ecomediatics  D’ençà que la crisi financera va arribar a les nostres vides per quedar-se, l’economia ha passat a formar part del nostre llenguatge quotidià. Utilitzem expressions com mercats, prima de risc, rescat, desocupació, preferents, economia productiva, euro, homes de negre, bons patriòtics, productivitat, etc.

De forma paral·lela a aquest fenomen, ha emergit un establishment econòmic-mediàtic d’experts en economia exercint com a vidents, però, malgrat el que puguin fer-nos creure personatges extravagants que es fan passar per gurus de l’economia, malastrucs tremendistes amb barbeta que escriuen articles i llibres en els quals fan prediccions de grans catàstrofes financeres, comunicadors simpàtics que s’atreveixen en fer prediccions econòmiques sense ni economistes, catedràtics en economia que apareixen en el prime time televisiu combinant estadístiques i xifres macroeconòmiques sovint sense gaire sentit, brokers tatuats que diuen ser experts economistes o professors americans de gran talent disfressats amb americanes de colors, mai l’economia ha estat una ciència prospectiva, mai se li ha donat bé predir el futur, el seu fort sempre ha sigut descriure el que ha passat i per què.

Als Estats Units fa anys que recorren als gurus econòmics televisius, a Espanya i Catalunya aquest fenomen ha arribat tard, però ha calat de forma extraordinària. Tot debat televisiu que pretengui ser de qualitat ha de comptar amb un expert econòmic que li digui a la gent el que passarà amb els seus diners. Trobo perfecte que l’economia s’estigui popularitzant, formi part del apartat terrenal del ciutadà, que estigui en les seves preferències televisives, però no ho és el camí que està prenen l’economia a la televisió, on els economistes s’aparten de l’aspecte més científic per convertir-se en showmans del tres al cuarto, en economistes de casino fent prediccions sense cap criteri de solvència, moltes vegades amb la influència del mitjà pel qual treballen. Les prediccions a l’economia no són possibles, no existeixen, l’economia no és una ciència exacta.

La fama dels economistes mediàtics no hauria de ser perjudicial a priori, però el que sí que perjudica l’actuació dels economistes mediàtics per seguir-ho sent. L’economia és una ciència complexa, requereix anys d’estudi i d’anàlisi, de constant reflexió econòmica dels fets. En un món ideal l’interès econòmic s’hauria de traduir en estudiar detingudament aquesta ciència per un alt nombre de persones, però en un món imperfecte significa que a la gent només l’interessa saber allò que desitja creure, quedar-se només amb els titulars per fer moltes vegades una interpretació pròpia, que interioritzen amb l’argument que ho ha dit un especialista, que normalment ho diu sense ser-ho, deixant de ser especialista imparcial només per ser un actor que interpreta un paper, per seguir tenint l’oportunitat de seguir sortint a la televisió o a la ràdio, per seguir sent mediàtic.

L’economia populista, no arriba al poble per informar i formar, arriba només com un espectacle més. Aquest és el problema.

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya