UNES FESTES DIFERENTS

 

unesfestesdiferents1

Encara que ens costi molt més de pair que el caldo i la carn d’olla que ens vam prendre ahir, i els canelons que ens prendrem avui, el cert és que aquestes festes de Nadal no seran normals, seran unes festes diferents.

Sabem que hem de tenir mesures a les reunions familiars els dies que volem tenir-les. Sabem que hem d’evitar abraçades i petons els dies que més els volem donar i rebre’ls. Sabem que si ens reunim al menjador de casa hem d’obrir portes i finestres per a deixar córrer l’aire, a risc de refredar-nos tots. Sabem que si anem al restaurant, no podrem seure junts, ho haurem de fer en taules separades.

No em queixo, no ens queixem, de què aquestes festes siguin diferents. Si ho han de ser, toca adaptar-se a la situació i tirar endavant. Ho fem, ho fem resignats, però ho fem, ho fem cansats, però ho fem, ho fem emprenyats però ho fem, ho fem confosos, però ho fem. Tenim coll avall que la nostra vida social i professional és una muntanya russa d’ençà que la pandèmia va impactar a les nostres vides, ens hem adaptat a viure i a sobreviure amb la incertesa del no saber quan acabarà tot això.

Però del que si em queixo, el que m’indigna enormement i el que no suporto de cap manera és la inacció o acció erràtica en moments claus dels governants i polítics, i la manca de respecte d’una part petita, però molt sorollosa de persones que per irresponsabilitat, comoditat o ignorància ens posen en perill a la resta.

Els governants i polítics han de treballar pel nostre benestar. La sensació que sempre ens enganyen, que sempre van tard, i que no es treballa prou o gens en la prevenció és molt gran. El Gobierno de España, el govern català i la resta de les institucions no han estat a l’altura en cap moment, són ineficaços, són lents i ens posen en perill en lloc de protegir-nos. Han xerrat molt, això si, moltes rodes de premsa donant-nos lliçons de pa sucat amb oli, però de fer, han fet molt poc. Moltes mesures restrictives, moltes d’elles incoherents, però de prevenció, res de res.

unesfestesdiferents2No cal repassar els dos anys d’història pandèmica, no acabaríem mai, només cal revisar els darrers temps. És un fet que a més percentatge de vacunació, menys risc d’afectació i menys riscos de complicacions, l’objectiu doncs, és vaccinar molt i molt ràpid. Per què llavors no hem començat abans amb les terceres dosis? Per què es vol donar només en centres públics? Una vacuna de la covid té un cost baix, no arriba mai als 30 euros, per què no es deixa que puguis administrar-te-la de forma privada?, la de la grip per exemple si es permet fer-ho, quina diferència hi ha si ara no és un tema d’escassetat de vacunes? Per què no han vacunat als infants abans si sabíem que el virus busca víctimes entre els no vaccinats?

És un altre fet que hi ha països que han apostat amb un bon resultat per la política de fer-se testos, tant d’antígens com PCRs, de forma freqüent com a política preventiva per evitar socialitzar sense tenir un resultat negatiu. Llavors per què hi ha aquesta mancança de material, per què aquesta mancança de testos d’antígens a totes les farmàcies? Per què no s’habiliten els PCRs als CAPs quan s’ha estat en contacte en un positiu i has d’esperar a tenir símptomes? Per què permeten que un PCR exprés costi 109 euros (em va costar a mi, ens ho vam fer els 4 de casa, total 436 euros)?

És un fet que la distància de prevenció és imprescindible, hi ha versions que diuen que ha de ser 1,5 metres i altres 2 metres. Bé! Algú ha anat en el metro en els darrers temps en hora punta. Jo no! Però els meus fills em diuen que les sardines en llauna estan més distanciades que les persones al metro. Una vergonya més del dir però no fer!

Hi ha algun polític realment preocupat pel que està passant? No hi ha cap que sigui capaç de posar una mica de coherència en el bon sentit? Les mesures han de ser molt pensades, efectives, possibles de fer-se complir i fermes. Perjudica i molt que avui es faci una cosa i demà es desfaci, que avui es digui una recomanació i demà es desdigui, que avui es doni importància a un aspecte i demà se li tregui tota la importància. Prou de fer el préssec!

unesfestesdiferents3Especialment, s’ha de tenir més sensibilitat i no generalitzar mesures amb els que els hi va la seva feina, el seu mitjà de vida. Ara torna a tocar rebre a la restauració. Per què? En tot aquest període he vist i hem vist de tot. He anat a restaurants, llocs tancats on els cambrers anaven amb la mascareta per sota el nas, altres que la portaven per sota la boca i en altres on directament anaven sense mascareta. En aquests últims he marxat, crec que ho hauríem de fer tots. Però hem vist d’altres molt preocupats en fer les coses bé, on tot el servei portava la mascareta en bones condicions. És evident que el perill de transmissió d’aquests és molt inferior als primers, que pensen que el seu restaurant és com “Can Pixa” i la seva inconsciència ens posa a tots en perill. No podem ser tractats per igual, a uns els hi has de tancar el local per irresponsables, als altres els has de felicitar, hi hem d’anar, són llocs segurs.

