En aquesta època de l'any, sempre s'obre un interessant i divertit debat, a vegades fins i tot intens, a casa, a la feina, al twitter i facebook, al carrer...tu celebres la castanyada o el halloween? Potser les dues coses? O cap d'elles?

Hi ha els defensors de les tradicions autòctones, fins i tot transformats en integristes en aquest tema, que es decanten per una acollidora vetllada, ja sigui en una llar familiar o en companyia d'amics. Una nit de llarga sobretaula i dieta hipercalòrica carregada de castanyes, panellets, moniatos, cava i vi moscatell.

Per contra, hi ha els defensors de les 'noves tendències globalitzades', importades de les cultures d'influència celta, que tallen, decoren i il·luminen les carabasses buidades prèviament i convertides en Jack-o'-Lantern, que es disfressen de bruixes, bruixots, zombis, esquelets, vampirs i tot tipus de monstre, i en la que els infants surten al carrer per espantar i fer por, trucant al timbre dels veïns a la veu del famós 'truco o trato' (aquest any molt versionat per allò del 'truyo o rato'), tot esperant ser obsequiats amb caramels. I atemptant contra la festa dels caramels i dels dolços de Sant Ponç critiquen els defensors de la tradició castanyera.

Existeix una tercera opció, cada vegada en més expansió en el sector dels tradicionalistes, potser pel canvi climàtic que fa que les castanyeres vagin desapareixent gradualment de l'escenografia popular, potser per l'irresistible poder mediàtic i comercial de la segona tendència, és la celebració de Castaween o Hallownyada, una espècie de combinació de les dues tradicions, avui festes, aparentment antagòniques, però confluents en la seva ancestralitat, recordatori i gestió dels difunts. Al final quina incompatibilitat o excentricitat hi ha en menjar castanyes i panellets i disfressar-se de Frankenstein? Cap. Una quarta i darrera opció consisteix en no celebrar res, la dels "no a tot". D'aquests sempre n'hi ha a tot arreu i la seva posició és igual de respectable.

És clar que existeix un canvi en les tradicions, que no deixen de ser accions col·lectives, sempre vinculades a les arrels culturals i moltes vegades amb arrels religioses en el seu paper històric de fonament social, que a poc a poc perd protagonisme i influència. El desarrelament tradicional ve derivat de la progressiva individualització de la societat, d'una major autonomia personal. Avui, i de forma creixent, les persones van a visitar els seus difunts quan volen, els ve de gust o ho creuen oportú. L'individu decideix quan fa les coses, i en aquest context, decideix quan va a visitar els seus difunts, participa menys de quan dicten els cànons, del que ve marcat pel calendari o de quan ho fa la resta, va quan vol ell. L'individu decideix. L'individu té el dret a decidir i l'exerceix.

Castanyada o Halloween?, el dret a decidir sobre el que volem celebrar i com fer-ho, no es qüestiona en si farem una cosa o un altre, les dues o cap, es debat tranquil·lament i amb ironia, no s'impugna per organismes jurídics...almenys de moment. No hi ha notícies de castanyeres exaltades i agressives que assalten Port Aventura agredint els zombis que per allà deambulen per imposar-los les seves condicions. Ni tampoc hi ha notícies de pastissers que preparen panellets amb pels, argumentant que estant disfressats de monstre, d'home llop. Les opcions estan, i després cadascú tria la que més li convé, li sembla, necessita o vol.

El dret de les persones a fer el que ens sembla, i decidir qualsevol tendència lliurement, amb respecte i sense coartar la llibertat dels altres, el podem i l'hem d'exercir i gaudir en qualsevol aspecte, per això hi haurà 9-N, sigui en forma de referèndum, consulta no referendària, consulta participativa, costellada, calçotada o astracanada. El 9-N serà il·legalitzat, serà impugnat, serà amenaçat, serà violentat i potser hi haurà alguna castanya. Però amics, es farà, donarem carabasses a qualsevol que vulgui impedir la democràcia, no ens quedarem a casa, hem utilitzat i combinat intel·ligentment el seny i la rauxa fins ara, la història ens homenatjarà, recordarà i venerarà pel nostre model pacient, moderat i pacífic; però només ho farà si arribem fins al final. Sabem el que és legal, o el que ens diuen que ho és, i el que és legítim, i estem disposats a saltar-nos la legalitat per donar pas a la legitimitat, però no estan disposats a fer-ho quatre exaltats que només criden, estem disposats a fer-ho economistes, capellans, infermeres, advocats, músics, jutges, planxadores, exaltats, conservadors, divertits, sonsos, calculadors, passionals, empresaris, obrers, dones, homes, gent gran, gent jove...catalans en definitiva, independentment de l'origen, de la classe social i del pensament polític. Què bonic és viure això, què bonica és aquesta evolució vestida de revolució ciutadana transversal.

Aquesta setmana he triat castanyada, en lloc de convertir-me en zombi. El proper cap de setmana, seguiré triant no ser un zombi i votaré.

Votaré #SI#SI, evidentment.