preu.

- Millores pels usuaris de l'eficiència energètica. No en som plenament conscients, ni sabem moltes vegades com arreglar la pèrdua de recursos, i per tant d'estalvi, de forma involuntària.

- La finalització del vergonyós, però desitjo i espero insostenible, escàndol que suposa que alts dignataris dels governs de l'Estat espanyol, prioritzin els interessos de l'oligopoli energètic enfront dels legítims interessos dels ciutadans, amb un objectiu personal de manteniment de “status” propi un cop acabades les seves responsabilitats, o irresponsabilitats, polítiques. Alguns: Boyer (95mil euros anuals), González (126mil euros anuals), Aznar (200mil euros anuals), Solbes (250mil euros anuals), Salgado (entre 35-70mil euros anuals), ...                                  electricitat

L'any 1970, el cost de l'energia solar era de l'ordre de 16 vegades superior al carbó, i de més de 4 vegades en el cas de l'energia eòlica. L'any 2000 era de 6 vegades en el cas de l'energia solar i de quasi 2 vegades en el de l'eòlica. L'any 2010, les diferencies de costes es seguien retallant, de forma que l'energia solar triplicava en el seu cost a la dels fòssils, i l'eòlica només era el 30% més. Es calcula que les energies solar i eòlica coincidiran en el cost de les fòssils aproximadament l'any 2025. Aquestes dades sempre parlen dels estàndards occidentals i no dels estàndards xinesos, altament nocius per la salut immediata de les persones.

El problema d'aquest canvi, no ve per l'avanç tecnològic que ja s'està produïnt, ni pels seus costos, sinó que ve donat perque un canvi de model energètic questionaria les actuals estructures de poder global, ja que aquest canvi conduiria a un canvi d'actors econòmics, polítics i socials, cosa a la que no estan disposats els actuals, que es creuen amb la potestat de dirigir i decidir immoralment sobre el consumidor energètic, obviant els seus drets fonamentals, i per tant, convertint-se en una autèntica dictadura centralitzada pels oligopolis de poder energètic que tot i de forma excessivament sovint, s'ha convertit en el quart poder de l'Estat.

Les grans corporacions saben que les energies renovables seran part del futur immediat però intentaran impedir el pas fins que elles estiguin preparades perquè només elles el puguin realitzar, buscant en l'energia : mateixos gossos, diferents collars.

L'única solució a les dictadures és la democràcia, i a la centralització la descentralització. És ètic i inajornable que si el món depèn del subministre d'energia, ningú pot negar ni limitar per interessos personals aquest dret vital. És imprescindible que les persones superem les barreres mentals que ens mantenen en el passat, sense cap raó de ser, perquè de tecnologia ja en disposem.

 

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493