I aquest exemple de la restauració, em serveix per entrar en l’altre aspecte que m’indigna, m’emprenya i em cabreja. La gran majoria ens hem vaccinat, la gran majoria prenem precaucions, anem amb mascareta, ens sacrifiquem pels nostres avis i persones vulnerables. Nosaltres, com a conscients i responsables que som, i fins allà on sabem, fem tot el que està a les nostres possibilitats perquè aquesta pandèmia acabi al més aviat possible o almenys no es desenvolupi, però hem de veure amb impotència com sempre hi ha algú que surt de l’ascensor sense mascareta, com algun que es creu molt espavilat presumeix que no es vaccinarà perquè no es vol trobar malament, com un taxista està dins del taxi esperant a clients sense mascareta, com un client marxa insultant d’un restaurant que li ha demanat el passaport covid, etc. Doncs prou educació amb aquests “tipejos o tipejas”, cap tolerància amb ells.

Ara vindrà quan uns em diran feixista, m’enviaran braços en alt i altres barbaritats similars com van fer després que es publiqués l’article “Per la meva família, pels meus amics, cap tolerància amb els no vacunats de covid”, a tots ells, els hi dedico la més gran de totes les botifarres i els remeto a l’article de la setmana passada i a la definició de “Victim Blaming”, és a dir, “dice el fascista del demócrata que es un fascista”. Tolerància 0 amb ells.

Bon Nadal a tota la gent de bé, malgrat que són unes festes diferents, gràcies o més ben dit per culpa dels governants, polítics i dels irresponsables incívics i irrespectuosos amb tots els altres.

 

Cuideu-vos molt,

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

 

COM ÉS “VICTIM BLAMING” EN CATALÀ

 

victimblaming1

Victim Blaming en català, en castellà, en euskera, en gallec i en qualsevol idioma de la península i del món sencer vol dir literalment culpabilitzar la víctima.

Veiem quí és la víctima i qui és el culpable?

Segle XVIII. Any 1707 i següents, pels Decrets de Nova Planta es prohibeix l’ús oficial del català a València, Mallorca, Catalunya i Sardenya. Any 1714, Felip V deixa per escrit que “es procuri traçudament anar introduint la llengua castellana als pobles on no la parlen”. Any 1755, En l'article 10 del Decret de Visita del Provincial dels Escolapis es mana a tots els religiosos de l'ordre parlar només en castellà i llatí, tant entre si com amb la resta de la població. La pena per parlar en català és viure a règim de pa i aigua. Any 1768, el comte Aranda promou una reial cèdula per la qual es prohibeix l'ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica; es foragita el català de tots els jutjats, i es recomana que ho facin també les cúries diocesanes. Any 1772, es proclama un Reial cèdula per la qual es mana que mercaders i comerciants portin els llibres de comptabilitat en castellà. Any 1799, Reial cèdula que prohibeix representar, cantar i balla peces que no siguin en idioma castellà.

Segle XIX. Any 1821, el pla Quintana obliga a fer servir el castellà a l’escola. Any 1825, el pla Calomarde prohibeix l’ús del català a les escoles. Any 1838, es prohibeix que els epitafis als cementiris siguin en català. Any 1846, s’obliga que les receptes mèdiques només es facin en castellà o llatí. Any 1862, amb la Llei de notariat es prohibeix les escriptures públiques en català. Any 1870, es prohibeix el Registre Civil en català. Any 1881, la Llei d'enjudiciament civil que prohibeix l'ús del català al jutjat. Any 1896, la Dirección General de Correos prohibeix parlar en català per telèfon a tot l’estat espanyol.

Segle XX. Any 1902, el comte de Romanones obliga a l’ensenyament del catolicisme només en castellà. Aquest any també es prohibeixen els Jocs Florals de Barcelona per ordre militar. Any 1923, Reial Decret que prohibeix l’ús del català a actes oficials i obliga a portar tots els llibres i registres oficials en castellà. Any 1924, Antoni Gaudí als 72 anys és detingut i apallissat per dirigir-se en català a la policia. També, surt una Reial Ordre que proclama que es sancionarà als mestres que ensenyin català. Any 1926. Reial Decret que criminalitza a qui es resisteix a utilitzar el castellà, així com, arrest i presó per qui usi un idioma diferent del “español”. Del 1939 al 1975, amb el franquisme, qualsevol resum es fa infinit. L’agressió a la llengua catalana és inacabable i brutal, quedant el català reduït a l’ús familiar. El castellà era l’única llengua de l’ensenyament, de l’administració i dels mitjans de comunicació. En l’etapa postfranquista, es publiquen més de 150 Reials Decrets i altres normatives per garantir l’etiquetatge en català. La Llei de patents obliga al castellà. El Tribunal Constitucional emet diferents sentències contra la Llei de Normalització Lingüística. La Llei 30/1995 d’ordenació i supervisió de les assegurances privades obliga que les pòlisses siguin en castellà.

