Com un país pot caure tant baix?

Ja no es tracta que Espanya sigui el primer Estat de la UE i el segon del món amb una evolució més forta de corrupteles en els darrers temps, ja no és que podem pensar que no hi ha un pam de net, amb casos tant greus com el Cas Gürtel, el cas Bankia, les targetes Black, el cas dels ERE a Andalusia, el cas Palau, el cas Malaya, el cas Palma Arena, el cas Nóos, el cas de les ITV, el cas Pokemon, l’operació Púnica, els papers de  Bárcenas, la politització del tribunal Constitucional, el cas valencià, els papers de Panamà, etc.

votarcorrupcioEl problema principal, a part dels molts casos de corrupció que hi ha, és que els espanyols han adoptat la corrupció com una part de la seva vida quotidiana, com una cosa normal, i segueixen votant corrupció de manera reiterada i conscient. Ningú pot al·legar desconeixement, la corrupció a Espanya és clara i manifesta. Seguir votant als corruptes significa estar d’acord amb el que fan, significa que ja els hi va bé, i significa expressar que ells farien el mateix donat el cas, i si no ho fan és perquè no poden i no pas perquè no volen.

“Tanto daño hace el que mata como el que estira de la pata” diu el savi refranyer espanyol, és a dir, que tant delinqüents són els que roben com els que deixen robar. No valen excuses, no val a dir que a algú s’ha de votar o dir que tots són iguals, els que voten als partits enfangats de ser uns xoriços són com ells.

Trist, molt trist, aquest estat espanyol, un estat sense ètica, un estat emmerdat fins a la medul·la, un estat mafiós, un estat que alguns l’han convertit en el seu mas privat, un estat miserable amb un Rei miserable, amb uns compiyoguis miserables i un govern miserable, l’estat dels sobresous en forma de sobres, l’estat on els que han de fer complir les coses són els primers en incomplir-les, un estat que és una vergonya internacional, un estat que causa sorpresa negativa, fàstic i rebuig arreu del món.

I mentre, que fan els espanyols?, votar corrupció, i no uns quants sinó que són 7 milions d’espanyols que ho fan. Set milions que voten a favor de la impunitat, que voten a un senyor que cada matí s’aixeca per governar un país com el que va a l’oficina, un senyor que diu que "España es un gran país que hace cosas importantes y tiene españoles", un senyor que comenta que “me gusta Cataluña, me gustan sus gentes, hacen cosas”, un senyor que diu que "es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde", un senyor que trobava perfecte tenir AVEs buits i no es tallava al manifestar “sí, vacíos, pero los tenemos”. Quina pena, quina indecència, quin borreguisme.    

Votar als corruptes, als partits que han portat a aquesta situació és donar legitimitat a aquesta corrupció, justificar-los i només es pot entendre si formes part del negoci, si ets totalment insensible, si ets un indecent i si ets un acèrrim unionista espanyol que t’importa un “bledo” que t’ho fotin tot, fins i tot la dignitat, mentre es salvi la unitat d’Espanya, una Espanya contaminada que no es pot salvar perquè es podreix, una Espanya que realment es desfà per dins, a una velocitat supersònica.

Votar als corruptes significa ser tant responsable com ells.

Xavier Mas Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493

Professor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya