razas mayores   El procés independentista que es viu a Catalunya és un procés del poble al que s’han apuntat els polítics, no de les élits polítiques que arrosseguen al poble. Això és el que Espanya no entén i no vol entendre.

Es tracta d’una evolució realitzada amb el raonament, no pas només amb el sentiment. Per ser independentista, no cal ser nacionalista.

Al nacionalisme s’arriba mitjançant un sentiment que es forja des de la infantessa, adolescència o joventut. En el cas català, seria un pensament polític transversal, tant d’esquerres com de dretes, articulat sobre el principi de que Catalunya és una nació, sota la base de la seva història, cultura, tradició i drets civils.

Però el moviment català actual es basa, majoritàriament, en el canvi de la gent madura cap una voluntat d’independència, sense passar pel nacionalisme, amb l’objectiu de viure millor, de reaccionar contra un Estat corrupte; un Estat on existeixen sempre les mateixes èlits extractives, i on l’èlit de l’èlit està en una institució medieval com és la monarquia; un Estat on la seva llei principal, la Constitució, enlloc de ser garant de les sensibilitats i drets del poble, només és garantia d’opresió i eina per retallar les decisions del poble sobirà; un Estat dominat per bancs insaciables; un Estat amb un model d’economia “chapucera” i enganyosa, irreal i insostenible, que ens aboca a la ruina a la majoria dels ciutadans; un Estat que el poble està al seu servei enlloc de entendre que és l’Estat qui està al servei dels seus ciutadans; un Estat que no genera valor; un Estat que entorpeix les iniciatives dels ciutadans; un país que financia en gran mesura a polítics professionals i a sindicats, però no a les petites i mitjanes que poden crear valor i ocupació; un Estat que, lluny de responsabilitzar als màxims causants de la crisi, recolza i s’encaparra amb el mateix sistema, una vegada darrera l’altre; un Estat que deixa anar el talent humà després de pagar la seva formació en gran part.

És un moviment que es basa amb la racionalitat pels que creuen en aquest camí, en el famós “seny”, més que mai. Es fonamenta i es construeix sobre la base de la supervivència. No és que els ciutadans que volen la independència pensin que tot serà maravellós i fàcil, sinó que amb l’Estat espanyol i el que suposo no ens podrem mai sortir, i se’ns escaparan tots els trens que passin.

Aquesta racionalitat ens ha de portar a un model d’Estat modern, un projecte de futur que sigui motivador i cohesionador dels ciutadans, basat en els següents punts:

-         La innovació com a motor per aconseguir un model productiu econòmic basat en el coneixement, amb l’existència d’un pressupost irrenunciable i vinculant per aconseguir-ho, ja que ens estarem jugant el futur.

-         L’educació pren molt protagonisme en aquesta dimensió, i no per ser retallada, sinó al contrari, per ser gestionada, reformada, vigilada en la qualitat dels docents i formadors, avaluada continuament, potenciada i incentivada econòmicament.

-         S’ha de canviar el fet cultural actual que fa que no existeixi emprenedoria, ni finançament orientat a la seva expansió i creixement, ja que l’existència de aquest fenòmen és el que ens pot portar cap a la innovació. Posem les coses fàcils als emprenedors, ells crearan ocupació, amb les noves idees i projectes.

-         Una Hisenda catalana, que lluny de l’afany recaptatori inspirat amb el “sheriff de Notingham” dels temps de Robin Hood, faci una funció de xoc contra el frau fiscal que amenaça amb l’equitat del sistema, i no presioni al consum, prioritzant l’economia productiva enfront l’especulativa.

-         Una banca que faci la funció reguladora que ha de tenir realment i no una funció acumuladora de capital i d’ofegament de l’economia.

-         Una política de desenvolupament industrial dirigida a la qualitat dels productes perqué siguin reconeguts i demandats a l’exterior. Tenir cura de la marca Catalunya com garantia de qualitat i seguretat.

-         Una Administració que posi les coses fàcils als ciutadans, minimitzant els procediments burocràtics.

-         Un model comercial equilibrat i competitiu, que eviti posicions de predomini, tant de marques com de format i que permeti al consumidor triar el què vol consumir, erradicant les accions que suposen competència deslleial.

-         Un turisme sostenible, de qualitat i orientat a aprofitar, i no desgastar, les condicions naturals del nostre territori.

-         Polítiques d’ocupació i no de subsidi. Noves formes d’organització i de gestió del treball orientades a la productivitat, eficàcia i rendibilitat.

I per suposat i amb l’objectiu d’una Catalunya amb igualtat d’oportunitats, aquesta ha de tenir un format republicà, que garantitzi i impedeixi l’establiment de “castes” i families apalancades al poder “in secula, seculorum” ... Amén.

 

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493