Segle XXI. Any 2007, entra en vigor el nou Estatut d’Autonomia d’Aragó que no reconeix l’oficialitat del català a la Franja de Ponent. Any 2010, es fa pública la sentència del TC que estableix que la llengua catalana no és la llengua preferent de l’administració ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu. Any 2019, l’advocacia de l’estat insta a què la Generalitat Valenciana hagi de comunicar-se únicament en castellà amb el govern català i balear. Any 2020, el Ministeri d’Economia espanyol aprovarà ajudes pel desenvolupament tecnològic i de continguts només a les sol·licituds escrites almenys en llengua castellana.

victimblaming2Lamento molt el rotllo, però no és fàcil resumir més de 3 segles d’història i de persecució del català, i l’afavoriment del castellà per sobre de les altres llengües que es parlen a l’estat espanyol. Quí és la víctima doncs?

Com és “victim blaming” en català, és culpabilitzar a la víctima. La convivència és un conjunt de relacions. Normalment, són relacions desiguals, hi ha una part predominant i un altre que no ho és.
Quan la part predominant esdevé en dominant i intenta sotmetre a l’altra part es diu abús. Quan la part dominant, abusa, prohibeix a l’altre ser ella mateixa, ser com és, es converteix en abusador i culpable. Els castellanoparlants fa segles que ho intenten i ho justifiquen com fan tots els abusadors del món en totes les facetes, amb el victim blaming, responsabilitzant i culpant a les seves víctimes del que són ells.

El poder, polític o de qualsevol altre mena, sempre va lligat a una llengua, al castellà dins de l’estat espanyol. I no sols perquè les llengües són instruments bàsics per a la comunicació entre les persones; sinó perquè les llengües defineixen i configuren la realitat i tenen un valor simbòlic, connotatiu i generador d’identitat, comporten una visió del món i delimiten una comunitat de parlants. En conseqüència, les llengües i les variants lingüístiques són elements presents en les relacions desiguals de poder que s’estableixen entre els diferents grups socials que formen una comunitat política determinada. En les societats plurilingües, el poder tendeix a afavorir aquella llengua que és més habitual i comuna entre els qui ocupen una posició dominant en el sistema polític, social i econòmic.

victimblaming3La política lingüística espanyola és intrínseca a l’existència d’un poder polític hegemònic anticatalanista i xenòfob que és uniformista, especialment present a les institucions de govern, que garanteixen, fomenten i imposen el coneixement, l’ús i el prestigi social d’una única llengua, la castellana i únicament la castellana, tant dins com fora de la comunitat política. La política lingüística del poder polític espanyol, determina la presència massiva en les activitats culturals, en la televisió i en els mitjans de comunicació. Busca establir un model lingüístic únic, necessita reduir la vitalitat, l’ús i el prestigi de les altres llengües, a les que intenta relegar solament com realitats folklòriques. Necessita controlar tot el sistema educatiu, per a convertir el castellà com a predominant i a la resta com a llengües minvants fins a la seva progressiva desaparició.

Davant d’un poder polític predominant, o bé hi ha la resistència, o bé hi ha els col·laboracionistes.

La confirmació de la sentència del TSJC per part del Tribunal Suprem sobre l’obligació d’impartir el 25% de les classes en castellà, és una acció evident del poder polític espanyol i espanyolista abans comentat. Però també ho és, la resposta del conseller d’Educació i la consellera de Cultura, afanyant-se a dir que ho consideraven una anomalia i un menyspreu, i que seguirien aplicant el model d’immersió lingüística, per a poc després, actuar de forma covarda i deixar sola a l’escola de Canet.

Els enganys de l’estat que no compleix mai el que promet, ni executa mai el que acorda formen part de l’establert poder polític espanyol, però també en forma part que ERC que es deixa enganyar tan fàcilment. El poder polític espanyol i el poder polític català són dues cares de la mateixa moneda, els dos són estafadors. Quines penques! Igual que en el “timo de la estampita”, una part estafa i l’altre es deixa estafar, els dos són culpables, on la víctima és el català, la meva llengua, i amics, compte!, que això no es toca!

Els catalans catalanoparlants som les víctimes, fa segles que ho som, i 4 desafortunats i inacceptables tuits no ho canviaran. La propaganda de l’ultranacionalisme uniformista espanyol ja ha llançat la seva campanya política i mediàtica denunciant amenaces a la família que va demanar les classes en castellà a Canet. És part del victim blaming. Serem els acusats d’abusadors, de supremacistes pels abusadors i supremacistes de veritat. Serem acusats de ser els botxins, però som les víctimes. Víctimes en general del poder polític i en particular d’un tribunal farcit de magistrats malintencionats que pensen tenir el dret a trepitjar els nostres Drets.

Sóc part dels votants que va votar el 52% dels partits que governen Catalunya, però no en sóc part d’aquesta estafa, no vull que el meu vot sigui utilitzat per això. Què heu fet del que veu prometre? Feu pactes a llarg termini, sabeu que no serveixen per a res, que només dilueixen, i mentre ens roben els diners i ens segresten la llengua. No defenseu a Catalunya, no defenseu el català i no defenseu als catalans,  no defenseu els catalans que us vam votar.

victimblaming4Fa uns mesos pensava, amb prou pena, que els 3 partits polítics éreu incapaços de posar-vos d’acord. Ara el que penso, que no us hi voleu posar d’acord, que us amagueu darrere de criticar-vos els uns amb els altres per a no fer res, és la vostra excusa. Crec que ens voleu afeblir de forma conscient i voluntària, crec que sou una pota més de les clavegueres de l’estat i del poder polític espanyol.

