messiremuntada  El dimecres 8 de març de 2017 quedarà com una data especialment marcada amb lletres majúscules en el calendari culé, és el dia que va ser possible la remuntada, el dia que va ser possible el que semblava impossible, el dia que un equip ja llegendari va aconseguir el que mai cap altre havia aconseguit .

La desfeta del partit d’anada va mostrar un Barça format per individualitats on cadascú anava a la seva, cadascú feia la guerra per la seva part. Enfront, el PSG es comportava com un equip brillant i organitzat on cadascú tenia un rol determinat en benefici de l’equip, dins d’una harmonia grupal. Ara el repte estava servit, semblava impossible.

Per entendre la remuntada i comprendre el que va canviar en poques setmanes només cal analitzar el sisè gol del Barça. Un gol d’equip en clau de remuntada. Falta lateral que rep Messi i que llença ell mateix, rebutja la defensa i l’equip francès intentar contraatacar aprofitant que Ter Stegen està fora de la seva porteria, però aquest, embogit, recupera la pilota i li fan una nova falta. Aquesta vegada i a manca de 30 segons, pren Neymar el protagonisme en el llançament, la falta és novament rebutjada per un defensor francès, l’esfèric torna a Neymar, i quan tothom pensava que intentaria la jugada o el xut individual, com normalment fa el brasiler, aquest cop decideix compartir amb una centrada mil·limètrica i al cor de l’àrea que és rematada amb perfecció per un dels actors secundaris, en Sergi Roberto, que des d’aquest moment i pel seu gol passa a estar a l’Olimp dels rècords històrics blaugranes. L’apoteosi.

L’eufòria i l’alegria desbordades van esclatar a sobre la gespa del Camp Nou, a la graderia, a tots els aficionats blaugranes, a gran part de les llars catalanes, a incomptables indrets de tot Europa i arreu del món. És la remuntada del bon futbol, la remuntada de qui gaudeix d’aquest esport, però també és la remuntada de milions i milions de persones que com els jugadors de Barça, creuen en ells mateixos, que pensen que no existeix res que sigui impossible si les coses són possibles encara, per remotes que siguin les possibilitats, és la remuntada dels supervivents, la remuntada dels que conserven les il·lusions.

Tots units fem força, com diu l’himne culé. Frase que serveix en tots els aspectes i situacions. Deixem els protagonismes quan correspon, com va fer Messi en el partit a favor de Neymar en el quart i cinquè gol, o com va fer el mateix Neymar a favor de Sergi en el sisè. Equip i fe, compartir i creure-hi, seny i rauxa, aquesta és la combinació ideal, aquesta és la clau, la clau per aconseguits remuntades quan cal i èxits quan toca.

El món sencer enalteix, celebra i admira l’esperit dels jugadors blaugranes, veus dels cinc continents parlen de la qualitat i talent d’aquest equip, però també del seu treball, la seva confiança, convicció i les seves ganes. La imatge del Barça i de Barcelona surten reforçades una vegada més.

I mentre passa tot això, una vegada més, la capital de l’estat torna a fer ridícul. Apareixen veuetes, que com més fort criden més minses es fan, que intenten justificar ajudes externes per la consecució. Aquestes coses, ja no ens afecten, aquestes coses ja no ens preocupen. Mentre ells són autodevorats pel seu propi odi, nosaltres anem al que ens interessa, sempre pensant que ells sempre ens voldran el mal. Nosaltres ja hem desconnectat.

Les mateixes càmeres que han sigut testimoni enfront del món d’aquesta gesta única del Barça seran el testimoni de coses encara més grans, importants i emocionants que  han de venir per Catalunya.

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya