Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 4898

la marato  La Marató de TV3 és un projecte solidari enfocat a realitzar una tasca de sensibilització de la població catalana respecte a malalties que, ara per ara, no tenen una cura definitiva, i també a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica d'aquestes, sigui per prevenir-les o per curar-les.

Pionera a l'estat espanyol, TV3 celebra anualment un show televisiu consolidat que combina divulgació científica i entreteniment, un programa que segueix habitualment una audiència aproximada de 3 milions de persones i que en aquest any ha recaptat més de 7milions d'euros, el que més recapta a l'estat espanyol. El que genera i envolta al programa televisiu és una gran mobilització ciutadana, i també empresarial, que converteix aquest dia en la gran festa de la solidaritat a Catalunya i es situa al mateix nivell de les maratons solidàries internacionals de més prestigi del món.

Gràcies a la Marató s'han conegut i es coneixen determinades malalties i problemàtiques de la salut. L'impacte mediàtic de la televisió no té rival amb l'objectiu d'aconseguir sensibilitzar als ciutadans. Ens permet veure i escoltar, almenys una vegada a l'any alguns científics de veritat, que fins que surten per la “caixa tonta” són anònims per a tots, però que són els autèntics protagonistes a la vida real, lluitant de forma diària amb les malalties, els seus orígens i les seves conseqüències. Ens permet veure també, els afectats de les malalties, els pacients, escoltar les seves experiències, testimonis i patiments, permetent-nos introduir, almenys per un dia, en la sensibilitat de la seva vida quotidiana, en el seu lloc.

Però tot el discurs happy flowers finalitza en aquesta part de l'article. A la Marató de TV3 , no tot són flors i violes, la Marató és una bona iniciativa però mereix fer determinades observaciones. Aplaudeixo molt sincerament la gran acollida, participació i resultat de la Marató arreu del nostre territori però m'esgarrifa que sigui una cosa tan necessària per a tots.

La primera crítica s'ha de fer en el sentit que la Marató s'ha convertit en un dels motors de la recerca científica del país, però ho és gràcies a la confiança d'una societat civil compromesa, que cada any s'implica amb el projecte una vegada rere un altre malgrat les dificultats econòmiques creixents. L'èxit de la Marató no fa més que tapar una important deficiència a nivell dels organismes públics, siguin estatals, autonòmics o municipals. No sabem triar als nostres dirigents, no tenim suficient exigència cap als nostres polítics i governants, no som impecables amb ells com ho hauríem de ser, permetem que amb els nostres diners, els que recapten amb els nostres impostos, no es solucionin els nostres problemes reals. No sabem ser ciutadans de prou qualitat continuada, preferim ser solidaris un dia a l'any perquè ens és més còmode ser ingenus la resta dels dies, permetem l'existència de corruptes i de lladres a les cadires de comandament, de gent que vol que res canvïi, permetem que ens utilitzin, permetem que ens governi un tipus de gent que no prioritzen la investigació pública i després hem d'acontentar la nostra consciència, la nostra mala consciència, fent accions que la calmin, accions que dignifiquin el nostre esperit d'autosatisfacció amb nosaltres mateixos, com poden ser els vídeos de cubells tirant-nos aigua gelada per sobre o afluixant la pasta en aquestes telemaratons.

La segona crítica va dirigida al tema concret de la Marató d'aquest any. Obesitat i diabetis són dues malalties metabòliques molt freqüents i esteses a la nostra societat. Però associar aquestes dues malalties en una sola fita és un crim, la gent les associa només llegint el titular, la ciutadania és víctima de la desinformació una vegada més si no es veu la Marató completa, on queda clar el que és cadascuna de les malalties. Hi ha dos tipus de diabetis, que són dos malalaties diferents, no tenen res a veure. La diabetis tipus 1, la que majoritàriament afecta a nens i adults joves, la que requereix tractament immediat amb insulina, no té cap associació amb l'obesitat, cap ni una. Precisament els organismes públics estan per informar, no pot ser doncs, que una televisió pública faci un tractament fàcil de la malaltia a nivell de titular de premsa i no faci en la seva concepció aquesta distinció.

La diabetis tipus 1 res té a veure amb la diabetis tipus 2 ni amb l'obesitat, no poden ser tractats en un mateix programa televisiu doncs confon. De Marcador Marato TV3 actualitzacio TVC ARAIMA20151214 0087 57la diabetis tipus 1 no es saben les causes per les quals realment el mecanisme immunològic de l'ésser humà decideix destruir les cèl·lules beta del pàncrees, les productores d'insulina, reconeixent-les com un element anòmal i amenaçant al que s'ha de combatre, destruint-lo. Des d'una televisió pública, no es pot fer un únic programa per aquestes malalties, cal fer doncs maratons separades, una dedicada a la diabetis tipus 1 i un altre que expliqui que un estil inapropiat pot desembocar amb una obesitat i/o diabetis tipus 2.

Realitzada aquesta distinció fonamental, sobra i crec que ofén en una televisió pública que pretén informar, dos fets més desencertats.

El primer, l'inadequat eslògan de la marató d'enguany que diu “1 de cada 4”, va destinat només a la diabetis tipus 2, res a veure amb la diabetis de tipus 1, que com he comentat afecta normalment als més joves, que res té a veure amb l'obesitat i al que cal una sensibilitat especial doncs res té a veure amb els mals hàbits de vida. Els pacients de la diabetis 1, s'han de punxar insulina no per tenir uns costums més sedentàries o inapropiades, són víctimes de la mala sort, no han fet res per merèixer-ho.

El segon fet, és l'anunci del Jaume Balagueró, un anunci pensat només com a clau publicitària però que augmenta el desconeixement sobre la diabetis, un anunci del tot desencertat, un espot que associa la diabetis amb la por, un anunci que atempta contra els educadors, pares i professionals que lluiten perquè la malaltia de la diabetis, concretament la diabetis 1, no s'estigmatitzi, que intenten treballar amb els pacients i fills perquè es cuidin des d´un enfocament positiu, no mitjançant la por, la culpa que no tenen, ni la foscor. Motivar a l´autocura a través de la por no funciona, no s'ha de tenir por a la diabetis, s'ha de tenir respecte, però si portes adequadament la malaltia pots portar a terme tots els teus objectius de vida.

Si a la Marató, però no al tractament fàcil i puntual. Fem Marató tots els dies de l'any i exigim Marató cada dia als nostres governants.

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
Pare de noi amb diabetis tipus 1