Sou uns indecents. Sou uns mentiders. Us vam votar per ser independentistes i fer efectiva la República i no sou capaços ni de defensar la nostra llengua, símbol d’identitat. Clar que veieu que als catalanoparlants ens estan discriminant a tot arreu, als jutjats, als llocs oficials, als cinemes, a les televisions, a les escoles, a les botigues. Ho veieu, però preferiu mireu a un altre costat. Ploreu i us lamenteu, però no feu res de res. Ho feu per por o per interès?

No en dubteu que en tindreu de sorpreses, som pacients però no som idiotes, som catalans!

El català mai serà protegit, garantit o prestigiat a Espanya. El català està en perill, només nosaltres el podem defensar, i es defensa a l’atac. Catalunya es defensa atacant.

 

Cuideu-vos molt,

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

 

MAI MÉS AUTONOMISME

 

maimesautonomisme1

Guanyar és un èxit, però sobreviure en condicions adverses també ho és.

L’independentisme del poble no remet, no cessa. Molts podem estar més o menys cansats i tips, molts podem ser més o menys pansits i proactius, molts podem estar més o menys desanimats, desenganyats i emprenyats. Però, no conec a ningú i crec que no existeix ningú que sent independentista ho hagi deixat de ser. Aquest és el nostre èxit.

Vam engegar un moviment imparable que anava molt més enllà d’un model polític o altre, la transversalitat del moviment inclou la diversitat d’iniciatives. Una part dels independentistes eren de mena, de tota la vida, una altra part s’hi ha fet. Els partidaris de la independència hi estàvem i hi som per aspectes que van molt més lluny de les opcions només identitàries, hi estàvem i hi som per buscar una societat diferent, una societat millor, més participativa, on se’ns faci cas com a ciutadans, i no com a súbdits.

Dissortadament, no vam poder concretar la independència durant la tardor del 2017 quan ho teníem a tocar. Els polítics ens van fallar, ens havien mentit, després de l’1-O, no hi havia estructures d’estat ni res preparat. La gent estava disposada a tot però no hi havia res. Des de llavors, exili, condemna, repressió de l’estat, 155, recentralització.

Tot i aquests entrebancs, tot i aquests polítics que ens sorprenen i ens confonen cada dia, que es defineixen com independentistes, però no ho són. Malgrat tot i tots, la meva ferma convicció és ferma, la independència catalana i el naixement d’una República és factible, és necessària per sortir del conjunt de vulgaritat, mesquinesa, submissió i poc desenvolupament que impregna l’estat espanyol. Mai més autonomisme, un autonomisme que és fals, un autonomisme supeditat un estat que és irreformable, supeditat a tot allò del qual volem marxar.

maimesautonomisme2La gent hi és, ens manca el detonant que ens torni a fer creure. Pot ser la tornada del MHP Puigdemont a Catalunya? Pot ser-ho, és l’únic que ha dit clarament que es va equivocar al no tirar endavant la República. Però no n’hi ha prou amb la seva tornada, hauria de tornar a fer la revolució, el temps de fer política amb l’estat és un engany, és perdre el temps. JxC no sembla un partit per liderar la revolució.

Pot ser per aconseguir ampliar la base d’ERC? Podria ser, però mai amb els seus dirigents actuals, no amb el Junqueras, Aragonés, Maragall, Rufián, Tardà, etc. Ells tenen segrestat el partit, les seves bases i la seva militància. No volen la independència, ells només anhelen convertir-se en les noves elits autonomistes. Des de dins del partit han d’iniciar una revolució per canviar-los.

Pot ser amb un augment de vots per la CUP? Com no els entenc, crec que de cap manera. La CUP mai està a l’hora de fer, amb la CUP no es pot comptar per a construir, i tampoc a l’hora de destruir, mal que ens dolgui a tots, és el que s’ha demostrat.

Pot ser fent partícips als Comuns? No, ni en broma. És un partit espanyolista. És un partit de propaganda i fum. Diuen que faran i no fan res.

La legitimitat política del dret a decidir la tenim, la força de la majoria també, el descontentament social de continuar a l’estat creix, ens aturen els partits, ens calen altres disposats a seguir una estratègia militar amb l’estat i fer política de forma interna. L’estat mai negociarà, mai dialogarà, l’única manera és aconseguir el control dels espais de poder formal i fer-lo retrocedir de les seves posicions, impedint maniobres contraofensives.

maimesautonomisme3Estem dins d’un contrast profund entre legitimitat i legalitat, no té cap sentit pretendre acotar el dret a decidir dins els marcs legals actuals, ja que precisament són aquests els l’impedeixen. Aquí es tracta d’entendre que és el poble català qui es vol desfer de la dominació espanyola, no té lògica limitar la nostra acció a les normes que són causades per aquesta dominació. Cal desobediència, sense desobediència no hi haurà victòria. No hi ha alternativa.

Donat que el poder polític és incapaç de materialitzar la voluntat popular, el poble ha d’iniciar un nou pols al govern autonomista per evitar que es produeixi un nou pacte entre elits, hem de traspassar de nou les línies vermelles i tenir la iniciativa política per marcar el full de ruta, per a desbordar l’estructura dels partits actuals i desbordar les institucions impedint que el vell poder, el poder que no volem, romangui estable i apoltronat en els fonaments de l’autonomisme.

