semduvida 03La quantitat de negligències que el Govern de l’Estat espanyol està realitzant, em porta a preguntar-me: no en saben o no en volen saber. Qualsevol aprenent d’escola d’economia pot saber que les polítiques econòmiques que es realitzan són del tot ineficaces, ¿per què doncs, s’apliquen?. Possiblement hi ha un grau de incompetència, però ¿tant?.

Per un costat, només la intolerància al fracàs (no en saben), en temps de cisi pot explicar les picabaralles entre pesos pesats del PP. Las desavinències públiques entre l’Aguirre i el Montoro amb el de Guindos; entre el Montoro i el Soria_; entre el Fernández Díaz i el Mayor Oreja; i les de Ruiz-Gallardón amb altres dirigents del partit, en són un exemple.

Però no m’ho crec, és excessivament manifest i evident, no és creïble, no poden saber-ne tan poc, cosa que encara em preocupa més. És una estratègia molt antiga i maliciosa, la de buscar que les persones tinguin por de perdre el poc que tenen, que les persones perdin la confiança en les altres persones, que les persones romanguin en la ignorància i no puguin estudiar, o només ho facin uns quants privilegiats. De fet Ferrer i Guàrdia, va ser condemnat a mort, ejecutat per afusellament i assesinat fa poc més d’un segle, per defensar idees en una societat estratificada clarament.

La Reforma laboral no ha servit per solucionar els problemes de l’atur. L’augment d’impostos simultaneament (IRPF i IVA), tal com deia en aquesta web, només serveixen i serviran per gravar la recessió al ser menys competitius. Les mesures de retall, sense un pla darrera, només serveixen per generar desconfiança, por i baixar el consum. L’amnistia fiscal dels defraudadors, que no ha incentivat en absolut la declaració i aflorament de diner negre, ha animat a més persones a defraudar. Etc... Etc...

Només amb aquesta por que volen implantar, aquesta ignorància que volen aconseguir i aquesta desconfiança que volen generar, poden mantenir un Estat tal i com funciona i ón “mai pasa rés” (ni dimiteix ningú) malgrat el rei va a caçar elefants amb una amant alemanya mentre el poble s’enfonsa en la miseria, malgrat el seu gendre està imputat en una estafa amb signes clars d’abús de poder, malgrat un jutge respectat mundialment és expulsat de l’audiència nacional mentre el President del Tribunal Suprem malgasta incontroladament diners públics, malgrat el Govern que està en el poder governa després d’haver incomplert el seu cor de promesses electorals, i a més ho fa amb arrogància, xuleria i altaneria.

Ara ens toca a nosaltres demostrar que no hem de tenir por (només a continuar com volen ells), que confiem en les persones (no en les persones malicioses), i que som prou intel·ligents per saber que no velem ser ignorants. Ara ens toca demostrar realment que el poble es sobirà i lliure. Fem-ho doncs!!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat nr 9493