institut de ciencies fotoniques icfo.jpg 1961048783 

La realitat de la Ciència a Catalunya: Un present que ens assegura un futur.

Catalunya ja fa anys va decidir ser un punt de referència del coneixement a Europa i, de fet, l'any 2012 ja era al tercer lloc del rànking europeu d'excel·lència científica.

En un moment on la indústria migrava a l'exterior, a països amb una mà d'obra més econòmica, i quan semblava que el nostre futur només passava per servir cafès a les temporades altes, les institucions científiques ja es movíen per assegurar, davant de la inevitable crisi, un futur que amb la ciència de rerafons i com a protagonista principal assegurava la llavor d'una realitat empresarial que avui ja estem rendibilitzant.

La 'Llei de Ciència Catalana", signada al 2012, dóna plena autonomia de gestió als centres d'investigació, un pas molt important si volíem destacar al món europeu. El gran èxit del programa ICREA, que des del 2002 ens ha aportat més de 300 investigadors de primera línia, amb la signatura d'aquesta llei blindava el seu futur. Tot l'esforç que des del 2002 ha permès que avui Catalunya sigui un referent, no només a Europa, sinó ja a la resta del món, no ha estat exempt d'entrebancs: durant la legislatura de Montilla, la Generalitat va decidir intervenir fons que alguns centres havien rebut de diverses fundacions compromeses amb la Ciència i amb la Recerca, i la 'Ley de la Ciencia española" aprovada pel PSOE el 2011 va estar a punt de deixar als científics del programa ICREA en una situació d'il·legalitat, ja que convertia als investigadors en funcionaris. Finalment van quedar en situació alegal, fins la signatura al 2012, la anteriorment citada "Llei de Ciència Catalana".

Avui dia, al 2015, el nostre lloc com a Centre de Coneixement és indiscutible a Europa, és indiscutible al Món i és indiscutible a la resta de la península ibèrica. Les retallades ens han afectat, sí, però els Centres han captat inversions de fundacions que valoren la recerca, el risc i les idees. Tenim un sector biomèdic d'un pès específic potent, una indústria tecnològica amb un I+D+i que ha aconseguit que tot i la crisi, el nostre valor de Recerca i Investigació estigui a l'alça, i com a país no hem reculat com els nostres veïns més inmediats, ans tot el contrari.

Catalunya té un total d’11 centres de recerca amb el segell Severo Ochoa, dels 23 que té tot l’Estat.

Les distincions atorgades pel MINECO tenen per objectiu identificar i donar suport a la recerca d’excel·lència que es fa a l’Estat espanyol mitjançant el reconeixement als millors centres.

Centres catalans distingits al llarg de les cinc convocatòries Severo Ochoa.

• Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC–CNS)
• Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) (centre CERCA)
• Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) (centre CERCA)
• Barcelona Graduate School of Economics (Barcelona GSE)
• Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) (centre CERCA)
• Centre de Regulació Genòmica (CRG) (centre CERCA)
• Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) (centre CERCA)
• Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) (centre CERCA)
• Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) (centre CERCA)
• Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB)
• Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) (centre CERCA)

Els criteris per a la concessió d’aquestes acreditacions són: tenir un alt nivell d’impacte i competitivitat internacional dins del seu camp; estar sotmesos a processos d’avaluació periòdica per comitès internacionals independents; una orientació estratègica a la ciència de frontera; l’elevada internacionalització tant en les col·laboracions com en l’atracció de recursos humans, i impulsar la transferència del coneixement al món productiu i la societat en general.

I que Catalunya va bé en Ciència, que l'impacte científic (papers) és i ha estat sempre superior al de la resta de l'Estat espanyol, fins i tot quan el CSIC existia feliç sense retallades, que feien més publicacions però d'impacte molt inferior, és quelcom que hem de celebrar, però també hem de vigilar.

Ara fa pocs dies, el Govern espanyol anunciava amb alegria i patxoca la seva nova ocurrència de fer una 'nova' 'Ley de la Ciencia Española', que, després d'haver anorreat el seu CSIC i quasi obligat a emigrar a cents de investigadors del país, sona una mica ampulós o fins i tot perillós. Com afrontaran una Espanya competitiva en Ciència, que ha de recuperar el temps perdut, la confiança de Europa i sobre tot oferir als investigadors punters amb les inversions fluctuans i imprevisibles que proposen? No ens hauria de preocupar què passa Ebre enllà sinó fos perque... qui sap si voldran tocar aquest espai que tant i tant bé vam blindar, cuidar i assegurar inmersos en la seva inefable lluita contra tot el que sona a èxit català?

 Catalunya ja fa temps va decidir que el seu futur va lligat al coneixement. Quin futur podria ser per nosaltres més rendible que donar suport a les polítiques que ho afavoreixin? Ens hi va el nostre futur.
 
M- Duran
Col·laborador a EconomiaCat.cat