En aquest context, és imprescindible una institucionalització alternativa i que representi directament els interessos del canvi, contraposat a les velles estructures. Una institucionalització que vingui dels municipis i barris catalans, que vagi consolidant un fort entramat financer, social i cultural, aliè al de sempre.

Sabem el que volem, que no ens facin dubtar. Necessitem començar-ho a fer realitat.

 

Cuideu-vos molt,

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

 

LA MISSA DE L’ÀGUILA

 

misa

El líder del PP, Pablo Casado, és sorprès anant a una missa en memòria i homenatge al feixista dictador Francisco Franco, i aquí no passa res.

Us imagineu al cap de l’oposició italiana anant amb la seva muller i als seus fills a una missa nostàlgica en honor de Benito Mussolini? Us imagineu al cap de l’oposició alemanya anant amb la seva família a una missa en honor a Adolf Hitler? És impensable que a Itàlia o a Alemanya es puguin fer, i ni tan sols, plantejar fer misses per aquests dos genocides i dictadors, llavors com és que a Espanya es fan? Es poden fer? Hi va gent? I fins i tot, hi va el cap de l’oposició del govern espanyol? Com és que no dimiteix ningú?

És molt gros! És molt gros que l’església catòlica pugui fer una missa en honor i record d’un assassí! És molt gros que dins d’un temple religiós, que per cert, a la seva façana conserva en pedra el nom del fundador de Falange Española, José Antonio Primo de Rivera, es permeti l’entrada de simbologia feixista, és molt gros que es pugui celebrar avui en dia la missa de l’àguila. És molt gros que hi vagi el segon polític de l’estat.

Això no és fer política, això no és una errada del qui només passava per allà, això és ser un fatxa des de l’ungla del dit petit del peu fins al més alt dels seus cabells. Això no només anar a combregar un dissabte, això és combregar amb el “cara al sol”, és combregar amb “yugo y las flechas”, és combregar amb l’àguila.

I per què pot passar això a Espanya després de quaranta-sis anys de la mort al llit del dictador? Els motius els trobem en la misèria moral i social d’un estat en el qual el feixisme dictatorial franquista hi viu i perviu. És el mateix motiu pel qual el PP, i per suposat Vox, voten sistemàticament en contra de qualsevol condemna al franquisme, perpetuen al poder judicial a jutges i magistrats de provada i manifesta ideologia franquista, i no donen suport a la reforma de la Llei de la memòria històrica que destaparia el genocidi i l’horror de la Guerra Civil espanyola i la repressió posterior.

Dissortadament, vivim envoltats d’institucions, empreses i famílies poderoses que arrelen en la base de les estructures i entramats dissenyats durant la dictadura de Franco, dins d’un estat que ha estat incapaç de fer cau i net, i on el dictador és present.

Mentre totes les democràcies europees han lluitat, odiat i eliminat els seus fantasmes nazis i feixistes, a l’estat espanyol aquests fantasmes són de pedra, de metall i de carn i os. els seus hereus directes conserven el patrimoni robat, i segueixen sent protagonistes a les revistes del cor.  A l’estat perduren al·legories públiques a personatges i símbols de la dictadura franquista. Llanos del Caudillo és un poble de la província de Ciudad Real, increïble el nom, oi?

misa2De carrers amb noms com calle de Francisco Franco, calle del general Franco, calle o avenidas del Generalísimo, la península va plena, en queden quasi un centenar, un rànquing ignominiós que encapçala la província de Conca i de Palència. Altres carrers o places amb noms feixistes l’estat en va ple, hi ha més de 300 carrers anomenats Calvo Sotelo, més de 300 com José Antonio Primo de Rivera, quasi 150 com General Mola, més de 50 com Onésimo Redondo, més de 500 amb el nom de l’assassí del sud Queipo de Llano, quasi la mateixa quantitat com general Sanjurjo, i més d’una trentena com general Yagüe. L’estat està realment malalt. Imagineu a Berlin, a Frankfort, a Düsseldorf, a Leipzig, carrers i places anomenades Führer Hitler Strasse, o Himmler Platz, o amb els noms de Göring, Goebbels, Heydrich, von Ribbentrop o Josef Mengele?

Molts cercles de poder de l’Espanya del segle XXI són a causa de persones, famílies i empreses que el van obtenir, a més de diners, gràcies a la dictadura franquista. La constructora Huarte va construir el Valle de los Caídos, amb mà d’obra esclava dels vençuts. Dragados, empresa partícip d’ACS, dirigida pel president del Real Madrid, Florentino Pérez, també va fer diners utilitzant presos com obrers en l’època dictatorial. Una part important de l’accionariat d’ACS és la família March, l’anomenat banquer de Franco i principal financer a l’alçament militar de 1936. Un altre que va finançar el cop d’estat del 36 va ser el basc José Mª de Oriol y Urquijo, empresari d’una petita empresa anomenada Hidroeléctrica Española als anys trenta que esdevingué després en una de les empreses amb més actius, avui coneguda com Iberdrola, després de diverses fusions.

Totes formen part del botí de guerra que perviu, perdura i s’ha desenvolupat amb els anys de suposada democràcia. Empreses com Gas Natural Fenosa, constructores com Entrecanales, ferroviàries com la Renfe, mineres com Duro i Babero, transformadores de metall com Babcock&Wilcox, Astilleros de Cádiz, La Maquinista Terrestre i Marítima, i tantes altres hereves directes del feixisme més pur. El franquisme va fulminar les empreses de la República i va conformar el que avui es coneix com a Ibex35.

L’àmbit judicial és un autèntic escàndol, que donaria per fer articles i articles durant un any sencer. Com pot ser que en una democràcia els tribunals es neguin a acceptar els recursos presentats per molt i molts dels familiars dels represaliats i assassinats durant el període franquista? Com pot ser que la Justícia es negui a reconstituir l’honor d’afusellats per la dictadura militar feixista? Com pot ser que no s’hagi revisat la sentència del President Companys? O del sindicalista Joan Peiró? O de les 1700 persones assassinades al Camp de la Bota?

misa3Malauradament, la resposta la coneixem tots, la majoria de jutges són franquistes, fills, nets, nebots i amics dels quals van fer diners i adquirir poder en la corrupció del règim que va comandar l’estat dictatorial durant quaranta anys. El mal és a dins, implicat de forma molt profunda a tots els seus estaments i institucions. I és per aquest motiu que eviten la reobertura dels casos i s’excusen en arguments com la prescripció, un argument que no és vàlid en la jurisprudència internacional quan es tracta de genocidis i crims a la humanitat.

L’estat espanyol és el segon estat del món, després de Cambodja en nombre de desapareguts sense restes recuperades o identificades, és l’únic estat occidental que no ha dut a terme cap investigació ferma i seriosa sobre la dictadura, que no ha protegit a les víctimes ni jutjat als assassins. Amb el PP és impossible arribar a fer net, però tampoc ha sigut possible amb el PSOE, perquè ambdós són resultat d’una transició no democràtica que ja els hi va bé. A Alemanya, el búnquer de Hitler és avui un pàrquing, ha sigut esborrat del mapa, està prohibit fer qualsevol exaltació del nazisme, mentre a l’estat espanyol s’autoritzen amb normalitat actes, manifestacions i misses que recorden el franquisme, amb dates assenyalades com el 20 de novembre. Quin disbarat per a qualsevol demòcrata!

Quaranta-sis anys després de la mort de Franco, Casado no només ha anat voluntàriament a una missa pel dictador, a la missa de l’àguila, també ha anat a agrair i pregar a Déu perquè la victòria perduri. Quina vergonya!

 

Cuideu-vos molt,

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

 

MENYS EDUCACIÓ I MÉS POLÍTICA, ON ANEM?

 

menyseducacio1La possibilitat d’obtenir el títol de l'ESO acumulant assignatures suspeses, i passar de curs a l’ESO sense límit d’assignatures suspeses és un gran engany, un més.

El canvi educatiu, aprovat aquesta setmana pel "Consejo de Ministros espanyol", que permetrà a l’alumnat obtenir el títol d’ESO sense haver-hi assolit els coneixements impartits és una fórmula molt enganyosa que s’han inventat els polítics per reduir les xifres de fracàs escolar. Amb aquesta resolució, els estudiants obtindran una falsa ruta acadèmica, però es devalua el sistema educatiu, s’oculten els problemes d’aquest i s’evita aportar els recursos necessaris i les solucions serioses al problema del fracàs escolar, el que es fa és tapar-ho, amagar-ho tot sota l’estora i prou, fent-lo més gròs.

Segueixen polititzant i jugant amb l’educació, un aspecte fonamental pel país. És un desastre. Menys educació i més política, on anem?

menyseducacio2

Doncs cap a millorar de forma fictícia les ràtios estadístiques del fracàs escolar. Ara els polítics podran publicar que un percentatge molt alt d’estudiants han arribar a consolidar un nivell d'estudis determinat. Tot propaganda, tot mentida. Assolir uns estudis i no tenir els coneixement acadèmics que precisen aquests és no tenir-los, és obtenir-los com a regal.

Afavorir els estudiants despreocupats, els menfotistes, els ganduls, els que van a dormir a classe, els apàtics, els més irresponsables o els no suficientment estudiosos és perjudicar els qui s’esforcen i treballen, als qui inverteixen moltes hores de la seva infantesa i joventut a “fer colzes” i adquirir coneixements.

El missatge que es dona és l’enaltiment del mínim esforç, un càstig a la tenacitat i la constància dels estudiants, un afavoriment a la manca de motivació d’estudiar avui per ser més demà, és promoure la sobreprotecció versus el perjudici d’ensenyaments molt importants per afrontar després la vida, no fer veure que tot costa molt, que te'n poden prendre moltes de coses, però mai tot allò que saps, i que el saber més et fa reflexionar més, pensar més, dubtar més, racionalitzar més, en definitiva, et fa ser més humà.

Cap on anem? Si menyspreem l’educació acadèmica bàsica, anem de cap a una generació de gent poc preparada. Potser aquest és l’objectiu, idiotitzar cada vegada més a la societat, fomentar la manca de llums per aconseguir més foscor, per aconseguir vots futurs en gent que no pensi gaire, que no es qüestiona res, que no posa res en crisi. Crear més autòmates, més soldats, més gent que aplaudeix mecànicament quan els parlin des d’un faristol, més atur i més mà d’obra barata pel futur, en detriment de persones que tinguin idees pròpies, idees que algun moment podrien ser perilloses pel poder establert.

menyseducacio3

Estudiar, esforçar-se, ser constant, tenir objectius, ser tenaç per aconseguir-los, és important per tal d'afrontar la vida, és la vida. Un nen o un noi, sovint no sap res de la vida que li espera, i no no sap res independentment que entrin més o menys diners a casa, normalment mai els hi ha faltat de res, tenen mòbil, dessuadores, sovint un xic ridícules, videoconsoles i fins i tot quatre duros per pagar-se les incipients “botellades”.

Però la vida res té a veure amb la bombolla utòpica dels estudiants de l’ESO, la vida no et comprèn, ni s’adapta a tu, o t’hi adaptes o et quedes fora. A la vida no existeixen les recuperacions, sinó superes els obstacles no passes de curs. A la vida t'hi has d’esforçar i has de pensar. Desconfia de tota persona o de tot sistema que busqui la teva felicitat amb falses realitats, són realitats virtuals que a l’hora de la veritat et faran infeliç. A ells no els importes, a mi sí! Possiblement de forma egoista, perquè vull viure amb una millor i més rica societat.

menyseducacio4Moltes coses s’han de canviar en educació, que n'hi ha molt per millorar, per fer. És evident que els exàmens no poden ser l’única forma d’avaluació i hem d’anar a un mètode d’avaluació continuada. Cal desenvolupar estratègies per fomentar l’aprenentatge i no només estratègies per aprovar un examen. Es evident que no ens podem permetre que ningú, i menys un nen, se senti exclòs i expulsat. Per aconseguir-ho, s’han d’invertir recursos, molts recursos en educació, en plans pedagògics per a millorar substancialment la qualitat educativa de la gent, recursos que sempre seran la millor inversió a mitjà termini de totes les que pot fer un estat, si realment li interessa la gent en si, i no la seva manipulació fàcil.

Estudiar assignatures, formar-se serveix per ampliar la cultura i la ment. Les ments obertes pensen, les ments cultivades saben que situacions similars ja van succeir fa desenes o centenars d’anys. Saber del Romanticisme, per exemple, pots pensar que no ajudarà per treballar en el camp, en un bar o en una perruqueria. Docs t’equivoques!, et servirà per a saber que hi ha coses que no són somnis impossibles i que fa més de dos-cents anys, uns quants van tenir la valentia suficient per a fer front i lluitar contra les normes establertes d’una societat que pensaven era injusta i amb la qual no s'hi sentien identificats.

A les ments cultivades i obertes és més difícil fer-los entrar un missatge només per repetició, es requereix el convenciment propi amb tots els filtres del propi coneixement.

Una ment culta i oberta et farà ser més tú i menys ells.

 

Cuideu-vos molt,

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

 

PER LA MEVA FAMÍLIA, PELS MEUS AMICS, CAP TOLERÀNCIA ALS NO VACUNATS DE COVID

 

novacunats1

Els no vacunats no només es posen en perill ells, posen en perill a tota la resta.

En aquest tema la meva tolerància és i serà zero. Cap.
Accepto que una persona no es vulgui vacunar, és la seva llibertat, la seva decisió, una decisió voluntària probablement estúpida, jo segur que també en prenc de decisions estúpides, però no podem acceptar, en un cas de salut pública, que pugui conviure amb la resta amb total normalitat. La vaccinació no pot ser obligatòria, però ha de ser coercitiva i tenir conseqüències perquè estem parlant de salut i estem parlant de pandèmia.

El fet de no vacunar-se s'ha de tractar com un atemptat contra la salut pública, significa posar la resta en risc, d’interferir a la vida dels altres. La seva llibertat s’ha de respectar, però acaba quan comença la dels altres, que, en un cas de pandèmia, és quan hi entra en contacte. La meva llibertat i la de la resta de vaccinats, passa per a fer la vida quotidiana com a normal, o el més normal possible, no passa per estar constantment en risc, en risc a l’oficina, en risc al transport públic, en risc quan agafo un avió o un tren, en risc quan prenc un cafè o vaig a dinar, en risc quan tinc una reunió.

Us asseguro que sóc l’home més poruc del món amb les vacunes o injeccions, potser algú em pot igualar, però no superar en aquest aspecte, però el dia de la vacunació (dosi única perquè vaig passar la Covid el mes de gener) ho vaig fer amb total convenciment i seguretat que ho fèia no únicament per a mi, ho feia també per la meva muller, pels meus fills, per la meva mare i el meu sogre, per la meva germana i cunyada, pels meus nebots, pels meus cosins, per la meva família en general, pels meus amics, pels meus companys de feina, pels meus veïns, i en general per respecte a qualsevol persona que estigués en contacte amb mi i jo pogués contagiar i perjudicar.

novacunats2Per la meva família, pels meus amics, cap tolerància als no vacunats de Covid. La Covid no és cap broma, ha arruïnat la vida de moltes persones i famílies, han mort més de 5 milions de persones a tot el món, i realment sabem que en són moltes més, han mort 1,5 milions de persones a Europa, quasi 90 mil a l’estat espanyol i 16 mil catalans. A tots se’ns ha emportat alguna o vàries persones estimades, molt estimades en el meu cas. No vull tornar a viure aquest malson, hem d’evitar el que és evitable, hem de lluitar perquè no torni a passar.

Les dades científiques són contundents.
Primera: els vaccinats tenen molta menys possibilitat de contagi. Segona: si un vacunat s’infecta, hi ha menys probabilitat de transmetre el virus. Tercera: la gravetat de la malaltia és molt inferior en els vacunats, incloent-hi noves variables com la Delta, encara que baixa la taxa de protecció. Quarta: mentre no arribem a taxes molt altes de vacunació, properes al 90-95% el dany econòmic i social és molt alt.

Tenim els vaccins, són universals i gratuïts, fins i tot al món occidental acaparem les que necessiten els països pobres, és un tema de consciència el fet de vacunar-se. No fer-ho és cosa de negacionistes ximples, d’ignorants, d’inconscients, d’apàtics compulsius, de trastornats, d’egoïstes, de kamikazes, d’incívics, de gent que no sap el que és la solidaritat. No ho hem de tolerar. No es volen vacunar, perfecte, ens volen posar en perill a tots, de cap manera! A confinar-se ells!, per evitar que ens hagin de confinar a la resta. A tancar-se ells! amb les seves bogeries i el seu “jo, jo, jo” perquè la resta puguem, per fi, fer com més aviat millor una vida normal.

El passaport Covid és necessari, imprescindible per la nostra seguretat. No estàs vaccinat i no ho estàs per voluntat pròpia, endavant!, però no et volem atenent i treballant als hospitals, ni a les residències de gent gran, no volem que entris a les oficines posant en perill a les persones i al negoci, no t'hi volem dinant a un bar o restaurant i tenir-te a la taula del costat, simplement no t'hi volem fent vida amb nosaltres perquè ets un perill i ens pots fer mal.
Si tant creus amb el no vacunar-se, afronta-ho!, inaugura un restaurant amb un cartell ben gròs que digui i avisi que “en aquest restaurant només hi som els no-vacunats, tots els cuiners i cambrers van sense mascareta”, tan valents sou doncs endavant, “pit i collons” i veurem si us en sortiu. Evidentment que no ho fareu, el que voleu és que la vostra factura la paguem entre tots, entre els que hem sigut responsables, que afortunadament aquí som majoria però no els suficients.

novacunats3Ho estem veient de nou, hi ha un repunt a tota Europa, sobretot a l’Europa central, en els països on (sorprenentment) hi ha un menor nombre de vacunats. Què fem amb les fronteres obertes i deixant-los entrar lliurement sense mesures de seguretat?, que no hem vist el que succeeix?. S’han de prendre mesures preventives, per evitar que ens encomanin, i per a no haver de lamentar-ho després. Hem d’evitar tornar a les restriccions i tancament de negocis, i per això, hem de recuperar l’ús de la mascareta als espais públics i hem d’incrementar les restriccions, no en nombre sinó en comportament, als espais tancats.

El nostre país no es pot permetre tornar a tancar, no es pot permetre pagar una factura entre tots pel que generen només uns quants. No és just ni acceptable fer pagar al vaccinat la decisió del no-vaccinat. No es pot fer pagar a justos per pecadors, no hi ha excuses de desconeixement ni de manca de recursos, ara tenim més solucions (vacunes) i més coneixement de la Covid. La condescendència als no vacunats no pot ser un clau més a la tomba de la vida dels ciutadans vacunats, afectant les nostres feines, afectant l’educació dels nostres joves i infants, afectant la nostra salut.

Au, valents!, no us vacuneu sinó voleu!, però pagueu la vostra factura quan aneu a visitar-vos, quan aneu a l’hospital, quan aneu a les UCI. Sé que amb aquests comentaris, els negacionistes, els antivacunes, els antisocials, els antiTOT en general i sense motius, els que no heu donat mai un pal a l’aigua, els irrespectuosos amb la resta, em posareu verd, però tant me fa, ans tot el contrari, aquesta sempre ha sigut la predicació dels reaccionaris i tribus de dictadors a la història, dir dels altres el que són ells.

A mi no m’importen ni m’afecten les vostres fonamentalistes opinions, només m’importen els meus, només m’importa la democràcia i la llibertat de debò, m’importa la ciència per fer-nos avançar i sobreviure a pandèmies i catàstrofes que ens esperen en un futur, no la vostra falsa i fàcil xerrameca de pà sucat amb oli.

Felicitacions per Àustria, per les seves mesures de confinament i fortes restriccions als no vacunats, encara que arribin tard. Felicitacions per Itàlia, per aplicar les mesures més restrictives per a treballadors en matèria de Covid. Felicitacions per França, per exigir la tercera dosi del vaccí per optar al passaport Covid. Felicitacions per a tots els països que estan reaccionant i prenent mesures preventives.

Gobierno español i Govern català, a què espereu? Ara estem millor que altres, però sabeu que això pot canviar en setmanes. Governeu i preneu mesures, ja!

 

Cuideu-vos molt,

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya